Ciutat estatutària (Àustria)

subdivisió administrativa d'Àustria

Ciutat estatutària a l'administració austríaca (en alemany Statutarstadt) és una ciutat que té concedits, a més de les seves competències com a municipi, els drets i deures d'una autoritat administrativa regional. Per tant, l'administració de la ciutat funciona com a govern municipal i alhora com a braç executor del govern nacional. Per exemple, els ciutadans s'hi poden adreçar per sol·licitar el permís de conduir o el passaport.

El 2022 hi havia 15 ciutats estatutàries a Àustria. Una ciutat pot demanar aquest estatus a partir de 20.000 habitants, estatus que li ha de concedir el govern federal i el govern de l'estat a què pertany, tot i que hi ha poblacions de dimensions molt menors que mantenen aquest estatut en virtut de fets històrics, concretament Eisenstadt i Rust, que en el passat eren ciutats lliures del regne d'Hongria i van mantenir el seu estatus després de 1921.[1]

Marc legalModifica

Una ciutat estatutària és una ciutat que disposa tant de responsabilitats municipals com de responsabilitats de districte administratiu. En una ciutat estatutària, en tant que districte administratiu, no hi ha òrgans de govern altres que els mateixos com a ciutat estatutària, sinó que els mateixos òrgans i funcionaris municipals fan la funció del districte administratiu, i l'alcalde també exerceix les atribucions i deures d'un cap de govern del districte. La gestió de la ciutat funciona, per tant, com un govern regional i com una branca del govern nacional, al mateix temps.[2]

La Constitució estipula que una comunitat de com a mínim 20.000 habitants pot sol·licitar d'adquirir l'estatus de ciutat estatutària a la seva província respectiva, llevat que la província pugui demostrar que això perjudiqui els interessos regionals o bé que el govern nacional s'hi oposi. L'última comunitat que va invocar aquest dret fou Wels, que va esdevenir ciutat estatutària el 1964. Fins a l'any 2017, deu altres comunitats han esdevingut possibles candidates però no hi han estat interessades.

HistòriaModifica

Des de l'Edat Mitjana fins a mitjan segle XVIII, l'Imperi d'Àustria era una monarquia absoluta, i no hi havia constitució ni el concepte modern de l'imperi de la llei. L'administració regional no disposava d'un marc jurídic general i els usos eren diferents depenent de la província. L'emperadriu Maria Teresa fou qui va donar un primer pas cap a la sistematització, i el 1753 va dividir el país en districtes (Kreise) governats per oficines de districte (Kreisämter) integrades per administradors professionals i que operaven sota regles comunes a tot l'imperi. L'esquema al principi fou impopular i es va trobar amb certa resistència. Al Regne d'Hongria no es va implantar mai del tot.[3]

Després de la primera onada de revolucions de 1848, l'emperador Ferran I va establir la primera constitució formal. La constitució va establir la separació dels poders executiu i judicial, va abolir la majoria de les institucions regionals existents i deixava les oficines de districte com la columna vertebral de l'administració de l'imperi. Una Resolució Imperial de 1849 va revisar i consolidar el sistema.[4] La llei es va implementar el 1850, la delimitació de molts districtes és la que es manté en l'actualitat. Les ciutats petites i mitjanes i els pobles es van constituir en districtes de deu a trenta municipis cada un. Les ciutats més grans es van constituir en districtes per si mateixes, les quals a partir de llavors es denominarien ciutats estatutàries o Statutarstadt. Les primeres ciutats estatutàries (entre les que avui formen part encara del territori austríac) foren Viena, Graz, Innsbruck i Klagenfurt.

Entre 1848 i 1867 l'imperi, la constitució i la seva administració es van veure sotmesos a una sèrie de canvis que van culminar en el Compromís Austrohongarès de 1867. L'emperador Ferran va haver d'abdicar i el seu successor, Francesc Josep I, va abolir el sistema de districtes, però es va veure forçat a restaurar-lo el 1868.[5]

El 1869, Linz, Wiener Neustadt, Steyr i Salzburg van obtenir l'estatus de ciutat estatutària. Després de l'esfondrament de la monarquia del 1918, la Primera República Austríaca va mantenir el sistema de districtes.[6]

El Compromís de 1867 va suposar la divisió de l'imperi en diferents territoris: Cisleitània i el Regne d'Hongria van esdevenir països separats amb un tipus de subdivisions administratives diferents. No hi va haver més intents d'imposar el sistema de districtes a Hongria, i per tant tampoc es van crear més ciutats estatutàries. Hongria va mantenir el sistema antic, en què els municipis principals podien ser elevats a l'estatus de ciutat reial lliure. Quan Hongria va cedir a Burgenland a Àustria el 1921, la regió comprenia dos d'aquestes ciutats reials lliures: Eisenstadt i Rust. Aquesta distinció es remuntava al 1648 en el cas d'Eisenstadt i al 1681 en el cas de Rust. Per respecte a aquests antics privilegis, malgrat que haguessin perdut importància com a centres de població, Àustria va transformar les dues poblacions en ciutats estatuàries.

Entre 1922 i 1964, es va atorgar l'estatus de ciutat estatutària a tres municipis més.

Llista de ciutats estatutàries d'ÀustriaModifica

Llegenda:

  • C = Codi matrícula; D = Densitat (Hab/km²)
  • Població: 1 de gener 2022
  • Extensió: 31 de desembre 2019
Ciutat Es­cut C Estat Mapa Pobla­ció Exten­sió
(km²)
D Any
decla­ració
codi
muni­cipi
Imatge
Eisenstadt
[7]
  E  
Burgen­land
 
 
15.240 42,88 355 1921[8] 10101  
Graz   G  
Steier­mark
 
 
292.630 127,57 2294 1850[9] 60101  
Innsbruck   I  
Estat del Tirol
 
 
130.585 104,91 1245 1850[10] 70101  
Klagenfurt   K  
Kärnten
 
 
102.618 120,12 854 1850[11] 20101  
Krems an der Donau   KS  
Baixa Àustria
 
 
24.921 51,66 482 1938[12] 30101  
Linz   L  
Alta Àustria
 
 
207.247 95,99 2159 1850[13] 40101
Rust
[14]
  E  
Burgen­land
 
 
1984 20,01 99 1921[8] 10201  
Salzburg   S  
Estat de Salzburg
 
 
155.416 65,65 2367 1850[15] 50101  
Sankt Pölten   P  
Baixa Àustria
 
 
56.360 108,44 520 1922[16] 30201  
Steyr   SR  
Alta Àustria
 
 
37.879 26,56 1426 1867[17] 40201  
Villach   VI  
Kärnten
 
 
64.071 134,99 475 1932[18] 20201  
Waidhofen
an der Ybbs
  WY  
Baixa Àustria
 
 
11.092 131,56 84 1869[19] 30301  
Wels   WE  
Alta Àustria
 
 
63.181 45,92 1376 1964[20] 40301  
Viena
[21]
  W  
Viena
 
 
1.931.593 414,82 4686 1850[22] 90101  
Wiener Neustadt   WN  
Baixa Àustria
 
 
47.106 60,94 773 1866[23] 30401  

ReferènciesModifica

Abr.:

  • LGBl. = Landesgesetzblatt / Butlletí de lleis de l'Estat Federal
  • RGBl. = Reichsgesetznlatt / Butlletí de la llei del Reich
  • SGBl. = Staatsgesetzblatt / Butlletí de lleis de l'Estat
  1. «Politische Bezirke». Statistik Austria, 20-11-2014. [Consulta: 24 novembre 2014].
  2. Constitució Federal d'Àustria article 116 (en alemany); BGBl. 1/1930
  3. Lechleitner, Thomas. «Die Bezirkshauptmannschaft», 1997. Arxivat de l'original el 29 d’agost 2012. [Consulta: 28 novembre 2014].
  4. Resolució imperial, 26. de juny 1849, d'aquesta manera s'aproven les línies bàsiques per a l'organització de les autoritats polítiques administratives; RGBl. 295/1849
  5. Llei 19. de maig 1868, Constitució de les autoritats polítiques administratives; RGBl. 44/1868
  6. Llei, 1. d'octubre 1920, pel qual la República d'Àustria s'estableix com a estat federal (Llei constitucional federal); SGBl. 450/1920
  7. Anterior a 1648 ciutat hongaresa lliure
  8. 8,0 8,1 Mantenint l'àmbit anterior, regulació del govern federal, 22. de juliol 1921 (EVB., Ordenança de mobiliari Burgenland), BGBl. No. 476/1921, § 5 Abs. 4 f, § 6 Abs. 3, § 8 Abs. 3, § 10
  9. Ordenança municipal provisional de la ciutat de Gratz, LGBl. No. 57/1850 (c. 71 ff)
  10. Anunci del governador, 14. d'abril 1850, LGBl. No. 67/1850 (c. 114)
  11. Ordenança municipal de la ciutat Klagenfurt, 9. de juny 1850, LGBl. No. 27/1868 (c. 54)
  12. Decret del governador provincial de 12 d'octubre de 1938 sobre la divisió del districte de Baixa Danubi (Niederdonau) en districtes administratius, LGBl. No. 37/1938, 14. d'octubre 1938, § 1 Abs. 1 (c. 34)
  13. decret del governator, 15. de juny 1850, Normativa municipal de la capital de l'estat Linz …, LGBl. No. 261/1850
  14. Anteriorment a 1681 ciutat lliure hongaresa
  15. decret del governator, 15. de juny 1850, LGBl. No. 322/1850 (c. 541 ff)
  16. Gesetz, 23. de febrer 1922, Aprovació d'un estatut i reglaments electorals municipals per a la ciutat de St. Pölten, LGBl. No. 63/1922 (c. 69)
  17. Llei estatal: Estatut municipal del municipi Steyr, LGBl. No. 8/1867
  18. Decisió del Parlament, 25. de juny 1931, LGBl. No. 50/1931, efectiu 1. de gener 1932
  19. Llei estatal, 6. de febrer 1869, Estatut municipal i codi electoral municipal de la ciutat de Waidhofen an der Ybbs, LGBl. No. 24/1869 (c. 73 ff)
  20. Llei, 11. de desembre 1963, anunciat 16. de gener 1964, Ajuntament de Wels: estatut municipal provisional, LGBl. No. 1/1964
  21. Fins al 1920, part de la Baixa Àustria
  22. Anunci de la k.k. governació i govern de districte de la Baixa Àustria, 20. de març 1850, Codi municipal provisional de la ciutat de Viena, LGBl. No. 21/1850
  23. Llei, Estatut municipal i codi municipal de la ciutat de Wiener-Neustadt, 8. d'agost resp. 19. de setembre 1866, LGBl. No. 17/1866 (c. 75 ff)