Chengdu
Chengdu o Txengdu (en xinès 成都, en pinyin Chéngdū, en Wade-Giles Ch'eng-tu) és la capital de la província de Sichuan, al sud-oest de la Xina.
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
![]() ![]() | |||||
Símbol oficial | Ginkgo biloba i Hibiscus mutabilis ![]() | ||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | República Popular de la Xina | ||||
Província | Sichuan ![]() | ||||
Capital de | |||||
Capital | Wuhou District (en) ![]() ![]() | ||||
Població humana | |||||
Total | 20.937.757 (2020) ![]() | ||||
• Densitat | 1.456,24 hab./km² | ||||
Geografia | |||||
Part de | Eastern Sichuan (en) ![]() ![]() | ||||
Superfície | 14.378 km² ![]() | ||||
Altitud | 500 m ![]() | ||||
Dades històriques | |||||
Creació | 311 aC | ||||
Organització política | |||||
Òrgan legislatiu | Chengdu Municipal People's Congress (en) ![]() ![]() | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 610000 ![]() | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 028 ![]() | ||||
Altres | |||||
Lloc web | chengdu.gov.cn ![]() |
Està situada al peu del Tibet oriental, a la vora del riu Min.[1] Els tres sectors de la ciutat es disposen en forma concèntrica: la ciutat imperial, que n'ocupa el centre, i, a continuació, la ciutat nova i la ciutat exterior.[1]
És una de les tres ciutats més poblades de l'oest de la Xina; les altres dues són Chongqing i Xi'an. L'any 2014, l'àrea administrativa tenia 14.427.500 habitants, la població més gran de Sichuan, amb una població urbana de 10.152.632. En el cens de 2010, Chengdu era la cinquena aglomeració més poblada de la Xina, amb 10.484.996 habitants a l'àrea urbanitzada, incloent el comtat de Xinjin i la ciutat de Guanghan de Deyang.
Chengdu es considera una classificació de ciutat "Beta +" (segon nivell global) (juntament amb Barcelona i Washington, DC) segons la Globalization and World Cities Research Network.[2] El 2021, Chengdu va ocupar el lloc 35è a l'índex de centres financers mundials.[3]
Història modifica
Fa més de quatre mil anys, la prehistòrica cultura de l'edat del bronze de Sanxingdui (三星堆) (4800–3100 aC) es va establir en aquesta regió. La ciutat de Zizhu (紫竹城 : Zǐzhú Chéng) en va ésser un dels primers assentaments. Alguns investigadors creuen que aquesta cultura està relacionada amb la cultura ba de l'oest asiàtic.
Als començaments del segle iv, el rei de l'antic Shu mogué la seua capital a la localització actual de la ciutat. Estigué inspirat per l'antiga història del rei Tai de Zhou, avi del rei Wu de Zhou, que també traslladà la seua capital. Després d'això, el rei Shu anomenà la nova ciutat com "Chen Du", que en xinès vol dir "convertida en ciutat".
Després de la conquesta de l'Estat de Shu per la dinastia Qin el 316, una nova ciutat fou fundada pel general Qin Zhang Yi, el qual marcà el començament de l'actual Chengdu. La ciutat fou anomenada Yì Zhōu (益州) durant la dinastia Han.
Liu Bei fundà el regne de Shǔhàn (蜀汉) (220-263) en aquesta ciutat.
Durant la dinastia Tang, els poetes famosos Lǐ Bó (李白) i Dù Fǔ (杜甫) visqueren part de la seua vida a Chengdu. Dù Fǔ construí el conegut "Cǎotáng" (草堂 o cabanya d'herba) en el segon any de la seua quarta estada (759-762). Però l'actual Cǎotáng, més aviat una sumptuosa casa d'estil tradicional, fou inicialment construïda el 1078 en memòria de Dù Fǔ.
Chengdu fou el lloc de naixement del paper moneda en el món (dinastia Song del Nord, cap el 960 aC).
Nadius il·lustres modifica
- Huang Quan (pintor)
- Su Tong (1937 - 1990) escriptor, Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1982.
- Liu Xinwu (1942 -) escriptor, Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1985.
Vegeu també modifica
Galeria d'imatges modifica
-
South Renmin Road, Chengdu
-
Hongxing Road, Chengdu
-
Zongfu Road, Shudu Ave., Chengdu
-
Nijia Qiao, South Renmin Road, Chengdu
-
Jin River, Shangri-la Hotel Chengdu
-
Hongzhaobi, South Renmin Road, Chengdu
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Chengdu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «The World According to GaWC 2016». Loughborough University, 14-11-2018. Arxivat de l'original el 3 maig 2017. [Consulta: 14 novembre 2018].
- ↑ «The Global Financial Centres Index 29». Long Finance, març 2021. Arxivat de l'original el 22 març 2021. [Consulta: 26 març 2021].
Enllaços externs modifica
- Web oficial (anglès)