Charles-Valentin Alkan

Charles-Valentin Alkan, nascut Charles-Henri-Valentin Morhange (París, 30 de novembre de 1813 - París, 29 de març de 1888) fou un pianista i compositor francès. Es relaciona a la tradició de gran virtuositat de l'època romàntica, iniciada per Paganini al violí, i després al piano per Frédéric Chopin i Franz Liszt.

Infotaula de personaCharles-Valentin Alkan

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Charles-Valentin Morhange Modifica el valor a Wikidata
30 novembre 1813 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort29 març 1888 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort accidental Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Montmartre Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pedagog musical, traductor de la Bíblia, traductor, pianista, lingüista, organista Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
MovimentRomanticisme musical Modifica el valor a Wikidata
AlumnesFranz Stockhausen Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue i piano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Trajectòria
  • 1819 Ingressa al Conservatori de París
  • 1838 Compon Le Chemin de Fer, op. 2, per a piano
  • 1847 Publica 25 preludis, op. 31
  • 1857 Recopila 12 estudis en totes les claus menors, op. 39
  • 1860 Desapareix de la vida pública fins al 1870
  • 1873 Reapareix per oferir concerts
Família
GermansNapoléon Alkan, Celeste Alkan Meyer Marix, Maxime Alkan (en) Tradueix i Gustave Alkan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 62000bf9-9919-4dfb-9929-15f013fca57b Lieder.net: 31360 Discogs: 1348607 IMSLP: Category:Alkan,_Charles-Valentin Allmusic: mn0001169512 Find a Grave: 22127 Modifica el valor a Wikidata

Vida modifica

Nascut de pares jueus, en el si d'una germandat (cinc germans i una germana Celeste Alkan Meyer Marix) de músics que van adoptar tots el nom d'Alkan - nom del pare, Alkan Morhange, que regentava una escola elemental reputada pel seu ensenyament musical - Charles-Valentin fou en principi un nen prodigi cap als 6 anys al Conservatori De París. Estudia harmonia, orgue i piano amb professors tals com Joseph Zimmermann, que va ser també el professor de Georges Bizet, Ernest Boulanger,[1] César Franck, Charles Gounod, i Ambroise Thomas. Obté el primer premi per a piano el 1824, en harmonia el 1827, en orgue el 1834. Als 17 anys era ja un virtuós reputat, rivalitzant amb Franz Liszt o Sigismund Thalberg.

Sobrenomenat «el Berlioz del piano» per Hans von Bülow, ha estat tanmateix poc present en concerts: des de l'edat de 20 anys, es retira de la vida pública, manifestant una forta misantropia, i es dedica a la composició. Per guanyar-se la vida, dona lliçons tenin entre els seus alumnes a Eraïm Miriam Delaborde,[2] Stockhausen[3] i esdevé un pedagog reputat cap al qual els alumnes de Chopin es van girar a la mort d'aquest. Dona tots els anys Sis petits concerts, a la sala Erard, on presenta en intermedi algunes de les seves obres, enmig d'un repertori molt clàssic.

El 1844 Charles-Valentin Alkan reprèn els concerts. Espera succeir a Joseph Zimmermann al Conservatori de París, però és Marmontel el que obté el lloc. Deixa de nou la vida pública després de 1848 i hi torna el 1855 amb la publicació dels seus Dotze estudis en tots els tons menors, op. 39.

Les seves composicions han estat molt de temps desconegudes i continuen estant encara poc gravades. Són tanmateix extremadament originals i personals i d'una extrema dificultat d'execució. Mor als 74 anys, segons la llegenda aixafat per la seva biblioteca mentre que agafava el Talmud. Oficialment, es tracta d'un «accident domèstic».

Obres modifica

Igualment que Frédéric Chopin, Alkan va escriure gairebé exclusivament per al piano. Les seves obres més importants són la Grande Sonate pour piano «Les Quatre Âges de la vie», op. 33, i els seus Estudis, comparables en dificultats i en complexitat als Estudis d'execució transcendents de Liszt.

  • 1826, Variations sur un thème de Steibelt op. 1 (le concerto «Orage»)
  • 1829, Les omnibus, variations pour le piano forte op. 2, dédié aux Dames Blanches, Schlessinger, Paris
  • 1830, Il était un p'tit homme, rondoletto op. 3
  • 1832, Premier concerto da [di] camera en la mineur, op. 10. Nouvelle édition revue par F. M. Delaborde et I. Philipp, Gérard Billaudot, Paris [fonds Costallat]
  • 1832, Deuxième concerto da camera en ut dièse mineur op. 10. Nouvelle édition revue par F. M. Delaborde et I. Philipp, Gérard Billaudot, Paris [fonds Costallat]
  • 1833, Rondo brillant pour piano et quatuor de cordes op. 4
  • 1833, Rondeau chromatique pour le piano forte, op. 12 n° 1; composé et dédié à la Société des Enfants d'Apollon et exécuté à leur concert annuel, par CH. V. Alkan, professeur honoraire de l'École Royale de Paris et membre de la société des enfants d'Apollon. R. Cocks & C°, London
  • 1834, Variations sur La tremenda ultrice spada de «I Capuleti èi Montecchi de Bellini» op 16 n° 5
  • 1834, Variations pour le piano sur Ah ! segnata é la mia morte de «Anna Bolena» de Donizetti op. 16 n° 4, dédié à Madame H. G. Le Loder, par C. V. Alkan. R. Rock & C°, London (introduction tirée de la ritournelle, thème, trois variations et final)
  • 1834, Variations quasi fantaisie compongués sur une barcarolle napolitaine, dédiées à Miss Mary Windsor op. 16 n° 6. R. Rock & C°; London
  • 1837, Trois études de bravoure op. 16 (Scherzi) également connus sous le nom de Caprices. (1 - mouvement de valse (trio; stretto) 2- moderato quasi menuetto 3 - prestissimo). Nouvelle édition revue par F. M. Delaborde et I. Philipp, Gérard Billaudot, Paris (fonds Costallat)
  • 1837, Souvenirs : Trois morceaux dans le genre pathétique op. 15 (1 - Aime moi; 2 - Le Vent; 3 - Morte). Imprimerie Mergault, Paris
  • 1837, Trois Andantes romantiques op. 13
  • 1837, Trois improvisations (dans le style brillant) op. 12
  • 1838, Les mois, op. 74
  • 1838, Six morceaux caractéristiques op. 16 (publiés plus tard sous le numéro d'opus 8)
  • 1838 / 1840, Trois grandes études op. 76. n° 1 - Fantaisie en la bémol majeur, Largamente, Gravemente, Vivamente; n° 2 - Introduction, variations et Finale, pour la main droite seulement, Colla mano diritta solamente; n° 3 - Étude pour les deux mains (I Philipp, 12 études de virtuosité n° 3).
  • 1840, Jean qui pleure et Jean qui rit, deux fugues sans numéro d'opus. Imprimerie Mergault, Paris.
  • 1840, Grand duo concertant en fa dièse mineur pour violon et piano op. 21
  • 1841, Trio en sol mineur pour violon, violoncelle et piano op. 30
  • 1844, Nocturne op. 22
  • 1844, Saltarelle op. 23
  • 1844, Gigue et Air de ballet dans le style ancien op. 24 n° 1. Nouvelle édition revue par F. M. Delaborde et I. Philipp, Gérard Billaudot, Paris (fonds Costallat)
  • 1844, Alleluia op. 25. Musica Obscura Editions
  • 1844 / 1846, Marche funèbre pour le piano op. 26, dédiée à Madame la Maréchale, Duchesse de Montebello. Milan, F. Lucca
  • 1844, Marche triomphale pour piano op. 27, dédiée à la duchesse de Montebello. Berlin, Schlessinger
  • 1844, Le chemin de fer, étude op. 27. Nouvelle édition revue par F. M. Delaborde et I. Philipp, Éditions M. R. Braun, Paris (fonds Costallat-Billaudot)
  • 1844, Le preux, étude de concert op. 17, dédicacé à Madame Adèle Janvier. Milan, F. Lucca
  • 1834, Désir, Fantaisie sur «Don Juan» en la bémol majeur sans numéro d'opus. Gérard Billaudot, Paris.
  • Douze Études pour les pieds seulement pour orgue ou pédalier sans numéro d'opus
  • 1846, 25 Préludes, piano ou orgue opus 31
  • 1846, Bourrée d'Auvergne, étude op. 29
  • 1847, Douze études dans tous les tons majeurs opus 35
  • 1847, Grande sonate opus 47
  • 1847, Scherzo focoso op. 34
  • 1847, Etz chajjim hi pour chœur mixte a cappella (pour 2 sopranos, ténor et basse) sans numéro d'opus
  • 1849, Deuxième recueil d'impromptus - Trois airs à cinq temps et un à sept temps opus 32/2
  • 1849, 4 Impromptus opus 32/1
  • 1850, 12 études pour les pieds seulement sans numéro d'opus
  • 1856, Salut, cendre du pauvre ! op. 45
  • 1856, Minuetto alla Tedesca op. 46
  • 1857, Sonate de concert en mi majeur pour violoncelle et piano op. 47
  • 1857, Trois marches (quasi da cavalleria) op. 37
  • 1857, Trois petites fantaisies op. 41
  • 1857, Réconciliation, petit caprice op. 42
  • 1857, Douze études dans tous les tons mineurs op. 39
  • 1857, Halelouyoh pour chœur mixte et piano ou orgue en sol mineur (pour soprano, contralto, ténor, basse et piano ou orgue) sans numéro d'opus
  • 1857, Trois marches pour piano en duo op. 37
  • 1857, Deuxième recueil de chants op. 38
  • 1857, Bombardo-Carillon en Sib sans numéro d'opus
  • 1859, Capriccio alla soltadesca op. 50
  • 1859, Le tambour bat aux champs, esquisse opus 50 bis
  • 1859, Super flumina Babylonis, paraphrase du psaume 137 op. 52
  • 1859, Quasi-caccia, caprice op. 53
  • 1859, Bénédictus - pour pédalier ou piano trois mains op. 54
  • 1859, Une fusée, introduction et impromptu op. 55
  • 1859, Deuxième nocturne op; 57
  • 1859- Troisième nocturne op. 57
  • 1859, Trois menuets op. 51
  • 1859, Petits préludes sur les huit gammes du plain-chant pour orgue sans numéro d'opus
  • 1860, Le grillon, quatrième nocturne op. 60 bis, Costallat, Paris
  • 1860, Ma chère liberté et ma chère servitude : Deux petites pièces op. 60
  • 1861, Esquisses (Motifs) op. 63
  • 1861, Sonatine en la mineur op. 61
  • 1867, 11 pièces dans le style religieux et une transcription du Messie de Händel, orgue, harmonium, piano op. 71
  • 1869, Finale (Saltarelle du concerto pour violoncelle arrangée pour piano à 4 mains) [grande sonate] op. 47
  • 1869, Impromptu sur le choral de Luther Un fort rempart est notre Dieu pour piano à pédales ou à trois mains op. 69 (à Mr F. Benoist)
  • 1869, 13 prières pour orgue, pédalier, piano trois mains op. 64
  • 1869, Troisième recueil de chants op. 65
  • 1872, Toccatina op. 75
  • 1872, Trente chants (Cinquième suite) Six chants op. 70; dans Œuvres choisies de Ch. V. Alkan, nouvelle édition revue par E. M. Delaborde et I. Philipp, Costallat, Paris
  • 1879, Trente chants (Quatrième suite), Six chants op. 67; dans Œuvres choisies de Ch. V. Alkan, nouvelle édition revue par E. M. Delaborde et I. Philipp, Gérard Billaudot, Paris [Neige et lave; Chanson de la bonne vieille; Bravement; Doucement; Appassionato; Barcarolle]
  • 1883, Rondo d'après Rossini (largo, Le Barbier de Séville) op. 5
Transcripcions
  • Bach : BWV1
  • Beethoven : Concerto en Ut mineur op. 37 — Chant d'Alliance — Cavatine du 13e Quatuor à corde, op. 130
  • Donizetti : Elixir d'amour
  • Gretry : Janissaires
  • Gluck : Iphigénie en Tauride Chœur des scythes — Armide Jamais dans ces beaux lieux
  • Handel : Réveille le son clair de la trompette
  • Haydn : andante de la 36e Symphonie — menuet du Quatuor op. 76 — Quatuor à corde en ré majeur op. 64 n° 5 Finale
  • Marcello : psaume 18
  • Meyerbeer : Le Prophète (piano 4 mains)
  • Mozart : motet «Ne cinis et pulvis superbe» — Andante du 8e Quatuor — Concerto en ré mineur K. 466 n° 20 — Menuet de la Symphonie en mi♭ majeur — Menuet de la Symphonie en sol mineur
  • Weber : Scherzo du trio op. 63
  • Rigaudons des petits violons et hautbois de Louis XIV

Fonts modifica

  1. *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 9, pàg. 379. (ISBN 84-239-4509-X)
  2. *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 17, pàg. 1367, (ISBN 84-239-4517-0)
  3. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 57, pàg. 1188 (ISBN 84-239-4566-9)
  • Brigitte François-Sappey, Charles-Valentin Alkan'. Fayard, París 1991
  • LUGUENOT François, Article Alkan a «Die Musik in Geschichte und Gegenwart», segona edició

Enllaços externs modifica