Cesària d'Avinyó
Cesària d'Avinyó (Avinyó, s. VI - Vilanova d'Avinyó, 586) va ésser una eremita occitana de la diòcesi d'Avinyó (Valclusa), a l'oest del Roine. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Caesarea Segle VI Avinyó (Valclusa) |
| Mort | 586 (Gregorià)  Mont-Andaon, prop d'Avinyó, actual Vilanova d'Avinyó |
| Sepultura | Abadia de Sant Andreu de Vilanova d'Avinyó |
| anacoreta i verge | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 8 de desembre |
Biografia modifica
Casada amb un home de bona condició de nom Valent, hi va viure en perfecta continència. Finalment Valent es va ordenar sacerdot i Cesària va optar per fer vida solitària i es va retirar a una cova de la muntanya Andaon, anomenada més tard muntanya de Sant Andreu, on va viure la resta dels seus dies i on va morir en olor de santedat el 8 de desembre del 586.
Veneració modifica
Les seves relíquies foren guardades a una capella al cim de la muntanya, on després sorgí, al segle x, l'abadia de Sant Andreu i on hi ha un castell que domina el Roine, enfront de la ciutat d'Avinyó. Al voltant de l'abadia va néixer el poble de Vilanova d'Avinyó.
Referències modifica
Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).