Censura a Espanya

accions que es poden considerar com la supressió de la llibertat d'expressió a l'estat espanyol
(S'ha redirigit des de: Censura a l'Estat espanyol)

La censura a Espanya es refereix a totes les accions que es poden considerar com la supressió de la llibertat d'expressió a l'estat espanyol. L'ONG d'origen francès Reporters Sense Fronteres, en el seu informe anual de 2019, situa Espanya en el lloc 29 de 180 estats avaluats respecte al grau de llibertat de premsa existent, i assenyala la Llei de Seguretat Ciutadana com a principal amenaça a la llibertat d'expressió en l'actualitat.[1][2]

Història de la censura a EspanyaModifica

Inquisició espanyolaModifica

Article principal: Inquisició espanyola

Censura durant la restauracióModifica

Article principal: Fets del ¡Cu-Cut!

El 25 de novembre de 1905 un grup de militars espanyols van assaltar les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-cut! i del diari La Veu de Catalunya. El setmanari, de caire catalanista, era molt crític amb les derrotes de l'exèrcit espanyol, cosa que va provocar l'assalt dels militars. Després d'aquest fet, el Govern en va suspendre la publicació i es va impulsar la Llei de Jurisdiccions per la qual els militars tenien la llibertat de jutjar què atemptava contra la unitat d'Espanya o contra l'exèrcit espanyol.[3]

Censura durant la dictadura de Primo de RiveraModifica

FranquismeModifica

Espanya actualModifica

Nacionalisme bascModifica

Vegeu també: Egin, Euskaldunon Egunkaria, Ardi Beltza, i Apurtu.org

Alguns mitjans de comunicació vinculats al nacionalisme basc i, especialment, a l'esquerra abertzale han estat objecte de la censura. Durant la dècada de 1990, la policia espanyola va investigar la suposada relació entre el diari basc Egin i ETA. El diari Egin i la seva emissora de ràdio, Egin Irratia, van ser clausurats en 1998 per ordre del jutge Baltasar Garzón. No obstant això, el 2009 els tribunals van resoldre que la seva activitat era lícita, contràriament a l'anterior resolució; però, a causa del temps transcorregut, no va ser possible reobrir ni el periòdic ni la ràdio.

Després del tancament d'Egin, un dels seus periodistes, Pepe Rei, va continuar la seva tasca professional i va crear l'any 1999 la revista Ardi Beltza. El 2001 va ser clausurada per Baltasar Garzón i el seu director, Pepe Rei, processat per un presumpte delicte d'integració en banda terrorista.[4] Després de 5 mesos de presó preventiva fou alliberat i revocat el tancament de la publicació.[5][6]

El diari Euskaldunon Egunkaria va seguir un camí similar. El 2003, el jutge instructor de l'Audiència Nacional, Juan del Olmo, va ordenar la seva clausura temporal durant sis mesos i l'embargament preventiu de tots els béns d'Egunkaria, perquè formaven presumptament part del conglomerat empresarial controlat per ETA.[7] A més a més, alguns dels seus treballadors, entre ells el seu director, Martxelo Otamendi, van denunciar tortures a mans de la Guàrdia Civil. Tant la clausura com l'embargament es van anar prorrogant successivament durant set anys fins que, el 2010 tots els acusats van ser absolts.[8][9]

El gener de 2011 l'Audiència Nacional va ordenar el tancament pàgina web Apurtu.org. Al desembre de 2013 es va arxivar el cas però la pàgina ja no va tornar a obrir. Un dels detinguts, Miguel Ángel Llamas, va passar 18 mesos a la presó sense judici.[10] Un mes abans de l'arxiu del sumari, l'Audiència Nacional va ordenar el tancament de la pàgina web Ateak Ireki per considerar-la successora d'Apurtu.org. Després de l'arxiu del sumari d'Apurtu.org, no es van aixecar les restriccions contra Ateak Ireki. Per evitar un altre llarg procés per aconseguir obrir Ateak Ireki, es va iniciar un projecte de crowdfunding per obrir un nou mitjà. El resultat va ser el portal Ahotsa.info.[11]

El 2013, l'Audiència Nacional va tancar un mitjà en línia local de Burlata, BurlataHerria, acusant al seu administrador d'enaltiment del terrorisme. Un any després va ser absolt i es va aixecar el tancament, tot i que la pàgina no va tornar a obrir.

El jutge Eloy Velasco de l'Audiència Nacional va imputar per enaltiment del terrorisme set membres de l'organització juvenil Ernai el 2013 i va ordenar el tancament del seu web.[12] El jutge va ordenar al mitjà de comunicació Topatu retirar vídeos de la seva cobertura informativa d'una festival organitzat per Ernai en considerar-ho també com a enaltiment. Topatu va retirar els vídeos i tres dels seus periodistes van ser cridats a declarar a judici.[13]

Injúries a la CoronaModifica

Article principal: Injúries a la Corona

Les injúries a la Corona constitueixen un delicte tipificat en els articles 490.3 i 491 del Codi penal espanyol, que preveu penes de presó de quatre a vint-i-quatre mesos.[14] Aquest delicte és causa de controvèrsia entre les forces polítiques.[15] Entre els processaments per aquest delicte es troben la revista satírica El Jueves, els diaris Deia i Gara, la revista Punto y Hora de Euskal Herria, polítics d'Esquerra Unida, l'esquerra abertzale i l'esquerra independentista catalana i diversos grups de música.[16]

El 20 de juliol del 2007 el jutge Juan del Olmo va ordenar el segrest del setmanari satíric El Jueves, que havia publicat a la portada un dibuix del príncep Felip i la princesa Letícia en posicions sexuals explícites.[17][18] El 15 de novembre els autors de la portada (dibuixant i guionista) van ser condemnats a pagar una multa de 3000 euros cadascun.

Llei de Seguretat Ciutadana de 2015Modifica

La Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda amb el nom col·loquial de «llei mordassa», és una llei orgànica espanyola que va entrar en vigor l'1 de juliol de 2015, substituint l'anterior Llei Orgànica sobre protecció de la seguretat ciutadana (1992), coneguda com la llei Corcuera.[19]

Referèndum d'independència de Catalunya de 2017Modifica

Durant els dies previs al referèndum d'independència de Catalunya de 2017 la Guàrdia Civil va tancar el web oficial del referèndum per ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i va tancar o va bloquejar multitud de dominis alternatius oficials i no oficials. També es va bloquejar l'accés la porta d'entrada principal del InterPlanetary File System (IPFS), «gateway.ipfs.io», que estava sent utilitzada per accedir a la pàgina del referèndum des d'Espanya saltant-se el bloqueig.

El 20 de setembre la Guàrdia Civil va entrar a la seu de la Fundació puntCAT, que administra el domini de nivell superior .cat, i va detenir al director de l'àrea d'informació, Pep Masoliver. La Internet Society i la Electronic Frontier Foundation van denunciar que s'exigeixi a un registre de dominis exercir funcions de censura.[20][21]

Fins al 27 de setembre, més de 140 llocs web relacionats amb el referèndum van ser bloquejats. Després del referèndum va continuar el bloqueig de llocs web. L'11 d'octubre va ser bloquejada la web oficial de l'Assemblea Nacional Catalana, «assemblea.cat».

Altres casosModifica

InternetModifica
Article principal: Censura d'Internet a Espanya

L'any 2000, l'Agència Espanyola de Protecció de Dades va iniciar un procediment contra l'Associació Contra la Tortura. Aquesta associació recopilava denúncies de tortures a Espanya recopilades per informes anuals que publicava a la seva web allotjada per Node50. La pàgina es va veure obligada a tancar davant la resolució que proposava una multa de fins a 100 milions de pessetes per publicar noms de policies i funcionaris de presons denunciats per tortures. Malgrat el tancament, multitud de pàgines web allotjades en altres països van replicar el contingut permetent el seu accés fins avui.[22]

El 2007, en virtud de la Llei de Partits espanyola, els tribunals van dictar el tancament de la pàgina web [www.antorcha.org] del Partit Comunista d'Espanya (reconstituït) (PCE(r)).[23]

TelevisióModifica

Un dels casos més notables i reiteratius de censura,[cal citació] denunciat per associacions d'usuaris, comitès d'empresa, partits, sindicats i comitès de redacció, és l'exercida pel govern valencià dirigit pel Partit Popular sobre Canal 9. L'ens autonòmic fou criticat sovint per la manipulació dels seus continguts, sobretot en els espais informatius, utilitzats com a mitjà de propaganda i agitació política. Durant el procés pel cas Gürtel, Canal 9 va destacar per ometre informació relativa al cas. A més a més, les referències a la cultura catalana, a la unitat de la llengua catalana i als Països Catalans foren sistemàticament evitades per la televisió valenciana.

Al març del 2007, la Generalitat Valenciana, governada pel Partit Popular, va prohibir les emissions de TV3 al País Valencià. ACPV va refusar de tancar els repetidors i, al novembre del mateix any, la Generalitat en va executar el tancament forçós. El 1997, les emissions de TV3 al País Valencià van ser interferides durant la retransmissió de partits de futbol pel govern d'Eduardo Zaplana.

El 2009, durant un partit de final de la Copa del Rei de futbol entre el FC Barcelona i l'Athletic Club, TVE va censurar les escridassades a l'himne d'Espanya dels assistents. El fet es va repetir el 2012 al final de la copa disputada pels mateixos equips a l'Estadi Vicente Calderón.

CinemaModifica

El 1985, la sala segona del Tribunal Suprem espanyol va suspendre la projecció i va censurar algunes escenes del documental Rocío (1980), rodat per Fernando Ruiz Vergara, que investigava els orígens i els interessos polítics, socials i econòmics ocults darrere la devoció a la Verge del Rocío.[24] Ruiz Vergara es va exiliar a Portugal i no va tornar a dirigir pel·lícules però sí que va produir diverses obres per a la televisió portuguesa, com ara Os ventos, A luz occidental i Igrejas ad laetere.[25]

El 2009, la pel·lícula Saw VI, dirigida per Kevin Greutert, no es va poder projectar d'inici a les sales comercials d'Espanya perquè el Ministeri de cultura va considerar que havia de rebre la classificació X. Tot i que no es tractava d'una pel·lícula pornogràfica, només va poder ser emesa en sales X. Finalment, a l'octubre de 2010, es va deixar projectar en sales comercials.[26]

El 2011, un jutjat de Vilanova i la Geltrú (Garraf) va imputar per un suposat delicte d'exhibició de pornografia infantil el director del Festival de Cinema de Sitges, on s'havia fet passi de la pel·lícula sèrbia A Serbian Film, en la qual apareixien escenes fictícies de relacions sexuals amb menors d'edat.[27][28][29]

LlibresModifica

El 2010, alguns periòdics de Madrid (La Razón, ABC) van encetar una campanya de persecució contra el llibre de Xavier Makazaga Manual del torturador español, un treball d'investigació sobre les tortures a Espanya, publicat per l'editorial Txalaparta. Seguidament, el Partit Popular va manifestar que anava a sol·licitar al Govern Basc la retirada del llibre de les biblioteques públiques. A instàncies d'aquesta formació, l'alcaldesa de Basauri, del PSOE, va procedir a la retirada del llibre de la biblioteca pública d'aquesta localitat. Per la seva banda, el Govern Basc va respondre que les biblioteques eren competència dels ajuntaments i que a aquests els corresponia, en el seu cas, la retirada o no del llibre.

El 4 de setembre de 2014 la presentació del llibre Victus de l'autor català Albert Sánchez Piñol a Utrecht fou cancel·lada. Segons els mitjans, l'anul·lació de l'acte fou per pressions de l'ambaixada espanyola als Països Baixos, la qual qualificà de "sensible" amb el moment polític i acusà a l'autor de tergiversar dades històriques.[30][31] Juliette van Wersch, editora neerlandesa de Victus, qualificà obertament l'incident com a censura, segons el diari NOS.[32]

MúsicaModifica

El 1986 RTVE va interrompre l'emissió d'un concert per no emetre Cuervo ingenuo, de Javier Krahe, en el que es considera la primera censura pública d'una cançó a Espanya després de la Transició espanyola.[33][34]

D'ençà l'any 2002, l'AVT i alguns partits polítics, com el Partit Popular, van encetar una campanya de criminalització del grup basc Soziedad Alkoholika, el qual sol criticar amb duresa el militarisme, el feixisme, el racisme i el sexisme, entre altres assumptes. Alguns concerts del grup van ser prohibits i El Corte Inglés va arribar a retirar temporalment els seus discos.

Al maig del 2004, l'AVT va presentar una denúncia contra el grup per un suposat enaltiment del terrorisme en cançons com «Explota Zerdo» i «Síndrome del Norte». Al setembre d'aquest mateix any, el jutge Baltasar Garzón va arxivar les diligències obertes. Al febrer de 2005 va rebutjar un nou recurs contra el grup i va acordar el sobreseïment lliure i el consegüent arxivament de les actuacions obertes contra Soziedad Alkoholika. Tanmateix, l'AVT va presentar un altre recurs que va ser estimat per l'Audiència Nacional al desembre del 2005 i al gener del 2006 el jutge Fernando Grande-Marlaska va ordenar que es continués la tramitació de la causa. Marlaska també va arxivar el cas, però la seva decisió va ser revocada per la Sala del Penal. El novembre del 2006 van ser jutjats i finalment absolts del delicte d'enaltiment del terrorisme.

El 4 d'octubre del 2011, el cantant català Pablo Hasél va ser detingut a Lleida i traslladat a l'Audiència espanyola, acusat de fer apologia del terrorisme en les lletres de les seves cançons. Va ser posat en llibertat l'endemà, amb càrrecs i sotmès a mesures cautelars.

ConferènciesModifica

El 2017, durant la crisi constitucional espanyola, l'ambaixada espanyola a Bulgària va cancel·lar una conferència de l'autor de còmic Cels Piñol per a estudiants de l'Acadèmia Nacional d'Art de Sofia, la qual estava prevista per a finals d'octubre. L'anul·lació de l'acte fou justificat degut a l'activisme polític de l'autor i les seves declaracions sobre el referèndum de l'1 d'octubre.[35]

ReferènciesModifica

  1. Reporters Sense Fronteres. «Clasificación Mundial de la Libertad de Prensa 2017», 2019. [Consulta: 26 maig 2019].
  2. Reporters Sense Fronteres. «España», 2017. [Consulta: 31 maig 2017].
  3. Martínez, Lluís «Els fets del ‘Cu-cut!’: militars contra catalanistes». Avui, 9934, 19-05-2005, pàg. 96 [Consulta: 17 febrer 2021].
  4. «Garzón processa Pepe Rei per pertànyer a ETA i tanca «Ardi Beltza»» (en català). DBalears.cat, 30-03-2001. [Consulta: 16 febrer 2021].
  5. «Condenados por calumnias dos periodistas de 'Ardi Beltza'» (en castellà). El País [Madrid], 16-01-2007. ISSN: 1134-6582.
  6. Navarro, Joaquín. Homenaje a Euskal Herria (en castellà). Tafalla: Txalaparta, 2003, p. 107-109. ISBN 84-8136-299-9. 
  7. Del Olmo se basa en documentos de ETA para relacionar a 'Egunkaria' con la banda terrorista
  8. «La Audiencia Nacional absuelve a los cinco directivos de 'Egunkaria'». [Consulta: 26 maig 2019].
  9. «No hay quien repare el cierre de un medio». [Consulta: 26 maig 2019].
  10. «Archivan el sumario que supuso el cierre de la web Apurtu.org». [Consulta: 15 juliol 2017].
  11. «Ahotsa.info, otra herramienta para dar voz al movimiento popular de Nafarroa». [Consulta: 16 juliol 2017].
  12. «La Audiencia Nacional imputa a siete miembros de Ernai por homenajear al exjefe etarra 'Thierry'». Europa Press, 17-12-2013 [Consulta: 16 juliol 2017].
  13. «La Audiencia Nacional contra la libertad de información». , 20-10-2014 [Consulta: 16 juliol 2017].
  14. Ley Orgánica 10/1995 de 23 de novembre del Código Penal.
  15. Boletín oficial de las Cortes Generales 22/04/2008
  16. La Audiencia prohíbe la venta del último número de 'El Jueves' por un presunto delito de injurias a la Corona
  17. «Imatge de la portada a El Jueves». Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 12 octubre 2011].
  18. Imatge de la portada a Vilaweb
  19. «Ley Orgánica 4/2015, de 30 de març, de protección de la seguridad ciudadana.». [Consulta: 23 novembre 2015].
  20. Donck, Frédéric. «Internet Society statement on Internet blocking measures in Catalonia, Spain» (en anglès). Internet Society, 21-09-2017. [Consulta: 23 setembre 2017].
  21. Malcolm, Jeremy. «.cat Domain a Casualty in Catalonian Independence Crackdown» (en anglès). Electronic Frontier Foundation, 21-09-2017. [Consulta: 23 setembre 2017].
  22. «No data privacy for top torturers». Nodo50.
  23. Denuncian el cierre de la web del PCE(r) antes de un juicio Arxivat 2011-11-28 a Wayback Machine. Gara, 3 de desembre de 2007
  24. Funcia, Carlos «Un rótulo explicativo sustituirá las imágenes censuradas en la película 'Rocío'» (en castellà). El País [Madrid], 10-05-1985. ISSN: 1134-6582.
  25. «Morreu o realizador Fernando Ruiz Vergara» (en portuguès). Esquerda.net, 12-10-2011. [Consulta: 16 febrer 2021].
  26. Prieto, Carlos. «'Saw VI' y el largo brazo de la censura» (en castellà). Público.es, 07-10-2010. [Consulta: 16 febrer 2021].
  27. "A Serbian Film" es ficción, El País, 11 de març de 2011
  28. El Festival de Sitges, imputat Avui, 6 de març 2011
  29. Censurada por el juez, galardonada por el público, El País, 11 de juny de 2011
  30. «La presentació de 'Victus' als Països Baixos, suspesa per pressions de l'ambaixada espanyola». Vilaweb. [Consulta: 5 setembre 2014].
  31. Bassas, Antoni. «L'editorial d'Antoni Bassas». Diari Ara. [Consulta: 5 setembre 2014].
  32. «Spanje verbiedt lezing in Utrecht» (en neerlandés).
  33. Cuervo ingenuo Consultat el 9 de juliol de 2020.
  34. Javier Krahe: el último vuelo del “cuervo ingenuo” Consultat el 9 de juliol de 2020.
  35. Sílvia Marimon «Cels Piñol: "L'ambaixada espanyola a Bulgària ha anul·lat la meva conferència perquè estava molt actiu des de l'1-O"». Ara, 19-10-2017 [Consulta: 20 octubre 2017].