Cinglera de Bandiagara

Alineació de cingles al País Dogon, Mali

La cinglera de Bandiagara és una llarga alineació de cingles que es troba principalment a Mali, amb una petita part a Burkina Faso, disposada de sud-oest a nord-est al llarg de 200 km. Té unes característiques geològiques, arqueològiques i etnològiques singulars i ha estat declarada, des de 1989, Patrimoni de la humanitat per la UNESCO.[1] Rep el nom de la ciutat de Bandiagara, capital del districte cercle de Bandiagara.

Infotaula de geografia físicaCinglera de Bandiagara
(fr) Falaise de Bandiagara Modifica el valor a Wikidata
Tellem Dwelling Bandiagara Escarpment Mali.jpg
Antic poblat dels tellem al cingle de Bandiagara
TipusÀrea protegida, serralada i cingle Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaMali Modifica el valor a Wikidata
 14° 25′ 00″ N, 3° 19′ 00″ O / 14.4167°N,3.3167°O / 14.4167; -3.3167Coord.: 14° 25′ 00″ N, 3° 19′ 00″ O / 14.4167°N,3.3167°O / 14.4167; -3.3167
Dades i xifres
Altitud323 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície327.390 ha Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
TipusPatrimoni cultural  → Àfrica
Data1989 (13a Sessió), Criteris PH: (v) i (vii) Modifica el valor a Wikidata
Identificador516
IUCN categoria III: Monument Natural

GeografiaModifica

Aquesta cinglera és el límit oriental d'un altiplà de gres al sud-est del riu Níger. Els cingles dominen la plana sorrenca de Seno-Gondo. El massís de gres es perllonga per relleus aïllats, el massís de la Gandamia, els petits cims aïllats de Boni i finalment el mont Hombori, el cim més alt de Mali, amb 1.155 metres d'altitud. L'altitud dels cingles és variable i augmenta de sud a nord fins a 300 m entre Douentza i Kona al nord.[2] Aquests gresos es van formar al Precambrià. Estan formats en una conca sedimentària i són d'origen fluviolitorals amb conglomerats.[2]

La cinglera de Bandiagara es troba a la zona del Sahel africà, on l'estació seca està molt marcada i les pluges són força escasses (amb una pluviometria del voltant de 400 a 500 litres per any). La presència d'aquest relleu permet les pluges orogràfiques, que fa que sigui més abundants que a les planes circumdants (de 500 litres al nord als 700 litres al sud) i amb menys irregularitat interanual. Això permet la presència de vegetació de tipus sudanès dins aquesta regió saheliana.[2]

HistòriaModifica

 
Poble de Banani, la togouna és visible al centre de la imatge

En una cova anomenada toloy prop de Sangha, s'hi troben les primeres restes d'ocupació humana; les restes de graners i ceràmica daten dels segles iii i II aC.

En els flancs dels cingles hi vivien els caçadors recol·lectors Tellem, els quals abandonaren aquest llocs quan hi arribaren els dogons al segle XIV; els dogons mantingueren les construccions dels Tellem.

TurismeModifica

 
Cinglera de Bandiagara
 
La toguna d'Endé al país Dogon, al peu del cingle de Bandiagara

En els darrers anys, el turisme ha augmentat molt a la zona atret per la cultura dels dogons. Les localitatts turístiques al llarg del penya-segat són, entre d'altres : Kani-Kembolé, Enndé, Dourou, Nombori, Tirelli, Yayé, Banani, Tiogou, els tres Youga, Atô i Bongo.

Notes i referènciesModifica

  1. Falaises de Bandiagara (pays dogon) sur le site du Patrimoine mondial de la UNESCO
  2. 2,0 2,1 2,2 Collectif, Dictionnaire illustré des merveilles naturelles du monde p 71 (1982) Reader's Digest
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cinglera de Bandiagara