Obre el menú principal

El chuj és una de les llengües maies parlat per la població dels chujs que habita en l'altiplà occidental de Guatemala i en una zona veïna de l'estat mexicà de Chiapas. El chuj forma part de la branca occidental de la família maia juntament amb el q'anjob'al, jakaltek, akatek, tojolabal i mocho'. Va formar la seva pròpia branca lingüística (el chujean) fa aproximadament 21 segles.[5]

Infotaula de llenguaChuj
Tipus llengua i llengua viva
Parlants
Guatemala Guatemala 59.048[1]
Mèxic Mèxic 2.503 (2010)[2] principalment a Àrea lingüística mesoamericana
Parlants nadius 43.370 (1991)
Parlat a Guatemala, Mèxic
Oficial a Reconegut com a llengua nacional a Guatemala[3] i Mèxic[4]
Autòcton de departament de Huehuetenango
Classificació lingüística

Ameríndia
  Llengües maies
   Q'anjobal-Chuj
    Chuj

     Chuj
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Institució de normalització ALMG a Guatemala i INALI a Mèxic.
Codis
ISO 639-1 --
ISO 639-2 cac
ISO 639-3 cac
Glottolog chuj1250
Ethnologue.com cac
UNESCO 1787
IETF cac
Endangeredlanguages.com 3467
Modifica les dades a Wikidata
Text en chuj

La comunitat lingüística de l'idioma chuj té uns 50.000 parlants, concentrats sobretot en tres municipis del departament de Huehuetenango l'oest de Guatemala: San Mateo Ixtatán, San Sebastián Coatán i Nentón.[6] Algunes comunitats als municipis de Barillas i Ixcán també parlen chuj. Arran de la guerra civil a Guatemala (1960-1996) milers de refugiats migraren cap al territori de Chiapas, on en l'actualitat viuen aproximadament 10.000 persones refugiades endemés de 2.500 originaris de la regió.

Alfabet i ortografiaModifica

Alfabet chujModifica

a, b', ch, ch', e, h, i, j, k, k', l, m, n, nh, o, p, r, s, t, t', tz, tz', u, v, w (b), x, y, ' (salt)[6][7]

Exemples del vocabulari chuj a San Mateo IxtatánModifica

  • pat = casa
  • ix = dona
  • winak = home
  • unin = nen
  • wa'il = truita
  • ixim = blat de moro
  • tut = fesols
  • pajich = tomàquet
  • k'u = sol
  • nhab' = pluja
  • ik' = vent o aire
  • asun = núvol

Exemples del vocabulari chuj de San Sebastián CoatánModifica

  • chakchak = vermell
  • b'ak = os
  • onh = alvocat
  • lu'um = terra
  • ha' = aigua
  • te' = arbre
  • nunb'il = mama
  • mamb'il = papa
  • nholob' = ou
  • nha = casa
  • k'anal = estrella
  • uj = lluna/mes

Números d'1 a 10Modifica

San Mateo Ixtatán / San Sebastián Coatán

  1. Jun / Jun[8]
  2. Chab' / Cha'ab'/chab'
  3. Oxe' / Oxe'
  4. Chanhe' / Chanhe'
  5. Hoye' / Ho'e'
  6. Wake' (es pronuncia " bake' ") / Wake'
  7. Huke' / Huke'
  8. Wajxake' (es pronuncia " bajxake' ") / Wajxke'
  9. B'alunhe' / B'alnhe'
  10. Lajunhe' / Lajnhe'

ReferènciesModifica

  1. Guatemala al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
  2. Lenguas indígenas en riesgo de desparición publicat per l'INALI
  3. Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales». ALMG.
  4. «www.sep.gob.mx».
  5. Stzolalil Stz'ib'chaj Ti' Chuj, ALMG, 2007, p.34
  6. 6,0 6,1 «Comunidad Lingüística Chuj -Historia». Academia de Lenguas Mayas de Guatemala.
  7. Stzolalil Sloloni-Spaxtini Heb' Chuj, ALMG, 2007, p. 66
  8. Stzolalil Sloloni-Spaxtini Heb' Chuj, ALMG, 2007, p. 145

Enllaços externsModifica