Aquest article tracta sobre la ciutat de l'argòlida. Vegeu-ne altres significats a «Cinúria d'Arcàdia».

Cinúria (en llatí Cynuria, en grec antic Κυνουρία) era un districte de la part oriental del Peloponès entre Argeia (part de l'Argòlida) i Lacònia, que prenia el nom de l'antiga tribu dels cinuris, una de les tribus més antigues de la península. Heròdot els considera autòctons, i al mateix temps els anomena jonis. Probablement eren pelasgs. Eren una tribu depredadora que vivia als vessants de les muntanyes, però sense un territori definit, ja que mai van establir un territori fixe. Amb els temps la tribu dels cinuris va habitar el districte de Tireatis vora la ciutat de Tirea però anteriorment s'estenia més al sud.[1]

Infotaula de geografia físicaCinúria

Després de la conquesta del Peloponès pels doris, els cinuris van ser sotmesos pels argius que els van convertir en periecs. Quan Esparta va incrementar el seu poder va voler dominar el districte, sobretot per la seva fertilitat i això va ser causa de lluites contra Argos. Cinúria estava de vegades en mans d'uns i de vegades dels altres. Els espartans el van posseir el segle IX aC durant el regnat d'Equestrat, el fill d'Agis[2] però després el van perdre i Argos el va conservar fins al voltant de l'any 547 aC quan una batalla entre 300 campions de cada bàndol, en què va passar als espartans. Després els argius la van conquerir cap a l'any 500 aC però la victòria de Cleòmenes sobre Argos prop de Tirint, abans de la invasió persa, va assegurar als espartans la seva possessió per molt de temps.

El 431 aC els eginetes expulsats d'Egina pels atenencs van poder-se establir en aquest districte que en aquell temps tenia dues ciutats: Tirea i Antene o Atene, segons diu Tucídides. Els refugiats van poder viure en aquell territori fins al 423 aC quan els atenencs van atacar el districte quan van trobar als eginetes construint una fortalesa a la costa. Els eginetes es van poder escapar i es van refugiar a la ciutat alta (ἡ ἄνω πόλις), a uns 10 estadis de la costa però els atenencs els van seguir, van ocupar la ciutat, la van destruir i van fer esclaus als seus habitants.

Filip II de Macedònia va donar el districte a Argos i el va estendre fins a Glíppia i Zarax, diuen Polibi i Claudi Ptolemeu. Continuava en mans dels argius en temps de Pausànias, però les disputes frontereres amb Esparta no es van aturar.

A la regió s'han trobar ruïnes d'algunes ciutats però no s'ha pogut determinar quina correspon a la principal, Tirea.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Smith, William (ed.). «Cynuria». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 23 abril 2021].
  2. Pausanias. The Description of Greece. vol.1. R. Priestley, 1824, p. 234.