Ciclisme als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 - Ciclisme en ruta femení

L'esdeveniment de la cursa individual femenina en ruta als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 es va celebrar el 24 de juliol de 2021 en un recorregut que començava al Musashinonomori Park de Tòquio i que finalitzava al Circuit de Fuji a la Prefectura de Shizuoka.[1] Van competir 67 ciclistes de 40 nacions.[2]

Infotaula de competició esportivaCiclisme als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 - Ciclisme en ruta femení
Tipusciclisme als Jocs Olímpics d'estiu - ciclisme en ruta femení i competició esportiva als Jocs Olímpics Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme en ruta Modifica el valor a Wikidata
Part deciclisme als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 Modifica el valor a Wikidata
Distància137 km Modifica el valor a Wikidata
Participants
equip femení de Sud-àfrica de ciclisme en ruta 2021, equip d'Alemanya femení de ciclisme en ruta 2021, equip d'Austràlia femení de ciclisme en ruta de 2021, equip d'Àustria femení de ciclisme en ruta de 2021, equip de Bèlgica femení de ciclisme en ruta 2021, equip de Bielorússia femení de ciclisme en ruta de 2021, equip del Canadà femení de ciclisme en ruta de 2021, equip de Xile femení de ciclisme en ruta 2021, equip de la Xina femení de ciclisme en ruta de 2021, equip de Xipre femení de ciclisme en ruta de 2021, equip de Colòmbia femení de ciclisme en ruta de 2021, equip del Comitè Olímpic Rus masculí de ciclisme en ruta, equip de Corea del Sud femení de ciclisme en ruta de 2021, equip de Costa Rica femení de ciclisme en ruta de 2021, equip de Cuba femení de ciclisme en ruta de 2021, equip de Dinamarca femení de ciclisme en ruta de 2021, equip d'Eritrea femení de ciclisme en ruta de 2021, equip d'Espanya femení de ciclisme en ruta de 2021, equip dels Estats Units femení de ciclisme en ruta de 2021, equip d'Etiòpia femení de ciclisme en ruta de 2021, equip femení de França de ciclisme en ruta de 2021, equip del Regne Unit femení de ciclisme en ruta de 2021, equip d'Israel femení de ciclisme en ruta de 2021, equip d'Itàlia femení de ciclisme en ruta de 2021, equip del Japó femení de ciclisme en ruta de 2021, equip de Lituània femení de ciclisme en ruta de 2021, equip de Luxemburg femení de ciclisme en ruta de 2021, equip de Mèxic femení de ciclisme en ruta de 2021, equip femení de Namíbia de ciclisme en ruta 2021, equip femení de Noruega de ciclisme en ruta de 2021, equip de l'Uzbekistan femení de ciclisme en ruta de 2021, equip del Paraguai femení de ciclisme en ruta de 2021, equip dels Països Baixos femení de ciclisme en ruta 2021, equip de Polònia femení de ciclisme en ruta de 2021, equip de Txèquia femení de ciclisme en ruta de 2021, equip d'Eslovènia femení de ciclisme en ruta de 2021, equip de Suècia femení de ciclisme en ruta de 2021, equip de Suïssa femení de ciclisme en ruta 2021, equip de Tailàndia femení de ciclisme en ruta de 2021, equip de Trinitat i Tobago femení de ciclisme en ruta de 2021 i equip d'Ucraïna femení de ciclisme en ruta de 2021 Modifica el valor a Wikidata
Lloc i data
EstatJapó Modifica el valor a Wikidata
Edició10  (2021) Modifica el valor a Wikidata
Classificació
GuanyadorAnna Kiesenhofer, Annemiek van Vleuten i Elisa Longo Borghini Modifica el valor a Wikidata

La prova va ser guanyada per Anna Kiesenhofer d'Àustria. Kiesenhofer va formar part de l’escapada original després d’haver-se desvinculat al començament de la carrera juntament amb altres quatre pilots. Va procedir a deixar caure als seus companys de fugida, en solitari pel front del coll de Kagosaka, a falta de 41 km i mantenint la persecució tardana des del pelotó. Va guanyar per 1' 15" la medalla de plata, Annemiek van Vleuten dels Països Baixos. Van Vleuten va fer un atac tardà a falta de 2,1 km per acabar, distanciant-se i va celebrar-ho després de creuar la línia, després d'haver pensat erròniament que tots els pilots de l'escapada havien estat atrapats i que havia guanyat l'or.[3] La medalla de bronze va ser per a Elisa Longo Borghini d'Itàlia, després d'intentar sense èxit arribar a l'atac de Van Vleuten i mantenir el pelotó.[4]

La victòria de Kiesenhofer es va considerar un gran disgust ja que es va entrenar per a l'esdeveniment sense entrenador ni equip professional, i no va ser vista com una aspirant a guanyar una medalla.[4][5] La CNN el va anomenar "un dels majors xocs de la història dels Jocs Olímpics".[6]

AntecedentsModifica

Aquesta va ser la desena aparició de l'esdeveniment, que s'ha celebrat a tots els Jocs Olímpics d'estiu des de 1984. La vigent campiona olímpica va ser Anna van der Breggen dels Països Baixos.

Format i curs de la competicióModifica

 
Mont Fuji des del Circuit de Fuji

La cursa de ruta va ser un esdeveniment de sortida a la carretera d’un sol dia. El recorregut de les curses de ruta masculina i femenina es van revelar l’agost del 2018. La cursa femenina va començar a Musashinonomori Park a Chōfu, a l'oest de Tòquio, a les 13:00 h (UTC+9) i va acabar al Circuit de Fuji a la prefectura de Shizuoka. La cursa femenina per carretera tenia una longitud de 137 km amb un desnivell total de 2692 m.[7]

La primera part de les curses masculina i femenina va ser idèntica. El curs va transcórrer primerament pels afores majoritàriament plans de l’àrea metropolitana de Tòquio. Després de 40 km, els pilots van pujar gradualment cap al peu de la pujada a Doushi Road, una pujada de 5,9 km amb un desnivell mitjà del 5,7 per cent. La pujada va culminar després de 80 km de carreres a una altitud de 1121 m sobre el nivell del mar. Després d'arribar al llac Yamanaka a Yamanashi i creuar el coll de Kagosaka, els pilots van afrontar un descens de 15 km i, a partir d'aquí, els recorreguts van ser diferents per a les curses masculina i femenina. Després del descens, la cursa femenina es va dirigir cap al circuit de Fuji, saltant les pujades de Fuji Sanroku i el pas Mikuni. Els pilots van disputar una volta i mitja de la pista ondulada abans de coronar el guanyador al Circuit Fuji.[8]

ResultatsModifica

Resultat[9]
Rang
Ciclista Nació Temps Diff.
01  48 Anna Kiesenhofer   Àustria 3:52:45
02  2 Annemiek van Vleuten   Països Baixos 3:54:00 + 1:15
03  7 Elisa Longo Borghini   Itàlia 3:54:14 + 1:29
4 20 Lotte Kopecky   Bèlgica 3:54:24 + 1:39
5 4 Marianne Vos   Països Baixos 3:54:31 + 1:46
6 11 Lisa Brennauer   Alemanya 3:54:31 + 1:46
7 28 Coryn Rivera   Estats Units 3:54:31 + 1:46
8 6 Marta Cavalli   Itàlia 3:54:31 + 1:46
9 57 Olga Zabelinskaya   Uzbekistan 3:54:31 + 1:46
10 10 Cecilie Uttrup Ludwig   Dinamarca 3:54:31 + 1:46
11 22 Lizzie Deignan   Regne Unit 3:54:31 + 1:46
12 33 Margarita Victoria García   Espanya 3:54:31 + 1:46
13 31 Ashleigh Moolman   Sud-àfrica 3:54:31 + 1:46
14 25 Katarzyna Niewiadoma   Polònia 3:54:31 + 1:46
15 1 Anna van der Breggen   Països Baixos 3:54:31 + 1:46
16 43 Karol-Ann Canuel   Canadà 3:55:05 + 2:20
17 50 Alena Amialiusik   Bielorússia 3:55:05 + 2:20
18 24 Marta Lach   Polònia 3:55:13 + 2:28
19 40 Eugenia Bujak   Eslovènia 3:55:13 + 2:28
20 41 Christine Majerus   Luxemburg 3:55:13 + 2:28
21 64 Eri Yonamine   Japó 3:55:13 + 2:28
22 49 Paula Patiño   Colòmbia 3:55:15 + 2:30
23 12 Liane Lippert   Alemanya 3:55:17 + 2:32
24 54 Omer Shapira   Israel 3:55:23 + 2:38
25 3 Demi Vollering   Països Baixos 3:55:41 + 2:56
26 16 Tiffany Cromwell   Austràlia 3:55:41 + 2:56
27 26 Anna Plichta   Polònia 3:55:58 + 3:13
28 34 Ane Santesteban   Espanya 3:56:04 + 3:19
29 29 Leah Thomas   Estats Units 3:56:07 + 3:22
30 36 Juliette Labous   França 3:56:07 + 3:22
31 27 Chloé Dygert   Estats Units 3:58:51 + 6:06
32 44 Alison Jackson   Canadà 3:59:47 + 7:02
33 52 Tereza Neumanová   Txèquia 3:59:47 + 7:02
34 56 Arlenis Sierra   Cuba 3:59:47 + 7:02
35 47 Rasa Leleivytė   Lituània 3:59:47 + 7:02
36 45 Leah Kirchmann   Canadà 3:59:47 + 7:02
37 37 Katrine Aalerud   Noruega 3:59:52 + 7:07
38 67 Na Ah-reum   Corea del Sud 4:01:08 + 8:23
39 39 Tamara Dronova   Comitè Olímpic Rus 4:01:08 + 8:23
40 17 Sarah Gigante   Austràlia 4:01:08 + 8:23
41 13 Hannah Ludwig   Alemanya 4:01:08 + 8:23
42 21 Julie Van de Velde   Bèlgica 4:01:08 + 8:23
43 63 Hiromi Kaneko   Japó 4:01:08 + 8:23
44 5 Marta Bastianelli   Itàlia 4:02:16 + 9:31
45 30 Ruth Winder   Estats Units 4:02:16 + 9:31
46 35 Marlen Reusser   Suïssa 4:02:16 + 9:31
47 15 Grace Brown   Austràlia 4:02:16 + 9:31
48 8 Soraya Paladin   Itàlia 4:08:40 + 15:55
9 Emma Norsgaard Jørgensen   Dinamarca NVA
19 Valerie Demey   Bèlgica
38 Stine Borgli   Noruega
66 Teniel Campbell   Trinitat i Tobago
62 Antri Christoforou   Xipre
61 Sun Jiajun   República Popular de la Xina
53 Agua Marina Espínola   Paraguai
18 Amanda Spratt   Austràlia
14 Trixi Worrack   Alemanya
23 Anna Shackley   Regne Unit
32 Carla Oberholzer   Sud-àfrica
42 Valeriya Kononenko   Ucraïna
46 Jutatip Maneephan   Tailàndia
51 Vera Looser   Namíbia
55 Lizbeth Salazar   Mèxic
58 Selam Amha   Etiòpia
59 Mosana Debesay   Eritrea
60 María José Vargas   Costa Rica
65 Catalina Soto   Xile

ReferènciesModifica

  1. «Cycling Road - Results» (en anglès americà). [Consulta: 3 agost 2021].
  2. «Qualification System – Games of the XXXII Olympiad – Road Cycling» (PDF). UCI. [Consulta: 14 febrer 2015].
  3. juliol 2021, Amy Jones 25. «Olympics: Van Vleuten celebrates but mistakes silver for gold» (en anglès), 25-07-2021. [Consulta: 3 agost 2021].
  4. 4,0 4,1 juliol 2021, Daniel Benson 25. «Olympics: Shock gold for Anna Kiesenhofer in women's road race» (en anglès), 25-07-2021. [Consulta: 3 agost 2021].
  5. «A Dutch cyclist thought she had won Olympic gold, but an Austrian was way ahead of her» (en anglès). Washington Post. ISSN: 0190-8286.
  6. CNN, By Coy Wire and Sana Noor Haq. «Anna Kiesenhofer is a math genius who just pulled off one of the biggest shocks in Olympics history» (en anglès), 26-07-2021. [Consulta: 3 agost 2021].
  7. «Tokyo 2020 unveil cycling road races courses for Olympic Games», 1533839100. [Consulta: 3 agost 2021].
  8. juliol 2021, Kirsten Frattini 21. «Tokyo Olympics 2021: Women's Road Race - Preview» (en anglès), 21-07-2021. [Consulta: 3 agost 2021].
  9. «Results». 2020 Summer Olympics. Omega SA, 25-07-2021.