Viquipèdia

Ceri Richards

Ceri Richards (1903-1971) fou un pintor britànic (fill d'una família de llengua gal·lesa) i un artista de gran versatilitat, capaç d'absorbir moltes influències sense sacrificar la seua originalitat.[1]

Infotaula de personaCeri Richards
Biografia
NaixementCeri Geraldus Richards
6 juny 1903 Modifica el valor a Wikidata
Dunvant (Gal·les) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort9 novembre 1971 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatRegne Unit Regne Unit
Formació professionalSwansea School of Art i Royal College of Art
FormacióRoyal College of Art
Gowerton School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
ArtGravat, pintura i relleu
MovimentModernitat Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
The Sculptor and his Object, Still Life with Music, The Coster Woman, Trafalgar Square, The Pianist, Blossoms, The Female Contains All Qualities, The force that through the green fuse drives the flower, The Sculptor in his Studio, Interior with piano, woman and child painting...
Família
CònjugeFrances Clayton
FillsRachel Richards (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Una de les dues finestres de la catedral de Derby dissenyades per Ceri Richards el 1965

Biografia modifica

Ceri Richards va néixer a Dunvant, a prop de Swansea (Gal·les) el 6 de juny del 1903.[2] El seu pare treballava com a llauner i dirigia el cor local. La música i la poesia eren una part indestriable de la vida quotidiana gal·lesa de principis del segle XX (Richards va aprendre a tocar el piano a una edat molt primerenca), la qual cosa va influir clarament en la producció artística d'aquest artista al llarg de la seua vida.[2]

En acabar l'educació secundària, Richards fou aprenent d'un enginyer elèctric i va començar a assistir a classes nocturnes de dibuix d'enginyeria. Aviat es va adonar que el dibuix era el seu principal interès i el 1921 es va matricular com a estudiant a temps complet a l'Escola d'Art de Swansea. En el seu darrer curs (1923) i durant una escola d'estiu a Gregynog Hall (un centre de promoció de les arts desenvolupat per les germanes Gwendoline Davies i Margaret Davies), Richards va assaborir de primera mà les obres dels impressionistes[3] francesos, d'Auguste Rodin i d'altres mestres antics i moderns,[4] la qual cosa confirmà la seua vocació.[2]

Després de guanyar una beca per a estudiar al Royal College of Art (1924-1927),[3] Richards es va traslladar a Londres i el 1929 es va casar amb Frances Clayton.[3] La seua reputació com a artista va créixer fins al punt que va realitzar la seua primera exposició individual al Glynn Vivian Art Gallery de Swansea el 1930.[2]

A partir del 1933, sota la influència de Pablo Picasso, va treballar en una sèrie de construccions en relleu i en una sèrie d'assemblages descrits per John Rothenstein com a "creacions originals d'una naturalesa estranya, diferent de qualsevol altra cosa feta a la Gran Bretanya en aquella època".[1]

Li va influir l'Exposició Surrealista Internacional celebrada a Londres l'estiu del 1936, que, segons les seues paraules, "em va ajudar a copsar el misteri, fins i tot la irrealitat de les coses ordinàries".[1] A la Tate Britain, entre diversos exemples del seu treball durant aquest període, hi ha Dues femelles (1937-1938).[5]

Durant la Segona Guerra Mundial, Richards fou nomenat cap del departament de pintura de l'Escola d'Art i Disseny de Cardiff (1940-1944).[3] Aquest breu espai de temps a Gal·les li va servir per a canviar el seu punt de vista sobre la natura o, millor dit, els cicles de la natura influenciat per la poesia de Dylan Thomas (en particular, el seu poema "The Force That Through the Green Fuse Drives the Flower").[6][2] Un altre poeta (i també pintor) que va influenciar-li fou Vernon Watkins.[3]

Després de la guerra, la seua pintura es va inspirar en la gran exposició de Picasso i Matisse que va tindre lloc l'any 1945 en el Victoria and Albert Museum.[7] El seu amor per la música es va fer palès en la gran quantitat de quadres que va fer sobre temes musicals -per exemple, Llum freda. Ombra profunda (Londres, Tate Britain, 1950)[8]-, que va culminar amb la sèrie La cathédrale engloutie (1957-1962), que il·lustrà la música de Claude Debussy[9] sobre aquest tema.[1]

A principis de la dècada del 1950, Richards havia començat una sèrie de quadres en homenatge al seu compositor favorit (Ludwig van Beethoven),[2] al mateix temps que continuava inspirant-li la poesia de Dylan Thomas (com és evident en el quadre "Do not go gentle into that good night", dipositat avui dia a la Tate Britain).[10]

El 1960 fou nomenat comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic, va guanyar la medalla d'or al festival Eisteddfod Nacional de Gal·les el 1961 i el 1962 va obtindre el Premi de Pintura Einaudi[11] a la Biennal de Venècia.[3] Durant els anys 1964 i 1965 va dissenyar vitralls per a la catedral de Derby[12] i el 1965 va rebre l'encàrrec de dissenyar el tabernacle i les finestres de la capella del Santíssim Sagrament de la catedral Metropolitana de Liverpool.[3]

Richards va treballar també per a esglésies, va fer decorats per al teatre i murals per als vaixells de la naviliera britànica Orient Steam Navigation Company.[1]

Va morir a Londres el 9 de novembre del 1971.[2]

Llegat modifica

Durant l'any del centenari de la seua naixença, 2003, es va revifar l'interès pel seu treball amb un seguit d'exposicions retrospectives i la publicació d'una monografia escrita pel Mel Gooding,[13] crític d'art i gendre del mateix Ceri Richards.[3]

El Museu Nacional de Gal·les (Cardiff), la Glynn Vivian Art Gallery (Swansea), la Tate Britain (Londres), la Manchester City Art Gallery (Manchester),[3] el Metropolitan Museum of Art (Nova York), la Galeria Nacional d'Art Modern d'Escòcia (Edimburg), el Toledo Museum of Art (Toledo, Ohio), el Museu d'Israel (Jerusalem), la National Gallery of Victoria (Melbourne) i la National Gallery of Canada (Ottawa)[9] exhibeixen obres de Ceri Richards en llurs col·leccions.

Obres destacades modifica

  • Black and White Figure (1930)
  • Still Life with Music (1933)
  • Ceri Richards (1934)
  • A Man with a Pipe (1934)
  • Costerwoman (1939)
  • Costers at Coconut Shy (1943)
  • Cycle of Nature (1944)
  • Falling Forms (1944)
  • Girl at a Piano (1948)
  • Girl at Piano (1949)
  • Arrangement for Piano (1949)
  • Blue Interior with Dice (1950)
  • Cold Light, Deep Shadow (1950)
  • Bouquet (1952)
  • Blue Vortex in the Primaries (1952-1953)
  • Homage to Beethoven (1953)
  • A Homage to Beethoven (1953)
  • Cycle of Nature (1955)
  • Do not go gentle into that good night (1956)
  • Light and Interior (1958)
  • La cathédrale engloutie (1960)
  • La Cathédrale Engloutie: Augmentez Progressivement (1960)
  • La Cathédrale Engloutie: Augmentez Progressivement (centre panel) (1960)
  • La Cathédrale Engloutie: Augmentez Progressivement (right panel) (1960)
  • La Cathédrale Engloutie (Arabesque 3) (1961)
  • La Cathédrale Engloutie (Profondement Calme) (1961)
  • Circular Bases (1961)
  • La cathédrale engloutie (dialogue du vent et de la mer) (1962)
  • La Cathédrale Engloutie (Sonore sans Dureté) (1962)
  • Dusky Water and Stone (1963)
  • Cycle of Nature, Arabesque 1 (1964)[14]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàg. 689.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Jenna Burlingham Fine Art (anglès)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Ceri Richards - BBC (anglès)
  4. ↑ Glynn Vivian Art Gallery Arxivat 2017-01-13 a Wayback Machine. (anglès)
  5. ↑ Two Females - Tate Britain (anglès)
  6. ↑ Burns, Richard, 1981. Keys to Transformation: Ceri Richards & Dylan Thomas. Ed. Enitharmon Pr. ISBN 9780905289083. [1]
  7. ↑ Art UK (anglès)
  8. ↑ Cold Light, Deep Shadow - Tate Britain (anglès)
  9. ↑ Do not go gentle into that good night - Tate Britain (anglès)
  10. ↑ British Council Arxivat 2013-10-29 a Wayback Machine. (anglès)
  11. ↑ National Portrait Gallery (anglès)
  12. ↑ Gooding, Mel, 2002. Ceri Richards. Ed. Cameron & Hollis. ISBN 9780906506202. [2]
  13. ↑ The Athenaeum (anglès)

Bibliografia modifica

  • Bowness, Alan et al, 1981. Ceri Richards. Londres: The Tate Gallery Publications Department. [3]
  • Gooding, Mel; Jones, Stanley, 1979. Ceri Richards Graphics. Cardiff: National Museum of Wales. ISBN 9780720002263. [4]
  • Hepworth, Barbara, 1951. Some Recent Purchases of the Contemporary Art Society. Londres: Arts Council. [5]
  • Richards, Ceri, 1965. Ceri Richards. Retrospective exhibition. Marlborough New London Gallery. Londres: Marlborough Fine Art Ltd. [6]
  • Richards, Ceri, 1970. Ceri Richards: Recent Work. Londres: Ed. Marlborough Fine Art. [7]
  • Richards, Ceri i Dylan Thomas, 1980. Drawings to Poems by Dylan Thomas. Enitharmon Press. ISBN 9780905289427. [8]
  • Robertson, Bryan (ed.), 1981. Ceri Richards: Catalogue. Tate Publishing. ISBN 9780905005133. [9]
  • Russell, John, 1962. Ceri Richards. Madrid: Ministerio de Educación Nacional. [10]
  • Sanesi, Roberto, 1973. The Graphic Works of Ceri Richards. Cerastico Editore. [11]
  • Thompson, D., 1963. Ceri Richards. Ed. Methuen & Co. [12]

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ceri Richards
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ceri_Richards&oldid=31578350»