Ceolwulf II de Mèrcia

Ceolwulf II (mort el 879) va ser el darrer rei independent de Mèrcia, ja que els seus successors només van ser reis titulars que van acceptar la supremacia de Wessex i la unió d'estats d'on sorgiria el regne d'Anglaterra.[1] Va assumir el poder quan Burgred va abandonar el país quan eren atacats pels vikings l'any 874. Antigament el seu regnat s'havia datat entre els anys 874 i 879, basant aquestes dades en les llistes de monarques on posava que el seu regnat va durar cinc anys; això no obstant, D. P. Kirby creu que probablement va governar des de començaments de la dècada del 880 i que el 883, hauria estat substituït per Æthelred, senyor de Mèrcia, el qual va acceptar la submissió a Alfred el Gran, rei de Wessex.[2]

Infotaula de personaCeolwulf II

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle IX Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle IX Modifica el valor a Wikidata
  rei de Mèrcia
874 – 879 o 883
Activitat
Ocupaciógovernant
Família
Dinastiadinastia C i W
ParesWigmund de Mèrcia Modifica el valor a Wikidata  i Ælfflæd Modifica el valor a Wikidata

AscendènciaModifica

Basat en raonaments lingüístics, es creu que Ceolwulf II podria ser descendent de Ceolwulf I de Mèrcia (r.821—823), el qual deia ser descendent de Pybba. Aquesta nissaga podria tenir també relacions de parentiu amb la família governant de Hwicce, un subregne del sud.oest de Mèrcia.[a]

L'ancestre més immediat de Ceolwulf II és desconegut, però es creu que la relació amb Ceolwulf I podria venir a través de la filla d'aquest, Ælfflæd. Ælfflæd va estar casada primer amb Wigmund, fill del rei Wiglaf, i en segones núpcies amb Beorhtfrith, que era fill de Beorhtwulf. Lluny de ser un simple noble sense avantpassats reials, està clar que era descendent de cases reials o no hauria estat tan ben acceptat: alguns thegns (nobles) que van signar com a testimonis en cartes de donacions del rei Burgred també ho van fer en les de Ceolwulf II, en les quals també van signar bisbes de Mèrcia, prova de la seva acceptació pels dos estaments.[5][b]

Mèrcia i els vikingsModifica

Segons la Crònica anglosaxona, quan els vikings van envair el país i el rei de Mèrcia, Burgred, va abandonar el govern per refugiar-se a Roma, els invasors el van nomenar rei però amb la condició que acceptés sotmetre's a ells.[7] Val a dir que aquesta crònica es va escriure per encàrrec d'Alfred el Gran, cunyat del rei Burgred i es considera que el seu contingut no és imparcial, ja que no pretenia explicar total la veritat històrica sinó que l'objectiu era justificar l'hegemonia de Mèrcia sobre els altres regnes anglosaxons, reclamació feta per Alfred el Gran i Eduard el Vell. Prova d'això és uns tresor en monedes que el 2015 es va trobar a Watlington, suposadment enterrat per salvar-lo del pillatge viking, i on es pot veure que Ceolwulf tenia el mateix tracte de rei que Alfred, sense estar l'un subjugat a l'altre.[8][9][10]

Es creu, però, que el reialme de Ceolwulf va quedar reduït al nord i l'oest de Mèrcia.[11]

Relacions amb Gal·lesModifica

En les cròniques es diu que l'any 878, el rei Rhodri Mawr de Gwynedd va morir en batalla contra els anglesos. Tenint en compte que Alfred el Gran estava en aquell temps ocupat en aquella època en la lluita contra els vikings i que Mèrcia havia clamat tenir hegemonia sobre els regnes gal·lesos, és probable que el líder anglès esmentat sigui Ceolwulf II. El 881, els fills de Rhodri van derrotar els mercis a la batalla de Conwy, una victòria descrita en els annals gal·lesos com a «revenja de Déu per la mort de Rhodri». El líder merci d'aquesta batalla era Edryd Cabells Llargs que gairebé amb certesa seria un sobrenom del successor de Ceolwulf II, Æthelred, senyor de Mèrcia.[12]

La seca de LondresModifica

S'han trobat tres tipus de penics amb el nom de Ceolwulf. La gran majoria es van encunyar a la seca de Londres i són del tipus amb una creu i un rombe, símbols que també feien servir el rei Alfred el Gran.[13] La semblança entre les monedes emeses per Ceolwulf i les emeses per Alfred, s'ha interpretat com una prova de l'estreta col·laboració entre Mèrcia i Wessex per fer fora els vikings, donant la sensació entre els ciutadans de formar un territori unit contra els invasors.[9]

Simon Keynes i el numismàtic Mark Blackburn van suggerir que vers l'any 875, Alfred va ser l'únic governant reconegut a Londres, mentre que la implicació militar i econòmica de Ceolwulf podria haver començat cap a finals del seu regnat, vers el 879.[14][15] Tanmateix, el 1998, el mateix any que aquests autors van publicar les seves opinions al respecte, va aparèixer una altra moneda del tipus creu i rombe amb el nom de Ceolwulf, contemporània a les primeres monedes d'Alfred.[c]

L'octubre del 2015, es va trobar el tresor de Watlington (Oxfordshire) que contenia monedes, joies i lingots de plata. El tresor és d'una data anterior al 870 i també té algunes monedes amb la imatge de dos emperadors romans per una cara i per l'altra el nom d'Alfred o el de Ceolwulf.

NotesModifica

  1. La relació amb Pybba era pel seu gendre anomenat Cenwalh. La filla de Pybba es va casar amb Cenwalh de Wessex i els genealogistes van interpretar fill polític per fill de la pròpia sang.[3]. L'explicació alternativa és que la relació sigui inventada i que la dinastia C sigui en realitat descendent de la casa reial de Hwicce.[4]
  2. Zaluckiyj explica una teoria segons la qual Ceolwulf II seria un germà menor de Wigstan de Mèrcia.[6]
  3. Mark Blackburn va tornar a analitzar aquest tema en un article posterior: «Alfred's coinage reforms in context», de la XI Conferència d'Aldershot, 2003, p.199-215

ReferènciesModifica

  1. Williams, Smith i Kirby, 1991, p. 75.
  2. Kirby, 1992, p. 176.
  3. Woolf, 1998, p. 151–152.
  4. Zaluckyj, 2001, p. 228.
  5. Walker, 2000, p. 59–60, 208, taula 1.
  6. Zaluckiyj, 2001, p. 236, fig. 3, p.247.
  7. Crònica anglosaxona, sub anno 874
  8. Walker, 2000, p. 59–60.
  9. 9,0 9,1 Yorke, 1990, p. 123.
  10. «Watlington Hoard: Saxon and Viking treasure from the time of Alfred the Great discovered in Oxfordshire field». The Independent, 10-12-2015 [Consulta: 9 juny 2017].
  11. Walker, 2000, p. 73.
  12. Charles-Edwards, 2013, p. 487-91.
  13. «Ceolwulf II, king of Mercia (874-877/9? [defeated by Vikings)]». Anglo-Saxons.net. [Consulta: 9 juny 2017].
  14. Keynes, 1998, p. 12—19.
  15. Blackburn, 1998, p. 116-120.

BibliografiaModifica

  • Blackburn, M.A.S.. «The London Mint during the Reign of Alfred». A: Kings, Currency, and Alliances. History and Coinage of Southern England in the Ninth Century. Bodyell Press, 1998. 
  • Keynes, Simon; Lapidge, Michael. Alfred the Great: Asser's Life of King Alfred and other contemporary sources. Penguin Classics, 2004. ISBN 0-14-044409-2. 
  • Keynes, Simon. «King Alfred and the Mercians». A: Kings, Currency, and Alliances. History and Coinage of Southern England in the Ninth Century. Bodyell Press, 1998. 
  • Kirby, D.P.. The Earliest English Kings. Routledge, 1992. ISBN 0-415-09086-5. 
  • Walker, Ian. Mercia and the Making of England. Sutton, 2000. ISBN 0-7509-2131-5. 
  • Williams, Ann; Smith, A P; Kirby, D P. A Biographical Dictionary of Dark Age Britain: England, Scotland, and Wales, C. 500-c. 1050. Psychology Press, 1991. 
  • Woolf, Alex «Pictish Matriliny reconsidered». The Innes Review, XLIX, 2, 1998.ISSN 0020-157X
  • Yorke, Barbara. Kings and Kingdoms in Early Anglo-Saxon England. Seaby, 1990. ISBN 1-85264-027-8. 
  • Zaluckyj, Sarah; Zaluckyj, John. «The Age of Mercian Supremacy». A: Mercia: The Anglo-Saxon Kingdom of Central England, 2001.