Obre el menú principal

Charles Ernest Beulé

polític francès

Charles Ernest Beulé (29 de juny de 1826 -4 d'abril de 1874) va ser un polític i arqueòleg francès.

Infotaula de personaCharles Ernest Beulé
Charles-Ernest Beulé par Charles Reutlinger.jpg
Biografia
Naixement 29 juny 1826
Saumur
Mort 4 abril 1874 (47 anys)
París
Lloc d'enterrament Cementiri del Père-Lachaise, 4
  Ministre de l'Interior de França 

25 maig 1873 – 26 novembre 1873
← Auguste Casimir-PerierJacques Victor Albert de Broglie →
Logo de l'Assemblée nationale française.svg  Diputat al Parlament Francès 

8 febrer 1871 – 4 abril 1874
Circumscripció electoral: Maine i Loira
Dades personals
Educació Escola Francesa d'Atenes (1849–)
École Normale Supérieure (1845–1848)
Collège-lycée Jacques-Decour Tradueix
Activitat
Camp de treball Arqueologia
Ocupació Polític, arqueòleg, antropòleg, numismàtic, mestre d'escola i historiador de l'art
Partit Orléanist Tradueix
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut a Saumur, Maine-et-Loire, va ser educat a l'École Normale, i després a Moulins, va ser enviat a Atenes el 1851 com un dels professors de l'École Française d'allà.[1]

Ell va tenir la fortuna de descobrir la propylaea de l' acròpoli, i va publicar, L'Acropole d'Athènes . A la seva tornada a França va ser fet cavaller de la Légion d'honneur, professor d'arqueologia de la Bibliothèque Impériale, membre de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, i secretari perpetu de l' Académie des Beaux-Arts.[1]

En política va ser elegit membre de l'Assemblea Nacional Francesa el 1871 per part del partit orleanista. Entre maig i novembre de 1873 va ser ministre de l'Interior.[1]

Es va suïcidar el 4 d'abril de 1874.[1]

ObresModifica

Les seves obres més importants són: Études sur le Peloponnese (2nd edition 1875); Les Monnaies d'Athenes (publicat el 1858); L'Architecture au siècle de Pisistrate (publicat el 1860); i Fouilles à Carthage (publicat el 1861).[1]

Beulé també va ser l'autor de : Histoire de l'art grec avant Pericles, de 1870, i Le Proces des Cesars publicat entre 1867 i 1870.[1]

ReferènciesModifica

Atribució