Ciclohexè

compost químic

El ciclohexè és un hidrocarbur amb la fórmula C₆H10. Aquest cicloalquè és un líquid incolor amb olor forta. És un intermedi de diversos processos industrials no és gaire estable a l'emmagatzematge perllongat, ja que exposat a la llun forma peròxids orgànics.

Infotaula de compost químicCiclohexè
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular82,078 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Estructura química
Fórmula químicaC₆H₁₀ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C1CCC=CC1 Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat0,81 g/cm³ (a 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Moment dipolar elèctric0,332 D Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió−103 °C
−104 °C
−103,5 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició83 °C (a 760 Torr)
82,98 °C (a 101,325 kPa) Modifica el valor a Wikidata
Moment dipolar elèctric0,332 D Modifica el valor a Wikidata
Pressió de vapor67 mmHg (a 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Perill
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps1.015 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Punt d'inflamabilitat11 °F Modifica el valor a Wikidata
IDLH6.720 mg/m³ Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata
Altres
líquid inflamable de la classe IB Modifica el valor a Wikidata

Producció i usos modifica

Es produeix per la hidrogenació parcial del benzè. Es converteix en ciclohexanol, el qual es dehidrogena per donar ciclohexanona, un precursor del caprolactam.[1] El ciclohexà també és un precursor de l'àcid adípic, àcid maleic, dicilohexiladipat, i ciclohexeneòxid. A més s'usa com un solvent.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciclohexè

Referències modifica

  1. Michael T. Musser "Cyclohexanol and Cyclohexanone" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, Wiley-VCH, Weinheim, 2005.doi:10.1002/14356007.a08_217