Cine Femina (Barcelona)

El Cine Femina fou una històrica sala de projecció de cinema, ubicada al Passeig de Gràcia, 23 de Barcelona, amb sortida pel carrer Diputació.

Infotaula d'edifici
Cine Fémina
Dades
TipusSala de cinema Modifica el valor a Wikidata
Període62
Construcció19 març 1929 Modifica el valor a Wikidata
Obertura19 març 1929 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1948 reconstrucció
8 abril 1991 demolició
Causat per: incendi Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPasseig de Gràcia 23
 41° 23′ 26″ N, 2° 10′ 00″ E / 41.390427°N,2.166533°E / 41.390427; 2.166533
Activitat
Propietat deKursaal, SA
Gestor/operadorBalañà
Capacitat1525 espectadors

L'empresa Exhibiciones Modernas S.A. va inaugurar la sala dos mesos abans de l'Exposició Universal de Barcelona, el 16 de març de 1929, amb la projecció de la pel·lícula Fürst oder Clown (Príncep o Pallasso), un film mut alemany protagonitzat per Ivan Petrovich i Marcella Albani. La sala tenia una capacitat per a 820 localitats.[1] A finals d'any va començar a projectar musicals com Broadway Melody, El pagano de Tahití i The Hollywood Revue of 1929. Però el primer èxit absolut va ser el 8 de novembre de 1935 amb l'estrena de La viuda alegre d'Ernst Lubitsch. D'acord amb el nom del cinema, es van establir uns premis destinats a promoure l'assistència de públic femení.[2] El cinema era de l'empresa Kursaal, que també tenia el Cine Kursaal, que va tancar el 1965.[3]

El 25 d'octubre de 1929 projectà la primera pel·lícula en cinema sonor, White Shadows in the South Seas (Ombres blanques en els mars del sud), amb l'assistència de la Infanta d'Espanya Isabel.[4]

El cartellista Antoni Clavé va ser l'autor dels cartells de les pel·lícules pintats durant els anys de la república.[5]

Fou el primer cinema de Barcelona que projectà un film rodat en cinemascope, La túnica Sagrada (1953) de Henry Koster, el 17 de maig de 1954. Durant els anys seixanta es van dur a terme diverses reformes, entre elles destaca la que va dirigir l'arquitecte Antoni de Moragas que consistí en un gran mural fotogràfic elaborat per Català Roca a partir d'imatges de diverses pel·lícules famoses.[6]

El 4 de novembre de 1971 després de l'estrena de Las Ibéricas F.C., Juan Estrada i Francisco Ariza, propietaris del local, van cedir la propietat del cinema a Pere Balañá.[6]

El 27 de juny de 1977, el Fémina va esdevenir una de les 10 sales on es va projectar per primera vegada el Noticiari de Barcelona, el primer noticiari en català des de 1939.[1]

L'any 1987 s'anuncià el seu tancament encara que continuà la seva activitat fins que l'any 1991 quedà completament destruït en un incendi.[7]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona sus cines de estreno, repertorio y arte y ensayo. Barcelona: Quarentena Ediciones, 2016. 
  2. Sierra, Lluis; Peiron, Francesc «El cine Femina s'enfonsa en un incendi ràpid i devastador» (PDF) (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 08-04-1991 [Consulta: 25 desembre 2013].
  3. «El cine Kursaal cerrará en breve sus puertas» (en castellà). La Vanguardia, 16-06-1965, pàg. 30 [Consulta: 31 gener 2016].
  4. Rodríguez, Marino «Barcelona perd dos cinemes d'estrena i un dels últims locals de barri» (PDF) (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 31-12-1987 [Consulta: 25 desembre 2013].
  5. Bar.cel.ona.uta. «BARCELOFÍLIA: CINE FÉMINA. Diputació / Passeig de Gràcia. (1929-1991)», dissabte, 24 novembre 2012. [Consulta: 21 juliol 2017].
  6. 6,0 6,1 Munsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona. Barcelona: Edicions Proa, 1995. 
  7. Digital, La Vanguardia. «[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1991/04/08/pagina-19/33474956/pdf.html Edición del lunes, 08 abril 1991, página 19 - Hemeroteca - Lavanguardia.es]» (en castellà). [Consulta: 21 juliol 2017].