Circuit de Kyalami

autòdrom de Midrand, prop de Johannesburg

El Circuit de Kyalami (en anglès, Kyalami Circuit) és un circuit de curses situat a Midrand (província de Gauteng), al nord de Johannesburg, Sud-àfrica. Va acollir vint edicions del Gran Premi de Sud-àfrica de Fórmula 1 del 1967 al 1993,[1] quatre del Gran Premi de Sud-àfrica de motociclisme del 1983 al 1992 i set rondes del Campionat del Món de Superbike del 1998 al 2010.[2] El nom prové de l'expressió zulú Khaya lami 'la meva terra'.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Circuit de Kyalami
Imatge
Nom en la llengua original(en) Kyalami Grand Prix Circuit Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusAutòdrom Modifica el valor a Wikidata
Obertura1961 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaMidrand (Sud-àfrica) Modifica el valor a Wikidata
Map
 25° 59′ 53″ S, 28° 04′ 08″ E / 25.99803°S,28.06892°E / -25.99803; 28.06892
Plànol
Modifica el valor a Wikidata
Lloc webkyalamiracing.co.za Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica
 
Una cursa de cotxes de producció a Kyalami el 1966

Inaugurat el 4 de novembre de 1961,[3] el circuit es va convertir aviat en el més important del país i un dels més moderns del món, tant, que Jackie Stewart en va elogiar públicament la seguretat i eficàcia en cas d'accident.

El 1977, Kyalami va ser l'escenari de la mort del comissari de pista Frederik Jansen van Vuuren, un estudiant neerlandès de 19 anys que va ser colpejat pel Shadow de Tom Pryce, qui, al seu torn, va ser colpejat i mort per l'extintor que portava el comissari.[4]

L'única edició del Gran Premi que no va ser vàlida per al mundial va ser la de 1981 a causa de la guerra FISA-FOCA. Els equips "lleials" Ferrari, Renault, Alfa Romeo, Ligier-Matra, Osella i el nouvingut Toleman-Hart no es van presentar a Sud-àfrica, mentre que Arrows, Brabham, Ensign, Fittipaldi, Ligier, Lotus, McLaren, RAM, Tyrrell i Williams hi eren presents, als quals s'hi va afegir també l'ATS. Després d'aquesta cursa es va signar el Pacte de la Concòrdia, que preveia la supressió dels "Body kits" i la participació a les proves d'un màxim de 30 cotxes, 12 de "lleials" i 18 dels fabricants; aquest pacte, tot i que actualitzat, encara regula de facto la Fórmula 1.

 
Carlos Reutemann al GP de 1979

A causa de l'apartheid, la Fórmula 1 i el mundial de motociclisme van decidir deixar de córrer a Sud-àfrica i, per tant, el circuit es va abandonar el 1986. A començaments de la dècada del 1990, després que la situació política del país s'hagués estabilitzat, es tornà a parlar d'un Gran Premi de Sud-àfrica, que va tornar al calendari els anys 1992 i 1993. El traçat, però, ja no era el mateix: a causa d'una situació de crisi econòmica derivada de les tensions polítiques prèvies, els organitzadors, per tal d'aconseguir fons, havien decidit de vendre els terrenys on es trobava la recta de boxs i el circuit va quedar reestructurat al terreny de sota, de valor econòmic més pobre, amb un traçat molt més lent i una mica més llarg que l'original. A més, es recorria en sentit contrari a les busques del rellotge, mentre que l'anterior seguia el sentit horari. Curiosament, Nigel Mansell, que havia guanyat la darrera edició a la pista antiga, també va guanyar la primera a la nova; a més d'ell, Alain Prost també va aconseguir guanyar en les dues configuracions de la pista.

Durant els últims anys, la rodalia del traçat s'ha transformat en un suburbi residencial i d'ús industrial de Johannesburg. A començaments de la dècada del 2010, l'equipament va ser comprat per Toby Venter,[5][6] director general de Porsche Sud-àfrica, que en va iniciar la renovació, incloent alguns canvis en el traçat que van portar la longitud de la pista a 4.522 metres.[7]

Característiques

modifica
 
Cursa de Ferraris a Kyalami el 2004

Situat a 1.500 metres sobre el nivell del mar i amb una longitud de 4,104 km, Kyalami era un circuit ràpid que posava en relleu tant el motor del cotxe com les habilitats de conducció del pilot.

Després de la recta inicial hi havia el desafiant revolt Crowthorn, seguit d'una sèrie de revolts ràpids que s'acabaven amb el lent ClubHouse; la pista baixava després amb l'exigent conjunt The Esses i tot seguit tornava a pujar amb la forquilla de Leeukep, seguida del rapidíssim semirevolt The Kink que portava de nou a la recta inicial.

Les modificacions aplicades al traçat després de la venda dels terrenys on es trobava la recta de boxs van donar lloc a un circuit que va quedar literalment "a l'inrevés" al terreny de sota. El resultat va ser un traçat molt més lent i una mica més llarg que l'original, amb 4,261 km de longitud. Mentre que la pista antiga es recorria en sentit horari, la nova seguia el sentit contrari a les busques del rellotge.

Historial del traçat

modifica

Guanyadors del GP de Sud-àfrica de F1

modifica
Any Pilot Equip Resultats
1993   Alain Prost Williams - Renault Resultats
1992   Nigel Mansell Williams - Renault Resultats
1985   Nigel Mansell Williams - Honda Resultats
1984   Niki Lauda McLaren - TAG Resultats
1983   Riccardo Patrese Brabham - BMW Resultats
1982   Alain Prost Renault Resultats
1980   René Arnoux Renault Resultats
1979   Gilles Villeneuve Ferrari Resultats
1978   Ronnie Peterson Lotus - Ford Resultats
1977   Niki Lauda Ferrari Resultats
1976   Niki Lauda Ferrari Resultats
1975   Jody Scheckter Tyrrell - Ford Resultats
1974   Carlos Reutemann Brabham - Ford Resultats
1973   Jackie Stewart Tyrrell - Ford Resultats
1972   Denny Hulme McLaren - Ford Resultats
1971   Mario Andretti Ferrari Resultats
1970   Jack Brabham Brabham - Ford Resultats
1969   Jackie Stewart Matra - Ford Resultats
1968   Jim Clark Lotus - Ford Resultats
1967   Pedro Rodríguez Cooper - Maserati Resultats

Referències

modifica
  1. «First & fastest: The original online F1 news» (en anglès). Grandprix.com. [Consulta: 28 febrer 2017].
  2. de Carli, Guido. «TRACKS: KYALAMI» (en anglès). gdecarli.it.
  3. «Circuit Facts» (en anglès). Kyalami Grand Prix Circuit. [Consulta: 1r desembre 2019].
  4. bapassarelli. «Fórmula 1, a 40 Años de su Peor Tragedia» (en castellà). Fútbol, Fierros y Tango, 18-01-2017. [Consulta: 22 novembre 2019].
  5. «History» (en anglès). kyalamiracecircuit.com. [Consulta: 10 juliol 2019].
  6. «TimesLIVE» (en anglès). Sunday Times (Johannesburg).
  7. Gaillard, Fabien. «Le circuit de Kyalami monte en grade» (en francès). Motorsport.com, 18-09-2016. [Consulta: 3 novembre 2019].

Enllaços externs

modifica
  • Circuit de Kyalami - Lloc web oficial (anglès)