Centrifugació

mètode pel qual es poden separar sòlids de líquids

La centrifugació és un mètode pel qual es poden separar sòlids de líquids de diferent densitat mitjançant una centrifugadora, la qual imprimeix a la barreja un moviment rotatori amb una força de major intensitat que la gravetat, provocant la sedimentació del sòlid o de les partícules de major densitat. Aquest és un dels principis en els quals es basa la densitat: Totes les partícules, per posseir massa, es veuen afectades per qualsevol força (origen d'una acceleració). La centrifugació imposa, gràcies a l'acceleració centrífuga, un efecte semblant al gravitacional: Les partícules experimenten una acceleració que les obliga a sedimentar.[1]

La centrifugació pot dividir-se en primera instància en dos grans grups: La Preparativa i l'Analítica. En la primera, s'obtenen grans quantitats del material que es desitja estudiar, mentre que en la segona es procedeix a l'anàlisi de les macromolècules en una ultracentrifugació. Existeixen diversos mètodes de centrifugació i una extensa varietat de tècniques derivades d'aquesta.

  • Centrifugació Diferencial: Es basa en una diferència en la densitat de les molècules. Aquesta diferència ha de ser gran per a poder ser observada al centrifugar; Les partícules que posseeixin densitats similars sedimenten juntes. Aquest mètode és inespecífic, pel que s'utilitza com centrifugació preparativa per a separar partícules d'altres components en la barreja (per exemple, per a separar mitocondris de nuclis i membrana) però no és útil per a separar molècules.
  • Centrifugació Isopícnica: També coneguda com a centrifugació zonal. Les partícules se separen a l'usar medis de diferent densitat. Les partícules amb major densitat que el medi sedimenten en el fons (Botó o precipitat, pellet en anglès). Aquells components de la barreja amb menor densitat al medi quedaran en el sobrenadant (supernatant) mentre que les partícules amb densitat similar a la del medi de centrifugació, quedaran en una zona intermèdia entre el precipitat i el sobrenandant. El medi pot no presentar gradients de concentració (centrifugació zonal sense gradient) o tenir diferències de concentració (centrifugació zonal amb gradient)
  • Ultracentrifugació: Permet estudiar les característiques de sedimentació d'estructures subcel·lulars (lisosomes, ribosomes i microsomes) i biomolècules. Utilitza rotors especials (fixos o de gronxador) i sistemes de monitoratge. Existeixen diferents maneres de monitorar la sedimentació de les partícules en la ultracentrifugació, el més comú d'ells mitjançant llum UV o interferones.

Vegeu també modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Centrifugació


Referències modifica

  1. «centrifugació | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 agost 2019].