Chott El Djerid
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Chott El Djerid (àrab: شط الجريد, xaṭṭ al-Jarīd, pronunciat localment xott al-Jarid, que es pot traduir com ‘xot de les Palmeres'; també transcrit, en francès, Chott el-Jérid) és una gran extensió de terreny erm salí o xot, que forma una depressió que antigament fou un llac d'aigua salada. La seva superfície és d'uns 5.000 km². Al nord-est, es perllonga en el Chott El Fedjaj, que arriba fins prop de Gabès (fins a uns 30 km al nord-oest). Té al nord les ciutats de Tozeur i de Nefta entre d'altres més petites, i a l'est la de Kébili; el sud i oest està pràcticament deshabitat. Molt proper a la part nord-oest, hi ha el Chott El Gharsa, part de la mateixa depressió. El xot està dividit entre la governació de Tozeur (part occidental) i la governació de Kébili (l'oriental). Només té aigua permanent a la zona central, i més a les vores arriba a tenir aigua quan plou, però s'evapora ràpidament i deixa a la vista la sal. Només s'aprofita la sal del Chott El Djerid (els altres xots no en tenen prou), aprofitament encarregat a la societat Sahara Sal, que té més de 50 treballadors en una factoria situada a la carretera (construïda per l'exèrcit tunisià) entre Tozeur i Kébili i que creua el xot a la part nord. La carretera té uns 43 km (la distància de Tozeur a Kébili és d'uns 80 km).
| ||||
| Tipus | Xot àrea protegida  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Tunisian salt lakes (en)  | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | governació de Tozeur (Tunísia) i governació de Kébili (Tunísia) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 15 m | |||
| Dimensió | 250 ( ) km | |||
| Superfície | 5.360 km² | |||
| Candidat a Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 28 maig 2008 | |||
| Identificador | 5385 | |||
| Espai Ramsar | ||||
| Data | 7 novembre 2007 | |||
| Identificador | 1699 | |||
| World Database on Protected Areas | ||||
| Identificador | 903073 | |||
La seva profunditat en relació al nivell del mar és d'uns 15 metres. Un sòl argilós sense gens de vegetació amb una fina capa de sal i arena barrejades, amb zones d'estepa halòfila (que els tunisians anomenen hamdha), on pasturen els camells, de vegades salvatges. Com que la pluja és inferior en general als 150 mm a l'any, el xot no sol estar inundat; l'aigua que n'ocupa la part central prové de les capes freàtiques més que de les pluges, ja que l'evaporació s'emporta fins a set vegades més que la que es recull. Dues capes freàtiques més fondes a les lliteres geològiques corresponents al Cretaci inferior, al Miocè i al Plistocè entre 300 i 2.500 metres.
El Chott El Djerid està declarat àrea d'importància natural des del 1949.
-
Carretera pel mig del Chott El Djerid -
Riu artificial al Chott El Djerid -
Aigua i arena -
Sal recollida -
Aigua entollada per fer sal -
Aigua entollada per fer sal -
Aigua entollada per fer sal. -
La barca dels turistes.
