Obre el menú principal

El Centre Catalanista de Girona fou una entitat fundada el 1894[1] per Joaquim Botet i Sisó, amb la intenció de promoure un catalanisme que anés més enllà de la simple promoció de la cultura, i que es federà dins la Unió Catalanista.

Infotaula d'organitzacióCentre Catalanista de Girona
Dades bàsiques
Tipus organització
Ideologia política nacionalisme català
Forma jurídica
Creació 11 febrer 1894
Fundador Joaquim Botet i Sisó
Activitat
Produeix Lo Geronés
Organització i govern
Seu 
Modifica les dades a Wikidata

Antecedent immediat de la creació del centre fou a voluntat d'iniciar una campanya de suport pels membres de la Unió després de la renuncia del bisbe Josep Morgades (1826-1901) d'acceptar la promoció com arquebisbe de Burgos.[2] En la primera junta directiva[3] de l'entitat, hi figuraren noms com els de Joan Vinyas, Josep Morató, Joan B. Torrella, Pere Ramió, Esteve Forest i juli Laverny. Els primers dos anys Botet va hostatjar el centre a casa seva.[4] Un primer local del Centre es va situar a la plaça de l’Oli, després se situa al Cafè de l'Havana.[5]

Entre d'altres, s'hi pronunciaren conferències. El 1897, hi tingué lloc una de la darreres assemblees de la Unió Catalanista. A part de les activitats que es realitzaven al centre, cal tenir en compte que la premsa era l'activitat més important d'aquesta entitat. Lo Geronés, fundat el 1894,[6] va ser l'òrgan de premsa del Centre Catalanista, i es publicava setmanalment. Al Centre Catalanista, també hi hagué altres publicacions com Lo Regionalista (1897), La Nació Catalana (1898), Butlletí de la Lliga Catalanista de Girona (1901) i l'Enderroch (1902).

A la comarca del Gironès, també existiren entitats semblants, com van ser l'Agrupació Catalanista de Bordils,[7] constituïda el 1899 o l'Agrupació Catalanista 1714 de Celrà,[7] constituïda el 1900 de la mà d'Alfons Alzina.

El novembre de 1899, hi hagué una controvèrsia sobre l'ús de la llengua catalana, quan l'alcalde Manuel Català, del grup conservador, no permeté al regidor carlí Pere Ramió d'expressar-se en català. La resposta del públic assistent, la major part d'ells membres del Centre Catalanista, fou manifestar-se a favor del regidor Ramió. La protesta acabà amb incidents, i el desallotjament de la sala per part de les forces de l'ordre. Arran d'aquest episodi, l'ajuntament aprovà per unanimitat una proposta sobre l'ús de la llengua catalana.

El Centre Catalanista de Girona i les entitats de la comarca, van contribuir essencialment en fundar i consolidar la Lliga Regionalista, amb figures com Francesc Montsalvatge i Fosas, Santiago Masó i Valentí, Francesc Coll i Turbau i Joan Vinyas

ReferènciesModifica

  1. Coll i Amargós, Joaquim; Llorens i Vila, Jordi. «5. Llistat de plataformes i entitats per poblacions i any de fundació». A: Els quadres del primer catalanisme polític, 1882-1900 (en ca). L'Abadia de Montserrat, 2000. ISBN 9788484152101. 
  2. Serra Albó, Xavier. Emili Saguer: notari, polític i home de negocis. 1865-1940 (Tesi). Girona: Universitat de Girona, 2017, 2017, p. 64-65. 
  3. Alberch i Fugueras, Xavier; Burch i Rius, Josep; Agustí i Farjas, Bibiana. Història del Gironès. Giroan: Diputació de Girona, 2002, p. 901. ISBN 9788495187338. 
  4. Crusafont i Sabater, Miguel; Botet i Sisó, Joaquim. «Vida i obra de J. Botet i Sisó». A: Obra numismàtica esparsa i inèdita de Joaquim Botet i Sisó. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1997, p. 17/444 (Col·lecció: Tria de reedicions). ISBN 9788472833791. 
  5. Serra Albó, 2016, p. 65.
  6. «La integritat de la Patria». Lo Geronés, any 3, 96, 16-02-1896, pàg. 1.
  7. 7,0 7,1 Coll & Llorens, 2000, p. 345.

BibliografiaModifica

  • Puigbert i Busquets, Joan. «El primer catalanisme polític a Girona. El centre catalanista». A: Pere Anguera et alii. El catalanisme conservador (en ca). Girona: Cercle d'Estudis Històrics i Socials, 1996 (Quaderns del Cercle, 12). 
  • Nadal i Farreras, Joaquim «Joaquim Botet i Sisó (Girona, 1846 - Girona 1917): Històri i catalanisme». Annals de l'Institut d’Estudis Gironins, Vol. LIX, 2018, pàg. 11-28.