Charles Journet (Ginebra, 1891 - Friburg, 1975) va ser un teòleg i religiós catòlic suís.[1] Va interessar-se per les relacions entre catòlics i protestants i va denunciar l'antisemitisme dels nazis. Va dirigir la revista Nova et vetera des de 1928 fins a la seva mort. Va rebre la influència de Jacques Maritain i va estudiar durant anys la figura de Sant Joan de la Creu. Va escriure Connaissance et inconnaissance de Dieu (1943) o L'Église du Verbe Incarné, en tres volums (1942, 1951, 1963).

Infotaula de personaCharles Journet
Biografia
Naixement26 gener 1891
Ginebra
Mort15 d'abril de 1975(1975-04-15) (als 84 anys)
Friburg (Suïssa)
  Cardenal protodiaca
10 d'agost de 1971 – 5 de març de 1973
Dades personals
Nacionalitat Suïssa
ReligióCatolicisme
Activitat
OcupacióTeòleg, pedagog, escriptor i sacerdot catòlic
OcupadorUniversitat de Friburg
Ordenació sacerdotal15 de juliol de 1917
Consagració20 de febrer de 1965
per François Charrière
Proclamació cardenalícia22 de febrer de 1965
per Pau VI
Cardenal diaca de Santa Maria in Portico Campitelli

Escut d'armes Charles Journet
Dominus misereatur

Lloc web.html Fitxa a catholic-hierarchy.org
Modifica les dades a Wikidata

El 1965 va ser nomenat cardenal i va participar en el Concili Vaticà II, especialment en el tema de la llibertat religiosa i la constitució de Gaudium et Spes. Va ser mentor del cardenal suís Georges Cottier.

Mort a Friburg (Suïssa) el 1975, fou enterrat al monestir de la Valsainte a Gruyères. Després de la seva mort va demanar-se la seva beatificació, procés acceptat per la Congregació per a les Causes dels Sants que li va atorgar el títol de Servent de Déu.

ReferènciesModifica

  1. «Charles Journet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles Journet