Obre el menú principal
Viquipèdia

Ciutadella de Menorca

municipi de l'illa de Menorca

Ciutadella és la ciutat més poblada de Menorca (29.223 habitants segons INE 2018), i seu del bisbat de l'illa; fins a 1714 va ser residència del governador britànic de l'illa així com de la Universitat General de Menorca. Actualment se la denomina Ciutadella de Menorca de manera oficial, per tal de no confondre-la amb altres topònims i afegint així certes connotacions històriques quant a l'antiga personalitat política d'aquesta població

Infotaula de geografia políticaCiutadella de Menorca
Escudo de Ciudadela (Islas Baleares).svg
Ciutadella from air.jpg
Localització
Localització de Ciutadella respecte de Menorca.svg
 40° 00′ 05″ N, 3° 50′ 11″ E / 40.001388888889°N,3.8363888888889°E / 40.001388888889; 3.8363888888889
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
IllaMenorca
Població
Total 29.223 (2018)
• Densitat 157,07 hab/km²
Gentilici ciutadellenc, ciutadellenca
Geografia
Superfície 186,05 km²
Banyat per Mar Mediterrània
Altitud 24 m
Limita amb
Història i celebracions
Patrocini Joan Baptista i Maria Auxiliadora
Organització política
• Cap de govern Joana Maria Gomila Lluch
Identificador descriptiu
Codi postal 07760 i 07769
Fus horari
Codi de municipi INE 07015
Altres
Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Al llarg dels segles els diferents pobladors li han donat diversos noms: Jamma, Iamo, Iamona, Medina Minurka. Però va ser a partir del 17 de gener de 1287, arran de la incorporació de Menorca a la cultura cristiana i europea, amb la conquesta d'Alfons III, que s'imposà el nom actual, topònim que, etimològicament, prové del llatí civitatella, diminutiu de civitas (ciutat). Tot i això, aquest nom ja prevalia entre la població romanitzada i els mossàrabs menorquins anteriors a la colonització catalana.

Entitats de poblacióModifica

Entitat de població Habitants (2005)
Almudaina 62
Barranc d'Algendar 90
Ciutadella de Menorca 20.099
Sant Joan de Missa 329
Santandria 3.347
Son Morell 330
Torre Saura 53
Torre Trencada 44
Tres Alqueries 2.413
Tudons 194
la Vall 11
Font: Idescat
 
Carrer de Ciutadella de Menorca

HistòriaModifica

Ciutadella és una de les ciutats més antigues de l'illa de Menorca. A prop del nucli actual s'hi troben assentaments amb els primers pobladors, de la cultura talaiòtica i també un probable assentament fenici. La història de Ciutadella, juntament amb la resta de Menorca ha estat impregnada per les diferents cultures que han anat governant la península Ibèrica. Des dels romans, que fundaren l'actual Ciutadella (anomenada Iamo) als vàndals, passant per l'Imperi Romà d'Orient (534) fins a arribar a la dominació islàmica (durant la qual s'anomenà Medina Manurqa). Durant aquesta època (segles IX i XI) es va acabar de configurar gran part de l'actual traçat dels carrers de Ciutadella, al voltant de l'antiga Mesquita major. La ciutat va ser reconquerida pel rei Alfons III l'any 1287 i posteriorment repoblada per habitants del nord de Catalunya.[1]

El matí del 30 de juny de 1558, l'armada otomana desembarcava entre 12.000 i 15.000 homes mentre que els habitants de l'illa eren 10.000, 4.000 d'ells a la Ciutadella, que el dia anterior van ser rebutjades des del Castell de Sant Felip de Maó, i assetjaren i destruïren la ciutat, amb la pèrdua d'uns 5.000 habitants entre morts i captius, que foren duts a Constantinoble i tractats d'esclaus, en el que és conegut com l'Any de sa Desgràcia.

El nucli antic de la ciutat va romandre protegit per una muralla fins a finals del segle XIX. L'origen d'aquesta cal buscar-lo a l'època romana i àrab, va ser reforçada després de la reconquesta, parcialment destruïda durant l'Any de sa Desgràcia i reconstruïda durant el segle xvii. Actualment només se'n conserven dos baluards: el bastió de sa Font i l'antic bastió del Governador, situat darrere de l'Ajuntament. Durant els segles XVII i XVIII es van construir nombrosos palaus i esglésies a l'interior de les muralles.[1]

Política i governModifica

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 19/04/1979 --
1983 - 1987 28/05/1983 --
1987 - 1991 30/06/1987 --
1991 - 1995 Josep Carretero Febrer PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 Gabriel Allés Vázquez
Assumpta Vinent Barceló 		PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 03/07/1999 --
2003 - 2007 Llorenç Brondo Jover PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Llorenç Brondo Jover[2]
Pilar Carbonero Sánchez 		PP
PSIB 		16/06/2007 --
2011 - 2015 José María de Sintas Zaforteza[3]
Ramon Sampol 		PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 Joana Maria Gomila Lluch MxM 13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --

GastronomiaModifica

El menjar més destacat és el cuscussó. El cuscussó són unes postres típiques de Menorca, fetes amb mantega de vaca, mel, sucre, pa picat o mòlt, ametlla picada, canyella i ratlladura de llimona. Els seus orígens són àrabs i és unes postres tradicionals nadalenc. Es tracta d'una recepta molt antiga. A part de com a postres s'empra també com a farcit per a qualsevol tipus de carn, per exemple, el Gall dindi farcit de cuscussó, un altre plat de Nadal. Xocolata i ensaïmada és un berenar típic de Sant Joan.

Àrees del nucli principal o adjacents amb denominació pròpiaModifica

 
Castell de Sant Nicolau.

Nuclis nousModifica

 
El port de Ciutadella amb la catedral al fons
 
Ciutadella des de l'aire

Festa MajorModifica

Les festes patronals en honor a Sant Joan se celebren el 23 i 24 de Juny, conegut com "El dissabte del 24". Tracten de mantenir viu l'esperit medieval i hi participen els diferents estaments de la ciutat: la noblesa, el clergat, els menestrals i els pagesos, que són els grans protagonistes.

La festa comença el diumenge abans del dia 23 de juny. El bè, que està adornat amb flocs de colors, i "S'homo d'es be" (el porta damunt l'espatlla durant tot el dia). S'homo d'es bè i els caixers (fabioler, caixer fadrí (Porta la bandera de Sant Joan i pot ser pagès o menestral), caixer casat, caixer pagès de tramuntana, caixer pagès de migjorn, el caixer senyor i la capellana). Van visitant cases de Ciutadella al llarg dia. És tradició tocar al bè, ja que diuen que dóna bona sort.

El dia 23 de juny de bon matí comença l'arribada de cavalls dels llocs del voltant. De totes maneres no és fins passades les 14 hores, després de demanar el fabioler permís per començar el replec, quan comencen a prendre protagonisme els cavalls en les festes.

Persones il·lustresModifica

Llocs d'interèsModifica

Vegeu també: Llista de monuments de Ciutadella

Menorca, i concretament Ciutadella és famosa arreu del món per les seves meravelloses platges. Aquesta població situada al sud de l'illa posseeix les platges més paradisíaques de tota Menorca. Entre aquestes destaquen Cala'n Turqueta, Son Saura, Es Talair, Macarella, Macarelleta, etc. Totes aquestes es caracteritzen per la seva arena blanca i fina banyada per les aigües mediterrànies que envolten l'illa d'un color turquesa impecable que permet veure el fons marí gràcies a la seva transparència. Altres platges són:

Articles relacionatsModifica

ReferènciesModifica

  1. ↑ 1,0 1,1 «Conjunt Històric de Ciutadella». Ciutadella Antiga - Centre Comercial Obert. [Consulta: 27 agost 2015].
  2. ↑ Va deixar el càrrec degut a una moció de censura
  3. ↑ Va dimitir del càrrec

Enllaços externsModifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ciutadella_de_Menorca&oldid=22241004»