Aquest article tracta sobre la ciutat de l'argòlida. Vegeu-ne altres significats a «Cinúria d'Arcàdia».

Cinúria fou un districte de la part oriental del Peloponès entre Argeia (part de l'Argòlida) i Lacònia, que prenia el nom de l'antiga tribu dels cinuris, suposadament autòctons (probablement micènics). Amb els temps la tribu dels cinuris fou confinada al districte de Thyreatis o Thyrea però anteriorment s'estenia més al sud.

Després de la conquesta del Peloponès pels doris, els cinuris foren conquerits pels argius però quant Esparta va incrementar el seu poder va voler dominar el districte i fou causa de lluites contra Argos, estant el districte de vegades en mans d'un i de vegades dels altres. Els espartans el van posseir el segle IX aC durant el regnat d'Equestrat[1] però després el van perdre i Argos el va conservar en general fins al 547 aC quan una batalla entre 300 campions de cada bàndol, en què va passar als espartans; després fou conquerit pels argius vers el 500 aC però la victòria de Cleòmenes sobre Argos prop de Tirins, abans de la invasió persa, els va assegurar als espartans la seva possessió per molt de temps.

El 431 aC el eginets expulsats d'Egina pels atenencs van poder-se establir en aquest districte que en aquell temps tenia dues ciutats: Thyrea i Anthene o Athene. Els refugiats van romandre allí fins al 423 aC quan el territori fou atacat pels atenencs que van trobar als eginets construint una fortalesa a la costa; els eginets es van escapar i es van refugiar a la ciutat de Thyrea, a uns kilòmetres de la costa però els atenencs els van seguir, van ocupar la ciutat i la van destruir i els seus habitants foren fets esclaus.

Filip II de Macedònia va donar el districte a Argos i el va estendre fins a Glympeis i Zarax. Va romandre en mans dels argius però les disputes amb Esparta no es van aturar.

A la regió s'han trobar ruïnes d'algunes ciutats però no s'ha pogut determinar quina correspon a la principal, Thyrea.

ReferènciesModifica

  1. Pausanias. The Description of Greece. vol.1. R. Priestley, 1824, p. 234.