Cercle negre

quadre de Kazimir Malèvitx

Cercle negre és un quadre pintat en 1924 (motiu 1915) per l'artista suprematista rus nascut a Kíev Kazimir Malèvitx. Des de mitjans de la dècada de 1910, Malèvitx va abandonar qualsevol rastre figuratiu o representatiu dels quadres a favor de la pura abstracció.

Infotaula d'obra artísticaCercle negre
rus:Чёрный круг
Black circle.jpg
Tipusquadre modifica
CreadorKazimir Malèvitx
CreacióMotiu 1915, pintat 1924
Mètode de fabricacióPintura a l'oli
Gènereart abstracte modifica
Movimentsuprematisme
Dimensions106,4 (Alçada) × 106,4 (Amplada) cm
Col·leccióSant Petersburg, Museu Rus
Catalogació
Número d'inventariЖ-9472 modifica
CatàlegKasimir Malewicz. Catalogue raisonné (en) Tradueix:(S-199) modifica

Aquesta obra mostra un cercle negre monumental i perfecte que flota en un fons blanc i llis. És, juntament amb Quadrat negre de 1915, una de les seves obres suprematistes més famoses, que mostren figure geomètriques pures en colors primaris.[1][2] La primer versió va ser exhibida el desembre de 1915 a l'exposició anomenada « Última Exposició Futurista de Pintures 0.10 » a la Galeria Dobychina de Sant Petersburg juntament amb 34 de les seves altres obres abstractes.[3] L'exposició va coincidir amb el manifest "Del cubisme al suprematisme", el llançament del moviment artístic radical suprematisme.[2] Malèvitx va descriure el quadre, així com Quadrat negre i Creu negra (ambdues de 1915), en termes espirituals; "noves icones" per a l'estètica de l'art modernm i creia que la seva claredat i senzillesa reflectien la pietat tradicional russa. En aquestes nocions, el seu art i les seves idees ressonarien més tard amb les dels bolxevics. Tanmateix, mentre que les seves obres van tenir una bona rebuda entre els intel·lectuals, no van apel·lar gaire al gran públic i, en conseqüència, Malèvitx va perdre l'aprovació general.[4] Més tard, va ser perseguit per Stalin, que tenia una desconfiança implícita de tot l'art modern.

En el seu manifesto, Malèvitx va descriure els quadres com una "lluita desesperada d'alliberar l'art del llast del món objectiu", centrant-se només en la forma pura.[4] Va intentar pintar obres que fossin enteses per tothom, però que alhora tinguessin un impacte emocional comparable al de les obres religioses. El 1990, el crític de l'art Michael Bresnon va anotar, sobre les obres:[5]

« La constant en el suprematisme de Malèvitx és el fons blanc. És totalment desinteressat i anònim, però alhora diferent. És una buidor densa, o el complet buit. És atmosfèric, tot i que té poc aire i no suggereix el cel. No recobreix ni estreny els rectangles, les anelles i les línies. És disponible i preparat però no és transparent. No és ni obert ni tancat, sinó les dues coses alhora. Algunes formes blanques hi niuen. La majoria de formes hi són adherides. Res no està atrapat. Tot sembla retingut però lliure. Forma i blanc són diferents però no lluiten mai.[6] »
— Michael Brenson

El 1924, l'obra, juntament amb Creu negra i Quadrat negre, van penjar en la catorzena edició de la Biennal de Venècia.[7] L'obra de Malèvitx tindria una influència significativa en l'art del segle XX, més espacialment en la fotografia dels anys 20 i els 30 i en el moviment de l'op art dels anys 60.[2]

Quan Malèvitx va morir el 1934, va ser enterrat en un fèretre decorat pel també suprematista rus Nicolai Suetin amb un quadrat negre al cap i un cercle negree als peus.[8]

GaleriaModifica

ReferènciesModifica

  1. Gray, 194
  2. 2,0 2,1 2,2 Farthing, 617
  3. «Modern Art Movements» (en anglès). Visual Arts Cork. [Consulta: 6 juny 2015].
  4. 4,0 4,1 Blanshard, Frances Bradshaw. Retreat from Likeness in the Theory of Painting. Nova York: Columbia University Press, 1949. 
  5. «Review/Art; Malevich's Search for a New Reality» (en anglès). The New York Times. Michael Brenson, 17-09-1990. [Consulta: 6 juny 2015].
  6. Text original (en anglès): The one constant in Malevich's Suprematism is the white ground. It is utterly selfless and anonymous yet distinct. It is a dense emptiness, or full void. It is atmospheric yet it has little air, and it does not suggest sky. It does not envelop or squeeze the rectangles, rings and lines. It is ready and available but not transparent. It is not open or closed but both at the same time. Some white shapes nestle inside it. Most shapes stick to it. Nothing is trapped. Everything seems held yet free. Shape and whiteness are different but they never struggle.
  7. Néret, 93
  8. Néret, 94

BibliografiaModifica

  • Gray, Camilla. The Great Experiment: Russian Art, 1863-1922. New York: Harry N. Abrams, 1962. 
  • Farthing, Stephen. 1001 Paintings You Must See Before You Die. Cassel Illustrated, 2011. ISBN 978-1-84403-704-9.