Cetineïta
La cetineïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Anomenada així per la seva localitat tipus, a la mina Cetine, 20 km al sud oest de Siena, Toscana, Itàlia.[1][2]
 Cetineïta | |
|---|---|
 Cetineita vermella | |
| Fórmula química | (K,Na)₆Sb₁₂3+(Sb3+S₃)₂O18(OH)0.5·5,5H₂O |
| Localitat tipus | Mina Le Cetine di Cotorniano (mina Le Cetine; mina Cetine; Rosia), Chiusdino, província de Siena, Toscana, Itàlia, |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.MA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.MA.05  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/F.11 |
| Dana | 2.13.3.1 |
| Heys | 24.1.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 14,2513(3) Å; c = 5,5900(1) Å; |
| Grup puntual | 6 - piramidal |
| Color | vermell-taronja |
| Exfoliació | bona - en {1000} |
| Tenacitat | sèctil |
| Duresa | 3,5 |
| Lluïssor | resinosa |
| Color de la ratlla | taronja |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 4,21 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Pleocroisme | feble |
| Impureses comunes | S, Si |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1986-019 |
| Any d'aprovació | 1986 |
| Símbol | Cet |
| Referències | [1] |
Classificació modifica
La cetineïta es troba classificada en el grup 2.MA.05 segons la classificació de Nickel-Strunz (2 per a Sulfurs i sulfosals (sulfurs, selenurs, tel·lururs; arsenurs, antimonurs, bismuturs; sulfarsenits, sulfantimonits, sulfbismutits, etc.); M per a Oxysulfosals i A per a Oxysulfosals d'àlcalis i alcalins de terres; el nombre 05 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 2.13.3.1 (2 per a Sulfurs i 13 per a Oxysulfurs; 3 i 1 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[1]
Característiques modifica
La cetineïta és un sulfur de fórmula química (K,Na)₆Sb₁₂3+(Sb3+S₃)₂O18(OH)0.5·5,5H₂O. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.[1]
Formació i jaciments modifica
S'ha descrit a Europa, i a l'Àsia.[1] Es pot trobar en dipòsits d'antimoni, en evaporites altament silicificades, o que ha estat rostida, resistint molt de temps.[2]
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Neues Jahrbuch für Mineralogie, Monatshefte (1987): 419.
- American Mineralogist: 73: 398-404.
- American Mineralogist: 74: 1399-1400.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cetineïta |