Mandariner

(S'ha redirigit des de: Citrus tachibana)

El mandariner (Citrus reticulata o Citrus nobilis) és un arbre conreat pel seu fruit, la mandarina. Pertany a la família dels cítrics o Rutaceae i al gènere Citrus. El formen diverses espècies: C. deliciosa, C. nobilis, C. reticulata, C. unshiu i C. reshni. És originari de la Xina i de la Cotxinxina. El nom fa referència al color dels vestits dels governants mandarins. La seva introducció com a conreu en el Mediterrani és relativament recent, a principi del segle XIX. És un arbre baix, de 2 a 4 m d'alçària. Té fulles alternes, coriàcies i estretament el·líptiques, més estretes i allargades que el taronger i amb ales foliars rudimentàries. Presenta flors blanques, solitàries o en petits ramells axil·lars en grups de 3 o 4. La fruit, la mandarina, es presenta en hesperidi.

Infotaula d'ésser viuMandariner
Citrus reticulata Modifica el valor a Wikidata
Satsuma mandarin2.jpg
Mandarina satsuma
Dades
Font demandarina, Aurantii Nobilis Pericarpium (en) Tradueix i Satsuma Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruithesperidi i baia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSapindales
FamíliaRutaceae
TribuCitreae
GènereCitrus
EspècieCitrus reticulata Modifica el valor a Wikidata
Blanco, 1837
Nomenclatura
Sinònim taxonòmicSatsuma Modifica el valor a Wikidata

ConreuModifica

És més resistent al fred que el llimoner, però els fruits són igual de sensibles a les temperatures baixes. El vigor de l'arbre és bastant reduït.

Les feines de conreu són les habituals en fructicultura i en especial en cítrics que necessiten una atenció especial a l'adobament amb magnesi i estar molt atent al control de les nombroses plagues que els afecten.

La collita és més primerenca que en els altres cítrics; algunes varietats ja han madurat quan la pell de la fruita encara és verda, però això ha fet que es cullin fruits massa verds sense qualitat i amb possible desprestigi i pèrdua de mercat.

Varietats de mandarinaModifica

Llista de varietats:

  • Satsumes: són les primerenques, es cullen al setembre, però encara que tinguin els fruits més grossos i sense llavors, es consideren de pitjor qualitat organolèptica. Exemple: les varietats Clausellina, Okitsu i Owari. Les Naartjie o nartjie tenen origen sud-africà.
  • Clementines: més tardanes, es cullen de novembre a gener, de mida més petita, millors qualitats organolèptiques i amb llavors. Exemple: les varietats Clementina fina, Clemenules, Marisol i Oroval.
  • Altres tipus: Híbrids: Nova, Fortune, Temple (híbrid amb C. sinensis), Orah, Orri (patentada el 2000[1]), etc.[2]
  • Varietats ornamentals: per a ser usades en jardineria o com a planta en contenidor.

Un estudi confirmà que la varietat Dancy no té relació paternal o maternal respecte de la varietat Orri.[3]

ReferènciesModifica

  1. «Citrus tree named Orri». Europe PMC. [Consulta: 30 juliol 2017].
  2. Barry, 2015, p. 450.
  3. Barry, 2015, p. 452.

BibliografiaModifica

  • Barry, Graham H.; Frederick G. Gmitter Jr., ; Chunxian Chen, ; Mikeal L. Roose, ; Claire T. Federici, ; Gregory T. McCollum, «INVESTIGATING THE PARENTAGE OF 'ORRI' AND 'FORTUNE' MANDARIN HYBRIDS». Acta Horticulturae, 1065, 2015, pàg. 449–456. DOI: 10.17660/ActaHortic.2015.1065.55.