Central hidroelèctrica de Sant Maurici

Central hidroelèctrica a Espot (Pallars Sobirà)

La central hidroelèctrica de Sant Maurici està situada a la localitat d'Espot, a la comarca del Pallars Sobirà. És la primera central hidroelèctrica d'una cadena de dues que aprofita els cabals de les valls del rius Escrita i Peguera. És una central de derivació d'aigües de llacs represats. La sortida d'aigües és al riu Escrita.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Central hidroelèctrica de Sant Maurici
Imatge
Dades
TipusCentral hidroelèctrica Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud1.339,2 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaEspot (Pallars Sobirà) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 34′ 46″ N, 1° 05′ 01″ E / 42.579329°N,1.083509°E / 42.579329; 1.083509
Activitat
Utilització1954 Modifica el valor a Wikidata –
Gestor/operadorEndesa Modifica el valor a Wikidata
Font d'energiaEstany de Sant Maurici i Central hidroelèctrica de Lladres Modifica el valor a Wikidata
Potència14,64 MW Modifica el valor a Wikidata
Producció anual d'energia35,5 GWh Modifica el valor a Wikidata

La funció de la central de Sant Maurici és la producció d'energia hidroelèctrica.

Tots els embassaments de la central i bona part de les conduccions d'aigua estan dintre del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

L'edifici principal allotja les turbines, els alternadors i els elements de regulació i control de la central hidroelèctrica de Sant Maurici, i en el seu exterior hi han ubicades les unitats de transformació i de sortida de línia.[1] L'edifici, així com l'embassament, canonades, equips de transformació i obres auxiliars, fou construït per l'empresa Hidroelèctrica de Catalunya i posat en servei l'any 1954. La central actualment és propietat d'Endesa, filial de la societat italiana Enel.

Concessions hidroelèctriques modifica

El 8 de maig de 1906 es va atorgar a Emili Riu i Periquet la concessió de dos salts del riu Escrita. Una en la que es derivaven 900 litres d'aigua del riu Escrita fins a una central a Espot i la segona on es derivaven 1.200 litres d'aigua entre un barranc per sota el poble i el Noguera Pallaresa.[2] L'arquitecte Francesc Lamolla i Morante va fer el "Proyecto de unificación de los saltos del río Espot entre el lago de San Maurici y el pueblo de Espot", datat a Lleida l'u d'octubre de 1908.[3]

L'any 1911 Catalana de Gas i Electricitat només tenia la concessió d'aprofitament hidroelèctric del riu Essera, a l'Aragó, mentre que els seus competidors Energia Elèctrica de Catalunya i Riegos y Fuerzas del Ebro havien acumulat concessions que els hi permetien construir més centrals hidroelèctriques. Volent recuperar el temps perdut, va iniciar una política molt activa de compra de concessions hidroelèctriques.

El gener de 1914 es va formalitzar la compra a Emili Riu per part de Catalana de Gas i Electricitat de la concessió dels salts, juntament amb altres de la conca alta del Noguera Pallaresa (vall d'Àneu i Llavorsí).[4] El 1943 es va anul·lar la unificació dels salts.[5]

Anys més tard Catalana de Gas i Electricitat traspassaria les dues concessions a la seva filial, Hidroelèctrica de Catalunya. La captació d'aigua de la vall de l'Escrita aigües amunt del poble d'Espot de la central hidroelèctrica d'Espot es basaria principalment en la concessió que derivava 900 litres d'aigua del riu Escrita fins a una central a Espot. La segona concessió seria la base del Salt d'Espot de la central hidroelèctrica d'Espot.

Construcció modifica

La central hidroelèctrica va ser inaugurada el 1954 després de més de tres anys de treballs. En la seva construcció van intervenir uns 400 treballadors, la gran majoria peons de fora de la comarca. Com en altres construccions hidroelèctriques del Pirineu, en la major part dels casos els obrers es van desplaçar sense les seves famílies, allotjant-se en barracons i, més excepcionalment, en quadres o altres espais auxiliars que es llogaven com a habitatges temporals. Els habitatges es trobaven al municipi d’Espot.

La població local es va mantenir en general al marge de l'execució directa dels treballs. No obstant això, aquests van acabar tenint una gran incidència en la vida local atès el nombre de persones implicades en tasques complementàries i els serveis necessaris per atendre l'estada temporal d’un contingent tan nombrós de gent. Molts veïns van participar en el transport de materials (arena, ciment, aigua) fins als llocs on es feien les obres. Per altres (com el ferrer) els treballs van incrementar notablement la demanda dels seus serveis i, durant alguns anys, van arribar a proporcionar la major part dels encàrrecs. En finalitzar les construccions, tot el contingent de treballadors que s’havia instal·lat a Espot va reprendre la seva marxa.[6]

Explotació de la central modifica

Durant els primers anys de funcionament de les centrals hidroelèctriques de Sant Maurici, Lladres i Espot hi havia permanentment operaris, allotjats a la vora de les preses (als estanys de Sant Maurici, Lladres i Negre), els quals s’encarregaven de regular manualment el cabal de l’aigua segons les instruccions procedent de la companyia elèctrica i que rebien per telèfon. Els operaris formaven brigades per parelles, i treballaven en torns de dues setmanes. Com els contractats era gent del país, la resta de temps es dedicaven a mantenir les seves explotacions agrícoles i ramaderes.

Altres empleats de la companyia treballaven com a operadors o maquinistes a l’interior mateix de les centrals (on es feien tres torns de vuit hores) o feien tasques de manteniment. Des dels anys vuitanta del segle XX el funcionament de les centrals es va anar automatitzant i l'empresa va jubilar la major part de la seva plantilla. Avui, les centrals del municipi ja no tenen personal fix i uns pocs empleats són suficients per fer-se càrrec de les tasques de supervisió i manteniment de totes les instal·lacions de la comarca.[7]

Components de la central modifica

 
Esquema de les conques de captació d'aigua

Conques de captació d'aigua i canalització modifica

La conques de captació de la Central hidroelèctrica d'Espot son dues: la vall de l'Escrita i la del Peguera. L'alimentació de la cambra de càrrega del Salt de Sant Maurici té forma de Y, rebent aigua de les dues conques. En un braç l'aigua procedeix de l'estany de Sant Maurici i l'altre braç de la canalització procedent de la capçalera de la vall de Peguera.

  • Capçalera de la vall de l'Escrita. La superfície de la conca hidrogràfica és de 28,28 quilòmetres quadrats.[8] Recull l'aigua de la vall de Ratera (on es represà l'estany Gran d'Amitges [9] i altres), la Coma d'Aiguabella (el Portarró d'Espot) així com de les de Monestero i Subenuix, i es concentra a l'estany de Sant Maurici (1.900 metres d'altitud) que està represat 18 metres .[10] De la presa de Sant Maurici surt la canalització soterrada de 6,5 quilòmetres de longitud que transcorre sota un camí de serveis fins a la cambra de càrrega (1.892,5 metres d'altitud) del Salt de Sant Maurici. Cal mencionar que en el camí hi han diversos túnels que han col·lapsat, fent impracticable el pas de persones.
  • Capçalera de la vall de Peguera. L'aigua procedent de la capçalera de la vall de Peguera es concentra a l'estany de Lladres (2.023 metres), llac represat per la Presa de la Font Grassa. D'aquí surt una canalització soterrada de 2 quilòmetres de longitud[10] per la vessant esquerra de la vall, i travessant la carena que separa la vall de Peguera de la vall de l'Escrita, arriba al Salt de Lladres (2.012 metres). El salt té un desnivell de 125 metres, i la seva longitud és de 216 metres. De la central de Lladres (1.890,50 metres) surt una canalització que porta l'aigua cap el Salt de Sant Maurici (1.884 metres).

Salt de Sant Maurici modifica

 
Presa a l'estany de Sant Maurici

El dipòsit regulador de la cambra de càrrega del Salt de Sant Maurici rep l'aigua de la canalització procedent de la presa de Sant Maurici, per tot seguit rebre la canonada procedent de la central de Lladres. El desnivell del salt de Sant Maurici és de 550 metres,[10] una longitud de 1.200 metres i un cabal d'aigua de 3,3 meres cúbics per segon.[11] Les canonades soldades foren fabricades per l'empresa La Maquinista Terrestre i Marítima en els seus tallers de Barcelona.[12]

Es va construir una segona canonada que surt del Salt de Sant Maurici per descendir cap a la vall del Peguera fins a arribar al riu a una altitud de 1.425 metres, per seguir-lo per l'esquerra i anar a raure a la central de Sant Maurici.

Generació modifica

L'edifici de la central de Sant Maurici es troba a la localitat d'Espot i allotja les turbines, els alternadors i els elements de regulació i control.

L'aigua que baixa per la canonada forçada permet generar energia elèctrica a través de tres grups generadors idèntics ubicats a la sala de màquines de la central. En origen cada grup té una turbina Pelton d'eix horitzontal, originalment amb una potència màxima de 4,85 MW, construïda per l'empresa Neyrpic Española, S.A.

Un cop l'aigua ha estat turbinada va a raure al riu Escrita, on serà turbinada una altra vegada a la central d'Espot.

Transformació i transport modifica

Els transformadors de l'estació son a l'exterior, just al costat de l'edifici de la central. La tensió de sortida a la xarxa és de 110 KV. L'electricitat viatja a la subestació elèctrica situada al costat de la central hidroelèctrica de Llavorsí per mitjà d'una línia d'alta tensió, on s'integra a la xarxa estatal.

Resum característiques i producció modifica

 
Dipòsit regulador de la cambra d'aigües del salt de Sant Maurici
 
Cambra d'aigües i inici canonada forçada del salt de Sant Maurici
Central Hidroelèctrica de Sant Maurici
Any posada en marxa 1954
Construïda per Hidroelèctrica de Catalunya
Operada per Endesa
Salt Sant Maurici
Altitud 1.884,00 metres
Desnivell 550,00 metres
Longitud canonada forçada 1.200,00 metres
Cabal d'aigua nominal 3,3 metres cúbics/segon
Sala de màquines
Altitud 1.338,41 metres
Nombre de grups 3
Turbines per grup 1 turbina Pelton d'eix horitzontal
Potencia instal·lada per grup 4,85 MW
Potència instal·lada total 14,55 MW
Producció mitja total anual [11] 35,5 GWh

Mesura d'eficiència modifica

A partir de les dades de característiques tècniques i producció de cadascuna de les centrals, es poden obtenir indicadors de la seva eficiència.

Central Hidroelèctrica de Sant Maurici
Mesures d'eficiència
Potència mitja anual [a] 4,05 MW
Factor de planta [b] 0,2785

El factor de planta proporciona un indicador de l'eficiència en la producció d'energia. La tendència en el disseny de les centrals hidroelèctriques és que operin com a plantes per pics o puntes, entrant en operació durant les hores de major demanda d'energia en el sistema elèctric. Per a això es requereix una gran capacitat instal·lada, atès que durant aquestes hores el sistema elèctric necessita aquesta potència. Un altre factor que afecta molt a aquest indicador és la disponibilitat d'aigua, o la seva estacionalitat. De fet l'aigua la central de Sant Maurici procedeix de la fusió de neu durant el desgel, així com de les pluges de la primavera i la tardor. El factor de planta de les centrals alimentades per desgel tendeix a estar en una forquilla de valors de 0,25-0,17.[13]

Notes modifica

  1. Potència mitja anual és igual a Producció mitja anual / Nombre anual d'hores (8.760)
  2. Factor de planta és igual a Potència mitja / Potència instal·lada

Referències modifica

  1. Fernández Diego, Inmaculada; Robles Díaz, Arsenio Ramón. «Centrales de Generación de Energía Eléctrica» (pdf) (en castellà). Arxivat de l'original el 2019-10-08. [Consulta: 8 octubre 2019].
  2. «Concessió autorització per aprofitament hidroelèctric» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Lleida, Número 86, 03-06-1906, pàgina 325 i 326. Arxivat de l'original el 2022-09-28 [Consulta: 22 maig 2020].
  3. Montaner Garcia, M. Carme «Mapes topogràfics per als projectes hidroelèctrics a Catalunya (1890 - 1936)» (pdf). Documents d'Anàlisi Geogràfica. Universitat Autònoma de Barcelona. Universitat de Girona, Número 32, 1998, pàgina 164 [Consulta: 21 maig 2020].
  4. Fàbregas, Pere. «Catalana de Gas y Electricidad y la central de Seira». A: Jornadas de Patrimonio Industrial "La aventura hidroeléctrica en el valle del Ésera" (pdf) (en castellà), 8 de setembre de 2012, pàgines 48 i 50 [Consulta: 21 maig 2020]. 
  5. «Declaració de caducitat de concessió» (pdf) (en castellà). Bofetón Oficial del Estado, Número 76, 17-03-1943, pàgina 2.458 [Consulta: 22 maig 2020].
  6. Beltran, Oriol; Vaccaro, Ismael. Parcs al Comunals (pdf). Barcelona: Generalitat de Catalunya, juny 2014, pàgines 84-86 (Temes d'Etnologia de Catalunya). ISBN 978 8439391555 [Consulta: 25 gener 2022]. 
  7. Beltran, Oriol; Vaccaro, Ismael. Parcs al Comunals (pdf). Barcelona: Generalitat de Catalunya, juny 2014, pàgina 88 (Temes d'Etnologia de Catalunya). ISBN 978 8439391555 [Consulta: 25 gener 2022]. 
  8. «Ficha técnica de la presa: Sant Maurici» (HTML) (en castellà). Misterio para la transición ecológica. [Consulta: 4 novembre 2019].
  9. «Ficha técnica de la presa: Amitges de Ratera» (HTML) (en castellà). Monasterio para la transición ecológica. [Consulta: 4 novembre 2019].
  10. 10,0 10,1 10,2 Duran Farrell, Pere «La construcción por vacío de los canales de los Saltos de Espot y de San Mauricio, de Hidroeléctrica de Cataluña, S.A» (pdf) (en castellà). Revista de obras públicas [Madrid], núm. 2874, 1954, pàgines 481-490. Arxivat de l'original el 22 de maig 2015 [Consulta: 31 octubre 2019].
  11. 11,0 11,1 La producció hidráulica al Pirineu (pdf). Universitat de Lleida, 2011, pàgina 20 [Consulta: 4 novembre 2019]. 
  12. del Castillo, Alberto. La Maquinista Terrestre y Marítima, personaje histórico. 1855-1955 (en castellà). Barcelona: Editorial Seix Barral, 1955. 
  13. García Gutiérrez, Héctor; Nava Mastache, Arturo. «Selección y dimensionamiento de turbinas hidráulicas para centrales hidroeléctricas» (pdf) (en castellà) página 3. Universidad Nacional Autónoma De México, abril 2014. Arxivat de l'original el 2019-10-18. [Consulta: 18 octubre 2019].