Ciprianiïta

mineral inosilicat

La ciprianiïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la hellandita. Rep el nom en honor de Curzio Cipriani (26 de novembre de 1927 - 6 de desembre de 2007), professor de mineralogia i responsable del Museu de Mineralogia (més endavant el Museu d'Història Natural) de la Universitat de Florència, per la seva contribució a la sistemàtica mineral.

Infotaula de mineralCiprianiïta
Ciprianiite.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCa4[(Th,U),Ca]Σ2Al(Be0.51.5)Σ2[B4Si4O22](OH)2
Localitat tipusTre Croci, Vetralla, Província de Viterbo, Laci, Itàlia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.DK.20
Nickel-Strunz 9a ed.9.DK.20 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Colormarró
Lluïssorvítria
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,680 nβ = 1,694 nγ = 1,708
Birefringènciaδ = 0,028
Dispersió òpticar > v forta
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2001-021
Any d'aprovació2001
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La ciprianiïta és un silicat de fórmula química Ca4[(Th,U),Ca]Σ2Al(Be0.51.5)Σ2[B4Si4O22](OH)2. Les terres rares d'aquest compost són principalment ceri i neodimi, amb una presència menor de lantani, praseodimi i samari. És el primer mineral que combina tori i bor com a components essencials. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2001. Cristal·litza en el sistema monoclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ciprianiïta pertany a "09.DK - Inosilicats amb 5 cadenes senzilles periòdiques" juntament amb els següents minerals: babingtonita, litiomarsturita, manganbabingtonita, marsturita, nambulita, natronambulita, rodonita, escandiobabingtonita, fowlerita, santaclaraïta, saneroïta, hellandita-(Y), tadzhikita-(Ce), mottanaïta-(Ce) i hellandita-(Ce).

Formació i jacimentsModifica

Va ser descoberta a Tre Croci, al municipi de Vetralla, dins la província de Viterbo (Laci, Itàlia). També ha estat descrita al mont Cavalluccio, a la localitat de Campagnano di Roma, a la ciutat metropolitana de Roma capital, també al Laci. Aquests dos indrets són els únics a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

ReferènciesModifica

  1. «Ciprianiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 gener 2020].