Ceràmica impresa
La ceràmica impresa és un objecte de terrisseria amb la superfície decorada amb tècniques d'impressió quan l'argila encara era tendra.[1] Poden diferenciar-se'n dos tipus: per pressió manual (digitada i ungulada), estretament relacionada amb l'anomenada decoració incisa;[2] o bé per impressió mitjançant una matriu, amb decoracions resultants puntiformes, cuneïformes, de cistelleria, fetes amb cordes o cordades, fetes amb pinta, amb rodetes dentades, cardials (elaborades amb l'ajut de petxines), segellades, etc.[2]
Natacha Seseña, en el seu manual Terrisseria popular, la descriu dins dels recursos elementals de decoració comuna a tota la terrisseria mundial per la seua simplicitat, la identifica amb les tècniques d'incisió, fetes amb les ungles o objectes punxants (ossos, canyes, furgadents), o bé amb eines posteriors més sofisticades tot i que elementals, com «pintes, espàtules o rodetes».[3] Seguint aquest criteri sobre tècniques comunes, i aplicant la definició de Nebrija, la decoració amb impressions, marques o senyals aplicada a la terrisseria hi deixa «una petjada en negatiu, generalment de manera repetitiva».[2] Aquesta barreja de noms i criteris de catalogació fa que molts exemples apareguen sovint com a sinònims (ceràmica incisa, impresa, cardial, cordada, segellada, etc.).[4]
Tècniques i termes relacionats modifica
De la terminologia, molt diversa, que sol acompanyar les diferents tècniques de decoració impresa (o incisa), poden enumerar-se:[4]
- acanalat: en dibuixar sobre la pasta encara tova «solcs o depressions amples i contínues, poc profunds i de fons corb», fets amb el dit o un punxó de punta ampla i roma.
- arrossegament: quan es tracen línies amples d'incisió sobre l'argila fresca.
- gravat: decoracions per incisió sobre l'argila després de la cocció, utilitzant eines punxants.
- destralejat: cobrir una zona de la peça amb línies «paral·leles transversals o obliqües fetes amb incisió o pintura».
- incisió: decoracions amb línies o ratlles, efectuades amb instruments punxants (amb punta estreta o fina) traçant talls a la superfície de la peça abans de la cocció. Les eines emprades solen adjectivar la tècnica específica (incisió per canya, per punxó, per ungla, per pinta, etc.).
- pentinat: s'hi produeixen incisions paral·leles superficials amb una pinta o altre estri de diverses puntes.
- puntejat: dibuix amb una successió de petits punts, de forma ordenada o desordenada, i a voltes «limitats o no per pintura o incisió».
- mandrinatge: tècnica decorativa amb punxó.
Ceràmica cordada modifica
Una varietat molt documentada de les tècniques de la ceràmica impresa és la ceràmica cordada,[5] resultant de clavetejar un cordill, pressionant-lo sobre la superfície de la peça de terrissa quan l'argila està en un punt de consistència. El resultat, com una impressió en negatiu, dona lloc a classificacions específiques com la ceràmica cordada datada de l'eneolític en l'Europa central i septentrional, i molt difosa després a partir del 3000 ae.[6][4]
Un dels molts exemples d'aquesta difusió va ser-ne la desenvolupada a Amantea, a la península Itàlica, i especialment a Sicília, a l'entorn de l'actual ciutat de Siracusa, coneguda com a cultura de Stentinello.[6]
Ceràmica incrustada modifica
Tot i que no és una impressió pròpiament dita, l'incrustació és una tècnica decorativa complementària en aquest conjunt, que resulta d'introduir superficialment o embotir còdols, botons de coure, petxines o altres materials, en la peça encara tendra. És una tècnica decorativa que busca contrasts cromàtics, i té una varietat en les tècniques de farciment de pasta blanca (o un altre color), que s'aconsegueixen buidant per pressió manual sobre el fang fresc petits espais per emplenar-los després.[7][4]
Tipologia modifica
-
Exemple esquemàtic cardial -
Impressió amb escopinyes. Josep Corominas, Prehistòria de Montserrat (1925) -
Fragment amb decoració cardial, Museu Arqueològic d'Alcoi -
Fragments de ceràmica cordada de Stentinello (ca. 5000 ae, Museu Arqueològic de Siracusa) -
Tenalla decorada per segellat. Període almohade-nassarita (s. XIII-XIV), procedent de l'Alcazaba de Màlaga
Referències modifica
- ↑ Cooper, 1999, p. 76-77.
- ↑ 2,0 2,1 Caro Bellido, 2005, p. 144.
- ↑ Seseña, 1997, p. 68.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Heras y Martínez, César M. «Glosario terminológico para el estudio de ceramicas arqueológicas», 1992. [Consulta: 20 febrer 2019].
- ↑ Caro Bellido, 2005, p. 79.
- ↑ Bloms, C. Studies in Mediterranean Archaeology (vols. 17 i 18). Universitat de Michigan, 1967, p. 28 i seg..
- ↑ Caro Bellido, 2005, p. 145.
Bibliografia modifica
- Caro Bellido, Antonio. Diccionario de términos cerámicos y de alfarería. Cádiz: Agrija Ediciones, 2008. ISBN 84-96191-07-9.
- Cooper, Emmanuel. Historia de la cerámica. Madrid: Ceac, 1999. ISBN 84-329-8562-7.
- Fatás Cabeza, Guillermo; Borrás. Diccionario de Términos de Arte. Madrid: Anaya, 1993. ISBN 84-7838-388-3.
- Seseña, Natacha. Cacharrería popular (en castellà). 1997. Madrid: Alianza Editorial. ISBN 84-206-4255-X.
- Carmen Padilla Montoya, Equipo Staff, Paloma Cabrera Bonet, Ruth Maicas Ramos. Diccionario de materiales cerámicos. Madrid: Subdirección General de Museos. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Secretaría General Técnica. Centro de Publicaciones, 2002. ISBN 84-36936-388.
- Menéndez Fernández, Mario; Jimeno Martínez, Alfredo y Fernández Marínez, Victor M.. Diccionario de Prehistoria. Alianza editorial, Madrid, 1997, p. 104. ISBN 84-206-2888-3.