Obre el menú principal

logo

Color al mapa Vermell
Obertura 1900
Tipus de línia Profunda
Material rodant Sèrie 1992
Estacions 49
Longitud 74 (km)
Cotxeres i tallers Ruislip
Hainault
White City
Viatges fets 183.512.000 (per any)
Línies de Transport for London
Metro de Londres
  Bakerloo
  Central
  Circle
  District
  Hammersmith & City
  Jubilee
  Metropolitan
  Northern
  Piccadilly
  Victoria
  Waterloo & City
Altres línies
  Docklands Light Railway
  Tramlink
  London Overground

Central Line és una línia de ferrocarril de trànsit ràpid del Metro de Londres (en anglès London Underground), que apareix al mapa (the Tub map) de color vermell. La línia circula de l'estació d'Epping a West Ruislip i el traçat de la línia és soterrat a gran profunditat, a Londres aquest tipus de línies són conegudes com el tub (en anglès the tube) per la forma que tenen els túnels, també té trams en superfície. El seu recorregut és est-oest travessant Londres, i és la línia més llarga. Abans que tanquessin el tram Epping - Ongar, l'estació Ongar era la més allunyada de tota la xarxa.

Contingut

HistòriaModifica

InicisModifica

L'origen de la línia està relacionat amb el Central London Railway, que en 1891 pretenia unir Shepherd's Bush i Bank, amb una extensió fins a Liverpool Street (aprovada en 1892). Però, la construcció es va allargar en el temps dos cops (en 1894 y 1899). Finalment, el 27 de juny de 1900 es va inaugurar la línia fins a Bank, malgrat que els trens no van començar a circular fins a 30 de juliol. Els trens originals estaven arrossegats per locomotores elèctriques. Les estacions originals, algunes de les quals encara existeixen, van ésser dissenyades per l'arquitecte Harry Bell Measures.

La història d'aquest ferrocarril ha passat per nombrosos problemes. Encara que el túnels tinguessin un diàmetre inusual (3,56 metres), no estaven correctament anivellats; els trens, més petits que l'amplada del túnel, no hi cabien. Es pensa que el problema va ser degut a un error dels enginyers per no haver comptat l'alçada dels rails. La solució va ser retallar una mica l'alçada dels rails i la part superior dels túnels.

Els trens de la línia no poden ser utilitzats a altres línies de la xarxa, ja que treballen en mode automàtic (Automatic Train Operation), no tenen trip-cock (sistema de frenat d'emergència en les vies), això podria interferir en el sistemes de seguretat de les altres línies.

Quan la línia va ser construïda, la secció sota el barri financer City es va dissenyar seguint la forma dels carrers, evitant passar sota edificis. Com a resultat, aquesta secció presenta moltes corbes tancades entre Chancery Lane, Bank y Liverpool Street, per això, aquest tram és propens als descarrilaments. Un dels casos més extrems és l'estació de Bank, amb una forma tan corbada que no és possible veure el final de l'andana, i per això posen el famós missatge 'mind the gap', que vol dir 'vigilin el forat que hi ha entre el tren i l'andana'.

Des de la seva inauguració, la tarifa aplicada als bitllets durant molt de temps va ser de dos penics, independentement del trajecte a realitzar; per això, la línia es coneixia com a "Twopenny Tube". Des de juny de 1907 es van utilitzar bitllets de dos y tres penics; en 1909 es va afegir un altre billet d'un penic.

Extensions de la líniaModifica

1908
extensió fins a l'oest a través d'un remolí fins a l'estació de Wood Lane, per a l'exposició franco-britànica de 1908.
1912
extensió cap a l'est fins a Liverpool Street.
1920
construcció cap a l'oest d'un petit ramal per a unir la línia a l'Ealing and Shepherd's Bush Railway, de la Great Western Railway (GWR), permetent als trens arribar a l'estció d'Ealing.
1935
la London Transport va proposar les següents actuacions per a ampliar la línia Central:
  • "construir i electrificar dues vies de la GWR entre North Acton i West Ruislip, permetent així que els trens de la línia Central, partint des de Wood Lane, utilitzaren les vies;"

També es va planejar afegir una extensió entre West Ruislip i Denham (es va arribar a posar als plànols de la xarxa en aquells temps), però es va abandonar per les mateixes raons (relacionades amb les zones verdes, anomenades Green Belt) que el pla de Northern Heights pensat per a la línia Northern.

  • "construir un ferrocarril subterrani que continués la línia Central London des de Liverpool Street cap a l'est, arribant a punts on connectaria amb les estacions de Loughton i Grange Hill (probablement a prop de Leyton i Newbuty Park), permetent així que els trens passessin per les estacions del 'West End' Londinenc, estalviant-se la congestionada ruta de Stratford.
Malgrat que els treballs en aquest tram ja estaven completats abans de la II Guerra Mundial, la seva obertura al públic es va endarrerir, perquè el tram estava replet de munició per la guerra. Finalment, al desembre de 1946 el ramal es va obrir fins a Stratford. Els trens de la British Railways accedíen a les vies per la línia Central mitjançant un enllaç que unia Temple Mills East i Leyton. Entre aquests trens estaven els que cobríen el trajecte entre Epping i Ongar.
1949
extensió fins a Epping, apropiant-se de la línia controlada per la BR.
1957
extensió des de Epping fins a Ongar, apropiant-se de la línia controlada per la BR.

Ramal de RichmondModifica

Uns plans per a l'extensió de la línia foren publicats el 1912 que deia d'allargar la línia des de Shepherd's Bush via Goldhawk Road, Stamford Brook Road i Bath Road fins a Turnham Green i Gunnersbury, incloient-hi estacions a Hammersmith Grove, Paddenswick Road, Rylett Road, Stamford Gardens, Turnham Green and Heathfield Terrace. Això hauria "inutilitzat" els trens de la Central Railway Line que passaven per l'estació de Richmond i més lluny. La ruta va ésser autoritzada el 1913[1] però no va ser posada en marza un any després de la I Guerra Mundial. El 1919 una ruta alternativa va ser publicada, construint un tunel connectant amb les vies del London and South Western Railway (L&SWR), Shepherd's Bush station via Hammersmith (Grove Road) station i Turnham Green. Encara que l'autorització per aquesta ampliació,[2] la connexió no es va realitzar mai, i aquest tram va ser posteriorment utilitzat per la Piccadilly line quan s'estenia fins a l'estació de Hammersmith el 1932.[3] La propsta s'ha tornat a tindre en compte i està sent estudiada.[4]

 
Un 1992 stock apropant-se a Roding Valley a la Central line.

Ampliacions de la línia al llarg dels anysModifica

 
Plànol de la Central Line amb els trams en colors en relació amb els anys en què van ser oberts.

Combois actualsModifica

Igual que passa amb tota la xarxa, la línia Central utilitza un únic tipus de comboi. Entre abril de 1993 i el 17 de febrer de 1995 es va introduir la sèrie de 1992 que actualment es utilitza. Aquesta sèrie va ser la primera a utilitzar un sistema automàtic per a anunciar la següent estació i les connexions existents en aquesta. Tots els trens, que compten amb 8 cotxes, estan pintats amb els clàssics colors vermell, blanc i blau del Metro de Londres.

En 1996 es va introduir a la línia el "Automatic Train Operation", un sistema de control automàtic dels trens, el qual s'ha anat posant en servei gradualment al llarg dels diferents trams de la línia.

MapaModifica

 
Mapa geogràfic de la línia Central.

EstacionsModifica

En ordre d'oest a est. Les estacions en cursiva actualment no son part de la línia Central.

Ramal West RuislipModifica

El ramal s'uneix en North Acton al de Ealing Broadway."

Ramal Ealing BroadwayModifica

Aquesta fou la secció principal fins a les ampliacions posteriors a la guerra.

El ramal s'uneix en North Acton al de West Ruislip, utilitzant antiguas vies de la GWR.

La línia es divideix en dos rames.

Ramal WoodfordModifica

El límit entre el Gran Londres y Essex es troba a Grange Hill.

El ramal finalitza a Woodford (excepte en hores punta).

Ramal Ongar (actualment ramal Epping)Modifica

El límit entre el Gran Londres i Essex es troba entre Woodford i Buckhurst Hill.

La resta de les estacions fins a Ongar eren servides per un servei de llançadora des de Epping.

Ramal de West Ruislip
Estació Imatge Apertura Informació addicional
West Ruislip   21 de novembre, 1948 Final de línia Oberta com a West Ruislip (per Ickenham); el sufix va ser elidit.
Ruislip Gardens   21 de novembre, 1948
South Ruislip   21 de novembre, 1948
Northolt   21 de novembre, 1948
Greenford   30 de juny, 1947
Perivale   30 de juny, 1947
Hanger Lane   30 de juny, 1947
Ramal es fusiona amb el tram central a North Acton
Ramal d'Ealing Broadway
Ealing Broadway (  Trains to Heathrow)   3 d'agost, 1920 Final de línia
West Acton   5 de novembre, 1923
Ramal es fusiona amb el tram central a North Acton
Tram Central
North Acton   5 de novembre, 1923
East Acton   3 d'agost, 1920
White City   23 de novembre, 1947
Shepherd's Bush   30 de juliol, 1900 Renovada al 2008
Holland Park   30 de juliol, 1900
Notting Hill Gate   30 de juliol, 1900
Queensway   30 de juliol, 1900 Oberta com a Queens Road; reanomenada a l'1 de setembre, 1946
Lancaster Gate   30 de juliol, 1900
Marble Arch   30 de juliol, 1900
Bond Street   24 de setembre, 1900
Oxford Circus   30 de juliol, 1900
Tottenham Court Road   22 de juny, 1907 Oberta com a Oxford Street; reanomenada al 9 de març, 1908
Holborn   25 de setembre, 1933 Oberta com a Holborn (Kingsway); el sufix va ser elidit.
Chancery Lane   30 de juliol, 1900 Reanomenada Chancery Lane (Grays Inn) 25 de juny, 1934; el sufix va ser elidit.
St. Paul's   July 30, 1900 Oberta com a Post Office; reanomenada 1 de febrer, 1937
Bank   30 de juliol, 1900
Liverpool Street (  Trens a Stansted)   28 de juliol, 1912
Bethnal Green   4 de desembre, 1946
Mile End   4 de desembre, 1946
Stratford       4 de desembre, 1946
Leyton   5 de maig, 1947
Leytonstone   5 de maig, 1947
El tram Central es desdobla en els ramals Epping i Hainault Loop
Ramal Epping
Snaresbrook   14 de desembre, 1947
South Woodford   14 de desembre, 1947 Oberta com a South Woodford (George Lane); reanomenada 1947
Woodford     14 de desembre, 1947 Final del Hainault Loop
Buckhurst Hill   21 de novembre, 1948
Loughton   21 de novembre, 1948
Debden   25 de setembre, 1949
Theydon Bois   25 de setembre, 1949
Epping  ,   25 de setembre, 1949 Final de línia
Hainault Loop
Wanstead   14 de desembre, 1947
Redbridge   14 de desembre, 1947
Gants Hill   14 de desembre, 1947
Newbury Park   14 de desembre, 1947
Barkingside   31 de maig, 1948
Fairlop   31 de maig, 1948
Hainault   31 de maig, 1948
Grange Hill   21 de novembre, 1948
Chigwell   21 de novembre, 1948
Roding Valley   21 de novembre, 1948 Actualment, l'estació menys utilitzada de la xarxa
Els trens passen al ramal d'Epping a Woodford i acbaen el seu recorregut (excepte hores punta)

Final a Woodford [vegeu Ongar Branch] (excepte hores punta)

Estacions del Ramal d'OngarModifica

GaleriaModifica

ReferènciesModifica

  1. Central London Railway Act, 1913
  2. Central London and Metropolitan District Railway Companies (Works) Act, 1920
  3. «Central line facts». Transport for London. [Consulta: 30 juny 2008].
  4. «Bakerloo from Queen's Park to Ealing and Central Line from Shepherd's Bush to Richmond». Transport Plans for the London Area, 14-06-1999. Arxivat de l'original el 2009-10-25. [Consulta: 30 juny 2008].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Central Line  



Coord.: 51° 34′ 11″ N, 000° 26′ 14″ O / 51.56972°N,0.43722°O / 51.56972; -0.43722 (01 - West Ruislip station)