Charles Plisnier

escriptor belga

Charles Plisnier (13 de desembre del 1896, Ghlin, Mons - 17 de juliol del 1952, Brussel·les) fou un escriptor belga de Valònia. Fou un comunista de jove i pertanyé breument al moviment trotskista a finals dels anys 20.[1]

Infotaula de personaCharles Plisnier
Biografia
Naixement(fr) Charles Marius Fernand Plisnier Modifica el valor a Wikidata
13 desembre 1896 Modifica el valor a Wikidata
Ghlin (Bèlgica) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juliol 1952 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Brussel·les (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Lliure de Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, novel·lista, assagista, advocat, jurista, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de Bèlgica (1921–1928) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
ParentsArthur Bastien (oncle matern)
Charles Bastien (oncle matern)
Gustave Bastien (oncle matern)
Charles Bertin (nebot) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Després de passar pel comunisme, es convertí al catolicisme, però continuà sent marxista. Es tornà envers la literatura, tot escrivint sagues familiars contra la societat burgesa. Mariages (1936) tracta de les limitacions de convencions socials; els Meurtres en cinc volums (1939-1941) se centra en un heroi tràgic idealista, Noël Annequin, en la seva lluita contra la hipocresia. El 1937 guanyà el Premi Goncourt per la seva novel·la Mariages i Faux Passeports (narracions on denunciava l'estalinisme en el mateix esperit que Arthur Koestler ho feu anys després), el primer estranger que rebé aquest honor. També fou activista del moviment való.

ReferènciesModifica

  1. «Charles Plisnier». Enciclopèdia Britànica. Britannica. [Consulta: 23 desembre 2016].