Les ciències exactes, de vegades anomenades ciències matemàtiques exactes[1] són aquelles ciències "que admeten una precisió absoluta en els seus resultats"; sobretot les ciències matemàtiques.[2] Uns exemples de ciències exactes són la matemàtica, l'òptica, l'astronomia i la física, que molts filòsofs de Descartes, Leibniz i Kant als positivistes lògics van prendre com a paradigmes del coneixement racional i objectiu.[3] Aquestes ciències s'han practicat en moltes cultures des de l'Antiguitat [4][5] als temps moderns.[6][7] Tenint en compte la seva vinculació amb les matemàtiques, les ciències exactes es caracteritzen per una expressió quantitativa precisa, prediccions precises i / o mètodes rigorosos de prova d'hipòtesis que impliquin prediccions i mesures quantificables.

Arc meridià d'Ulugh Beg per a mesures astronòmiques precises (s. XV)

La distinció entre les ciències exactes quantitatives i aquelles ciències que tracten les causes de les coses es deu a Aristòtil, que distingia les matemàtiques de la filosofia natural i considerava que les ciències exactes eren les "més naturals de les branques de les matemàtiques".[8] Tomàs d'Aquino va utilitzar aquesta distinció quan va assenyalar que l'astronomia explica la forma esfèrica de la Terra mitjançant un raonament matemàtic mentre que la física ho explica per causes materials.[9] Aquesta distinció va ser acceptada àmpliament, però no universalment, fins a la revolució científica del segle xvii.[10] Edward Grant va proposar que un canvi fonamental que conduís a les noves ciències era la unificació de les ciències i la física exactes per part de Kepler, Newton i altres, que va derivar en una investigació quantitativa de les causes físiques dels fenòmens naturals.[11]

Referències modifica

  1. Grant, Edward (2007), A History of Natural Philosophy: From the Ancient World to the Nineteenth Century, Cambridge: Cambridge University Press, p. 43, ISBN 9781139461092
  2. "Exact, adj.¹", Oxford English Dictionary, Online version (2nd ed.), Oxford: Oxford University Press, June 2016
  3. Friedman, Michael (1992), "Philosophy and the Exact Sciences: Logical Positivism as a Case Study", in Earman, John, Inference, Explanation, and Other Frustrations: Essays in the Philosophy of Science, vol. 14, Pittsburgh series in philosophy and history of science, Berkeley and Los Angeles: University of California Press, p. 84, ISBN 9780520075771
  4. Neugebauer, Otto (1962), The Exact Sciences in Antiquity (2nd, reprint ed.), The Science Library, New York: Harper & Bros.
  5. Sarkar, Benoy Kumar (1918), Hindu Achievements in Exact Science: A Study in the History of Scientific Development, London / New York: Longmans, Green and Company, <https://books.google.cat/books?id=1CpRAAAAYAAJ>
  6. Harman, Peter M. & Shapiro, Alan E. (2002), The Investigation of Difficult Things: Essays on Newton and the History of the Exact Sciences in Honour of D. T. Whiteside, Cambridge: Cambridge University Press, ISBN 9780521892667
  7. Pyenson, Lewis (1993), "Cultural Imperialism and Exact Sciences Revisited", Isis: 103–108, DOI 10.1086/356376
  8. Grant, Edward (2007), A History of Natural Philosophy: From the Ancient World to the Nineteenth Century, Cambridge: Cambridge University Press, pàg. 42–43, ISBN 9781139461092
  9. Aquinas, Thomas, Summa Theologica, Part I, Q. 1, Art. 1, Reply 2, <http://www.newadvent.org/summa/1001.htm#1>. Consulta: 3 setembre 2016
  10. Grant, Edward (2007), A History of Natural Philosophy: From the Ancient World to the Nineteenth Century, Cambridge: Cambridge University Press, pàg. 303–305, ISBN 9781139461092
  11. Grant, Edward (2007), A History of Natural Philosophy: From the Ancient World to the Nineteenth Century, Cambridge: Cambridge University Press, pàg. 303, 312–313, ISBN 9781139461092