Charles de Freycinet

Charles Louis de Saulces de Freycinet fou un enginyer i un polític francès que va néixer a Foix el 14 de novembre 1828 i morí a París el 14 de maig 1923.

Charles de Freycinet

Biografia
Naixement	(fr) Charles Louis de Saulces de Freycinet 14 novembre 1828 Foix (França)
Mort	14 maig 1923 (94 anys) París
Sepultura	cementiri de Passy
Ministre d'Estat
29 octubre 1915 – 12 desembre 1916
14è Seient 1 de l'Acadèmia Francesa
11 desembre 1890 – 14 maig 1923 ← Émile Augier – Charles Émile Picard →
Ministre de guerra de França
17 març 1890 – 27 febrer 1892
President del Consell de França
17 març 1890 – 27 febrer 1892 ← Pierre Tirard – Émile Loubet →
Ministre de guerra de França
7 gener 1886 – 3 desembre 1886
President del Consell de França
7 gener 1886 – 3 desembre 1886 ← Henri Brisson – René Goblet →
Ministre de guerra de França
30 gener 1882 – 7 agost 1882
President del Consell de França
30 gener 1882 – 7 agost 1882 ← Léon Gambetta – Charles Duclerc →
Ministre d'Afers Exteriors
28 desembre 1879 – 19 setembre 1880
President del Consell de França
28 desembre 1879 – 23 setembre 1880 ← William Henry Waddington – Jules Ferry →
Ministre des Travaux publics (fr)
13 desembre 1877 – 1879
Senador de la Tercera República Francesa
30 gener 1876 – 11 gener 1920
Prefect of Tarn-et-Garonne (en)
1870 – 1870
Dades personals
Formació	École Polytechnique Escola Nacional Superior de Mines de París
Activitat
Camp de treball	Filosofia, filosofia de la ciència, matemàtiques, geometria, política i servei públic
Lloc de treball	París
Ocupació	polític, alt càrrec, enginyer, escriptor
Partit	Republicans oportunistes
Membre de	Acadèmia Francesa (1890–1923) Acadèmia Francesa de les Ciències Acadèmia de Ciències d'Hongria
Carrera militar
Conflicte	guerra franco-prussiana
Obra
Localització dels arxius	Arxius Nacionals de França [ F/1bI/160/14]
Família
Família	Saulces de Freycinet (en)
Pare	Casimir de Saulces de Freycinet
Premis
Oficial de la Legió d'Honor
Signatura

Fou senador del 1876 fins al 1920 i ministre de foment del 1877 al 1879. En aquest període va contribuir a l'expansió de la xarxa ferroviària i a la modernització de les vies navegables. Va decretar una classificació per a les rescloses, coneguda avui com la norma de Freycinet.

Va ser primer ministre i ministre d'afers estrangers del 1879 al 1880 i del 1885 al 1886. Va sostenir Jules Ferry quan aquest volia laïcitzar les escoles i imposar l'escolaritat obligatòria. Es presentà com a candidat a la presidència el 1885, sense èxit. El 1886 expulsà els Pretendents a la corona de França. Es presentà altra vegada debades a les eleccions presidencials del 1887.

El 1889 va esdevenir el primer ministre francès de la guerra que no era un militar. Portà el servei obligatori a tres anys i modernitzà l'equipament de l'exèrcit. Va ser apartat del poder en voler ofegar l'escàndol de Panamà, però tornà aviat com a ministre de la guerra. Quan el cas Dreyfus esclatà, prengué posició contra l'oficial acusat.

Va ser membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències des del 1882 i de l'Académie française des del 1890.

Publicacions

• Traité de mécanique rationnelle (1858)
• De l'analyse infinitesimale (1860; 1881)
• Des pentes économiques en chemin de fer (1861)
• Emploi des eaux d'égout en agriculture (1869)
• Principes de l'assainissement des villes (1870)
• Traité d'assainissement industriel (1870)
• Essai sur la philosophie des sciences (1896)
• La Question d'Égypte (1905)