Cándido Antonio Sibilio Hughes

Jugador de bàsquet dominicà
(S'ha redirigit des de: Chicho Sibilio)

Cándido Antonio Sibilio Hughes (San Cristóbal, 3 d'octubre de 1958 San Gregorio de Nigua, 10 d'agost de 2019), més conegut com a Chicho Sibilio, fou un jugador de bàsquet dominicà nacionalitzat espanyol.

Infotaula de personaCándido Antonio Sibilio Hughes
Chicho Sibilio FCBarcelona.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 octubre 1958 Modifica el valor a Wikidata
San Cristóbal (República Dominicana) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 agost 2019 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
San Gregorio de Nigua (República Dominicana) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortDiabetis mellitus Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsChicho Sibilio Modifica el valor a Wikidata
Alçada200 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEntrenador de bàsquet i jugador de bàsquet Modifica el valor a Wikidata
Esportbasquetbol Modifica el valor a Wikidata
Classe de competicióbasquetbol masculí Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipAler Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Feather-media-controls-shuffle.svg Feather-core-target.svg
1976–1989 FC Barcelona
1989–1993 Saski Baskonia Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1987Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1987
1986Campionat del Món de bàsquet masculí de 1986
1985Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1985
1983Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1983
1982Campionat del Món de bàsquet masculí de 1982
1981Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1981
1980Jocs Olímpics d'estiu de 1980 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webchichosibilio.com Modifica el valor a Wikidata
Olympic.org: candido-antonio-sibilio Modifica el valor a Wikidata

Conegut pel seu llançament exterior, Chicho Sibilio va ser un esportista elegant i la seva mecànica de tir va ser imitada per les següents generacions. Va marcar una època llegendària al Barça i a la selecció espanyola, formant part del triangle màgic amb Solozábal i Epi.[1][2]

Va arribar a Barcelona molt jove, on va passar la major part de la seva carrera al FC Barcelona, entre 1976 i 1989, amb Aíto García Reneses com a entrenador i tenint com a companys d'equip a Nacho Solozábal, Andrés Jiménez, Epi i Audie Norris. El 1977 es nacionalitzà espanyol, i es va incorporar al primer equip del Barça amb qui va aconseguir 5 títols de l'ACB, 8 copes, 2 recopes d'Europa, 1 copa Korac i 1 mundial de clubs.[2]

El 1989 es va incorporar a l'equip del Taugrés (TAU) de Vitòria fins a la seva retirada el 1993.[3]

Va ser membre de la selecció de bàsquet d'Espanya durant 7 temporades,[2] entre 1980 i 1987, on va debutar el 9 de juliol de 1980 en els jocs olímpics de Moscou davant la selecció de l'URSS anotant 17 punts i on la selecció va finalitzar en quarta posició. Va guanyar la medalla de plata en l'Eurobasket de Nantes del 1983 i va jugar el seu últim partit amb la selecció el 28 de gener de 1987 a Trieste, contra la selecció de bàsquet d'Itàlia anotant 2 punts.[1] Amb la selecció espanyola va disputar un total de 87 partits.[3]

El 1993 va tornar al seu país. El 2003, va iniciar un projecte per la creació a d'una escola de bàsquet a Santo Domingo per a formar joves jugadors amb talent i ajudar-los a tenir projecció en aquest esport.[1] Agreujada la seva salut a causa d'una diabetis, va morir als 60 anys a la seva finca de San Gregorio de Nigua, a la República Dominicana, el seu país natal, el 10 d'agost de 2019.[3]

PalmarèsModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Álvarez, Robert. «Chicho Sibilio, el jugador d'esmòquing». El País, 11-08-2019. [Consulta: 12 agost 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Mor Chicho Sibilio, icona mítica del Palau Blaugrana». Ara, 10-08-2019. [Consulta: 11 agost 2019].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Mor Chicho Sibilio als 60 anys d'edat». L'Esportiu, 10-08-2019. [Consulta: 11 agost 2019].

Enllaços externsModifica