Obre el menú principal

El centre ocupacional d'Alginet és un lloc localitzat en el municipi homònim a la Comunitat Valenciana, aquest s'encarrega de prestar serveis a persones amb discapacitat mental.

Infotaula d'organitzacióCentre Ocupacional
Organització i govern
Seu 
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

HistòriaModifica

L'hort de Feliu era una finca rústica d'Alginet amb una extensió de 10 hectàrees, usança, unes 120 fanecades. Era una finca molt coneguda per la gent. Estava limitada pel nord-est amb cases pel nord amb el camí de Benifaió, el sud amb el carrer Fuster, l'est amb propietats agrícoles i oest entre el carrer Poble Nou i 2 de Maig. En acabar la guerra els amos van recuperar la finca la qual estava composta per les germanes Pilar i Dolores, aquesta última es case amb Pedro Maria Gallego, qui va anar fill d'un ric comerciant de safrà a Ciudad Real i Múrcia. Aquest matrimoni s'instal·le en l'Hort de Feliu amb la germana de l'esposa Pilar, ocupant la casa senyorial. Aquesta finca va abastir a països Europeus durant la II Guerra Mundial amb el cultiu de tarongers. El cultiu beneficià bastant a la família pel que Pedro María va decidir adquirir una altra finca, Torre Luengo, en una extensió semblant al de l'Hort. Uns anys abans la germana Pilar es case amb un veí d'Algemesi comerciant de taronges.

A partir dels anys 50, a causa que no rentava la nova propietat, la van vendre i es van centrar més en l'Hort de Feliu. A partir d'ací va començar el declivi econòmic de la família, que pagava la gran despesa que suposava la cura de 8 fills, que explicaven a més a més amb assistència personal. En baixar econòmicament els seus ingressos el senyor Maria s'aventure a construir una granja agrícola dins de l'hort i a més va modernitzar el pou per a vendre aigua als agricultors no abans d'haver construït canals de conducció d'aigua que resultaven caríssims. Probablement açò ocasionà una perduda molt gran, que va haver d'explotar la granja agrícola per a pagar la conducció d'aigua, però açò va ser un autentique fracàs i va haver de vendre l'Hort de Feliu a la família Peiro i marxar cap a València. La nova família propietària explote l'Hort de Feliu fins a no ser rendible el preu que ténia el seu emplaçament.

Quan es redacte el nou Plànol Urbanístic es contemplava part de l'Hort de Feliu com a edificable. Després d'uns anys Peiro hisse negocis amb Augusto. Que per a cedir la seua extensió va haver de quedar-se amb el pou, una bassa i la casa. I posteriorment Augusto ja propietari de les cases i solars, va oferir aquests solars al Consell de la Comunitat Valenciana i és construïsc el centre ocupacional.[1]

EstructuraModifica

L`estructura que té el centre actual es manté igual a la de la casa agríola.

ServeisModifica

Els centres ocupacionals s'han configurat com una de les principals opcions formatives, ocupacionals i laborals per a la persones amb discapacitat intel·lectual han permés millorar el concepte de les persones discapacitades respecte el seu futur com un treballador. La finalitat del centres ocupacionals és assegurar servicis de teràpia i preparar a la persona discapacitada per a enfrontar-se al món laboral. Els centres ocupacionals serveixen com un lloc on les persones amb discapacitat poden accedir al mercat laboral.

El centre ocupacional funciona sols de dia, el seu objectiu dins de les seues possibilitats de cada u, la superació dels obstacles que suposa la discapacitat. La última finalitat del centre és la integració de les persones amb discapacitat en el món laboral i quotidià.[2]

ReferènciesModifica

  1. Memòries d'un veí d'Alginet (en valencià), p. 3. 
  2. Error en el títol o la url.«».