Christa Winsloe

Novel·lista, guionista i escultora germano-hongaresa

Christa Winsloe (1888-1944) va ser una novel·lista, dramaturga i escultora germano-hongaresa.[1]

Infotaula de personaChrista Winsloe
Christa Winsloe by Heinrich Jobst, 1906-1908, marble - Museum Künstlerkolonie Darmstadt - Mathildenhöhe - Darmstadt, Germany - DSC06026.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 desembre 1888 Modifica el valor a Wikidata
Darmstadt Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juny 1944 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Cluny (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióNovel·lista, dramaturga, escultora, guionista i escriptora Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLajos Hatvany (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0935475 Allocine: 93132 Allmovie: p311901 IBDB: 4831 Modifica el valor a Wikidata
"Manuela. Novel·la del film Noies d'uniforme", 1935

Òrfena de mare als 11 anys, va ser internada en un pensionat per a fills de militars, una experiència que la va trasbalsar. Va estudiar a Munic, on va iniciar la seua carrera com a escultora. Casada, per pressions familiars, amb un baró hongarés, el 1913 va escriure la seua primera novel·la, Das schwarze Schaf ("L'ovella negra"). Divorciada del marit i amb una bona pensió, als anys 20 va viure a Viena, on va publicar una òpera que va obtenir molts èxits, i després al Berlin de la República de Weimar, on va entrar en contacte amb la cultura lesbiana berlinesa i es va fer membre del SPD (Partit Socialdemòcrata Alemany). Allí va escriure Männer kehren heim ("Els homes tornen a casa") i es va relacionar amb la intel·lectualitat i la bohèmia local, entre d'altres amb Klaus i Erika Mann. El 1930 va escriure la peça de teatre Gestern und heute ("Ahir i avui"), en què una alumna d'un pensionat, Manuela von Meinhardis, s'enamora bojament de la seua professora, la senyoreta von Bernburg, que l'any següent seria adaptada al cinema. El 1933, Christa Winsloe va començar una història d'amor amb la periodista americana Dorothy Thompson, una dels primers a entrevistar Hitler i a avisar contra el perill que representava.[2]

Al final de la dècada dels trenta, Winsloe es va mudar a França amb la seua parella, l'escriptora suïssa Simone Gentet, on formà part de la resistència contra els nazis. El juny de 1944, quatre francesos les van abatre a trets en un bosc prop de Cluny. El cap del comando, un tal Lambert, ho justificà acusant-les d'espies al servei d'Alemanya, cosa improbable, ja que els sentiments antinazis de Winsloe eren força coneguts.[3]

El 1931, l'obra teatral susdita, Gestern und heute, va ser duta a la pantalla gran amb el títol Mädchen in Uniform ("Noies d'uniforme"), per Leontine Sagan -amb guió de la mateixa Winsloe-, interpretada per Dorothea Wieck i Hertha Thiele en els papers principals. La pel·lícula, que té un clar missatge antifeixista, és considerada la primera pel·lícula de temàtica lèsbica de la història, i la primera per tant a acabar bé. L'autora la va publicar en format de novel·la el 1933, amb el títol: Das Mädchen Manuela ("La nena Manuela'). I, arran de ľèxit de l'estrena del film, la novel·la es va publicar en moltes llengües, entre d'altres en català, el 1935, en traducció de Pau Cirera, amb el títol: "Manuela. Novel·la del film Noies d'uniforme". El 1958, Géza von Radványi, en va fer un remake amb Lilli Palmer i Romy Schneider.[4][5]

ReferènciesModifica

  1. Encyclopedia of Lesbian and Gay Histories and Cultures: An Encyclopedia. Gay histories and cultures. Vol. 2. Taylor & Francis, 2000, p. 804–805. ISBN 978-0-8153-3354-8 [Consulta: 18 març 2018]. 
  2. B. Ruby Rich. Chick Flicks - CL: Theories and Memories of the Feminist Film Movement. Duke University Press, 1998, p. 197. ISBN 0-8223-2121-1. 
  3. Wayne M. Bryant. Bisexual Characters in Film: From Anais to Zee. Haworth Press, 1997, p. 144. ISBN 0-7890-0142-X. 
  4. Doris Hermanns: Meerkatzen, Meißel und das Mädchen Manuela. Die Schriftstellerin und Tierbildhauerin Christa Winsloe. Berlin: Aviva 2012. ISBN 978-3-932338-53-3. S. 128.
  5. Vgl.: Klaus Johann: Grenze und Halt: Der Einzelne im „Haus der Regeln“. S. 494.

BibliografiaModifica

  • Doris Hermanns: Meerkatzen, Meißel und das Mädchen Manuela. Die Schriftstellerin und Tierbildhauerin Christa Winsloe. Berlin: Aviva 2012. ISBN 978-3-932338-53-3.
  • Klaus Johann: Grenze und Halt. Der Einzelne im „Haus der Regeln“. Zur deutschsprachigen Internatsliteratur (= Beiträge zur neueren Literaturgeschichte, Band 201). Universitätsverlag Winter, Heidelberg 2003, ISBN 3-8253-1599-1, (Dissertation Uni Münster 2002, 727 Seiten).
  • Christa Reinig: Über Christa Winsloe. In: Christa Winsloe: Mädchen in Uniform. Roman. Nachwort v. Christa Reinig. München: Frauenoffensive 1983. S. 241–248.
  • Claudia Schoppmann (Hg.): Im Fluchtgepäck die Sprache. Deutschsprachige Schriftstellerinnen im Exil. Frankfurt/Main: Fischer 1995. (= Fischer Taschenbuch. Die Frau in der Gesellschaft. 12318.) S. 128–152.
  • Anne Stürzer: Dramatikerinnen und Zeitstücke. Ein vergessenes Kapitel der Theatergeschichte von der Weimarer Republik bis zur Nachkriegszeit. Stuttgart u. Weimar: Metzler 1995. (= Ergebnisse der Frauenforschung. 30.) S. 96–111 u. S. 165–178.
  • Christa (Kate) Winsloe. In: Persönlichkeiten in Berlin 1825 - 2006. Erinnerungen an Lesben, Schwule, Bisexuelle, trans- und intergeschlechtliche Menschen. Senatsverwaltung für Arbeit, Integration und Frauen, Berlin 2015, S. 80–81. urn:nbn:de:kobv:109-1-7841313 (Archiv)