Charles de Freycinet

Charles Louis de Saulces de Freycinet fou un enginyer i un polític francès que va néixer a Foix el 14 de novembre 1828 i morí a París el 14 de maig 1923.[1]

Infotaula de personaCharles de Freycinet
Freycinet, de Saulces de, Charles, Nadar, Gallica.jpg
Biografia
Naixement(fr) Charles Louis de Saulces de Freycinet
14 novembre 1828
Foix (França)
Mort14 maig 1923 (94 anys)
París
Lloc d'enterramentcementiri de Passy
President del Consell de França
17 març 1890 – 27 febrer 1892
← Pierre TirardÉmile Loubet →
President del Consell de França
7 gener 1886 – 3 desembre 1886
← Henri BrissonRené Goblet →
President del Consell de França
30 gener 1882 – 7 agost 1882
← Léon GambettaCharles Duclerc →
President del Consell de França
28 desembre 1879 – 23 setembre 1880
← William Henry WaddingtonJules Ferry →
Senador de la Tercera República Francesa
Seat 1 of the Académie française (en) Tradueix
Dades personals
FormacióÉcole Polytechnique
École nationale supérieure des mines de Paris
Activitat
OcupacióPolític i enginyer
PartitRepublicans oportunistes
Carrera militar
ConflicteGuerra francoprussiana
Obra
Localització dels arxius
Família
FamíliaQ3066021 Tradueix
PareCasimir de Saulces de Freycinet
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Fou senador del 1876 fins al 1920 i ministre de foment del 1877 al 1879. En aquest període va contribuir a l'expansió de la xarxa ferroviària i a la modernització de les vies navegables. Va decretar una classificació per a les rescloses, coneguda avui com la norma de Freycinet.

Va ser primer ministre i ministre d'afers estrangers del 1879 al 1880 i del 1885 al 1886. Va sostenir Jules Ferry quan aquest volia laïcitzar les escoles i imposar l'escolaritat obligatòria. Es presentà com a candidat a la presidència el 1885, sense èxit. El 1886 expulsà els Pretendents a la corona de França. Es presentà altra vegada debades a les eleccions presidencials del 1887.

El 1889 va esdevenir el primer ministre francès de la guerra que no era un militar. Portà el servei obligatori a tres anys i modernitzà l'equipament de l'exèrcit. Va ser apartat del poder en voler ofegar l'escàndol de Panamà, però tornà aviat com ministre de la guerra. Quan el cas Dreyfus esclatà, prengué posició contra l'oficial acusat.

Va ser membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències des del 1882 i de l'Académie française des del 1890.

PublicacionsModifica

  • Traité de mécanique rationnelle (1858)
  • De l'analyse infinitesimale (1860; 1881)
  • Des pentes économiques en chemin de fer (1861)
  • Emploi des eaux d'égout en agriculture (1869)
  • Principes de l'assainissement des villes (1870)
  • Traité d'assainissement industriel (1870)
  • Essai sur la philosophie des sciences (1896)
  • La Question d'Égypte (1905)

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles de Freycinet