Cercopitec
Els cercopitecs (Cercopithecus) són un gènere de primats catarrins de la família dels cercopitècids que inclou 25 espècies.[2] Mesuren un màxim de 130 cm i pesen uns 8 kg. Viuen uns 25 anys.
| Cercopithecus | |
|---|---|
 | |
| Període | |
|
Pliocè inferior – recent[1]
| |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Primates |
| Família | Cercopithecidae |
| Subfamília | Cercopithecinae |
| Gènere | Cercopithecus Linnaeus, 1758 |
| Tipus taxonòmic | Simia diana |
|
| |
| Espècies | |
| |
 | |
La seva dieta consisteix en fruita, llavors, brots frescs, herba, insectes, rèptils i ocells que encara no han abandonat el niu. Es distribueixen arreu d'Àfrica, on viuen a sabanes, manglars i muntanyes envoltades d'aigua.
Els cercopitecs tendeixen a viure en petits grups jeràrquics amb 20–40 membres cadascun. Les femelles adultes formen el centre dels petits grups familiars. Tenen una gran expressivitat facial i vocal.
Popularment s'anomenen mones, mone(i)es, monards, bugies o xímies (i no pas micos, mot que preferentment designa els primats de cua llarga).
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cercopitec |
- ↑ «The Paleobiology Database. Informació taxonòmica i de distribució sobre plantes i animals fòssils.» (en anglès).
- ↑ Groves, Colin. Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World (en anglès). 3a ed.. Johns Hopkins University Press, 2005, pàg. 155. ISBN 0-801-88221-4. (anglès)