Civadera (vela)

No s'ha de confondre amb Civadera.

En els vaixells de vela d'aparell caire, una civadera[1] (en anglès: spritsail) era una vela quadra que anava penjada d'una verga sota el bauprès.[2][3]

Civadera, envergada sota el bauprés de l'Hermione .

Fins a mitjans de segle XVIII, alguns vaixells també desplegaven una civadera des del pal curt vertical o turmentí, situat a la proa per sobre del bauprès.[4] Quan un vaixell té dues civaderes, se les coneix com a civadera (per sota del bauprès) i sobrecivadera (per sobre del bauprès).[5][6][7]

Molt sovint les veles civaderes disposaven de dos forats, anomenats ulls (ulls de la civadera), que permetien desguassar l'aigua que embarcava la vela. Cal tenir en compte la posició molt baixa de la vela i la forma de bossa que adoptava quan anava caçada.[8][9]

OrigenModifica

 
Nau amb una vela petita a proa anomenada dolon (Mosaic Karalitani, Òstia)
 
Una rèplica del Batavia amb civadera i sobrecivadera.

Una mena de vela civadera estava ja present en els vaixells grecs i romans. Penjava d'un arbre que es deia dolon, molt inclinat a proa i que per la seva disposició es podria confondre amb un bauprès.[10] Està representada en diversos dibuixos de vaixells de la sèrie de mosaics que decoren la "Piazzale delle Corporazioni" a Òstia, en particular en el mosaic Karalitani (vegeu foto).[11]

Al llunyà orient, es pot veure una de les primeres representacions d'una civadera en la talla d'un vaixell en el temple de Borobudur, Indonèsia.[12]

EtimologiaModifica

La paraula civadera prové de la paraula catalano-provençal "civadera"[13] que significa "bossa de civada", [14][15] per raó de la seva similitud en la col·locació, amb una bossa de roba usada per a donar a menjar als cavalls, que portaven penjada del seu cap amb el musell dins.[16][17]

En alguns idiomes (com l'alemany) es coneix com "blind" (en alemany: Blinde - cega) perquè efectivament bloqueja la visió cap endavant quan està desplegada.[18]

ÚsModifica

Les civaderes es van utilitzar generalment en els velers des de les primeres carraques fins aproximadament 1800. Aquesta petita vela quadrada aparellada sota el bauprès a la part davantera d'un vaixell existia en els antics velers (galions en particular), va caure en desús a partir del s. XVIII per desaparèixer per complet al principi del s.XIX substituïda per flocs (veles d'estai triangulars)[19]

Els vaixells amb aparell complet de l'edat d'or de la vela no tenien civaderes, ja que l'àrea sota el bauprès estava ocupada per aparells (martingales) que reforçaven el bauprès i el botaló contra les forces d'un nombre cada dia creixent de flocs.

DocumentsModifica

Una llista de referències concretes, ordenades cronològicament, hauria de facilitar la comprensió de la vela civadera i el seu ús. Un primer camp de cerca podria basar-se en les obres citades a l'article Diccionari nàutic o a l'apartat corresponent de l'article Arquitectura naval. Vegeu a continuació.

Coca Sant Climent (1331)Modifica

En un inventari d'aquesta coca figura el terme “bouprés”. El vaixell disposava d'un arbre únic sostingut per quatre “estais”, precisió que sembla indicar (per exclusió) que la peça “bouprés” no es corresponia amb el significat posterior de bauprès . Entre les veles de l'inventari no hi ha cap vela civadera.[20]

Benedetto Cotrugli (1464)Modifica

Benedetto Cotrugli fou autor d'un llibre de navegació ( “De navigatione” ; Nàpols 1464) que no es va arribar a publicar, però que es conserva en forma de manuscrit. Es tracta d'una obra que pot consultar-se en una transcripció digitalitzada a cura de Piero Falchetta[1]. També el manuscrit original pot llegir-se de franc (Manuscrit Beinecke MS 557, Yale University Library, Beinecke Rare Book and Manuscript Library).

Malgrat l'extensió del seu tractat de navegació, que explica veles de diversos vaixells, Cotrugli no esmenta la vela de civadera.

Caravel·la amb bauprès (1465)Modifica

Contracte per a la construcció d'una calavera per a Gracià Amat. Amb un buc de 24 a 25 gúes de roda a roda. Amb dos pals (mestre i mitjana), bauprès i tres timons.[21] Sense bauprès no hi pot haver civadera.

Primer viatge de Colom (1492)Modifica

En el primer viatge de Colom s'esmenta una vela civadera hissada a la nau Santa Maria.

« ”... entonces tornó a ventar muy amoroso, y llevaba todas mis velas de la nao, maestra, dos bonetas y trinquete, y cebadera, y mezana y vela de gabia, y el batel por popa...” »
Cristòfor Colom [22]

Pedro Álvares Cabral (1568)Modifica

 
En la imatge —Memória das Armadas (1568)— s'aprecien dotze dels tretze vaixells que formaren part de la flota de Cabral. D'aquests dos van tornar buits, cinc amb la seva càrrega i sis es van perdre. La major part de les naus hissaven civaderes.

1607Modifica

L'obra de Thomé Cano (Arte para fabricar, fortificar, y aparejar naos de guerra y merchante ) parla de verga i vela de cebadera. Els termes emprats són cebadera i çebadera.[23][24]

1607Modifica

Bartolomeo Crescentio, en la seva obra Nautica Mediterranea, parla de la “zeuadera”.[25]

1666Modifica

Segons escriptura de lliurament del galió San Vicente Ferrer, destinat com a vaixell almirall a la Carrera de Indias, aquesta nau disposava de civadera i contracivadera.[26]

1702Modifica

Aparentment la referència més antiga en francès (“civadière”) fou deguda a Nicolas Aubin. En l'obra Dictionnaire de Marine.[27]

1769. Santísima Trinidad (navili).Modifica

 
Navili de quatre cobertes amb aparell de fragata. Combinava dos flocs (floc i contrafloc) i vela civadera.

La figura adjunta mostra una aplicació concreta de vela civadera combinada amb flocs. Hi ha diversos exemples de veles civaderes encara operatives en un vaixells desarborats (per combats o tempestes). La presència d'una vela hàbil permetia una certa maniobrabilitat en vaixells que, sense civadera, haurien anat a la deriva.[28][29][30]

1777Modifica

El tractat Práctica de maniobras de los navíos, de Antonio Gabriel Fernández, exposa les funcions de la vela civadera i algunes maniobres bàsiques.[31]

1795Modifica

Antonio de Ulloa va donar detalls sobre la navegació amb la vela civadera.[32]

1864Modifica

L'obra Cartilla de construcción y manejo de los buques para instrucción de los guardias marinas dona molts detalls constructius sobre la vela civadera.[33]

Documents gràfics i similarsModifica

Ceràmica andalusíModifica

Altres exemplesModifica

 
Coca amb bauprès sense estais ni civadera. S.XIII
 
Carraca genovesa de 1452. Amb civadera i sobrecivadera.[34]
 
Carraca anglesa Jesus of Lübeck, amb perxa d'abordatge, bauprès i civadera plegada (1542).

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. civadera a Optimot
  2. Mastini, Frank. Ship Modeling Simplified: tips and techniques for model building from kits. McGraw-Hill, 1990, p. 63. ISBN 0-07-155867-5. 
  3. Jamieson, Alexander. A Dictionary of Mechanical Science. Vol. II. Londres: Henry Fisher, Son & Co, 1829, p. 956. 
  4. Tomás Vicente Tosca. Compendio mathematico: en que se contienen todas las materias mas principales de las ciencias que tratan de la cantidad. J. Garcia, 1757, p. 4–. 
  5. Pedro Labernia y Esteller. Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana. Espasa, 1888, p. 453–. 
  6. Eduardo de Echegaray; Roque García Diccionario general etimológico de la lengua española. José María Faquineto, 1887, p. 412–. 
  7. Antonio do COUTO DE CASTELLO BRANCO. Memorias militares pertencentes a o serviço da guerra assim terrestre, como maritima ... Publicadas, e dadas a luz, por Antonio de Novaes Ferram, 1719, p. 178–. 
  8. Abel Boyer. Boyer's French Dictionary: Comprising All the Additions and Improvements of the Latest Paris and London Editions, with a Very Large Number of Useful Words and Phrases, Now First Selected from the Modern Dictionaries of Boiste, Wailly, Catineau, and Others; with the Pronunciation of Each Word, According to the Dictionary of the Abbé Tardy: to which are Prefixed, Rules for the Pronunciation of French Vowels, Diphthongs, and Final Consonants, Chiefly Collected from the Prosody of the Abbé D'Olivet, with a Table of French Verbs, &c. Hillard, Gray, Little, and Wilkins, 1833, p. 530–. 
  9. Academia das Ciências de Lisboa. Commissão Portugueza da Exposição Colombina de Madrid. Centenario do descobrimento da America: memorias da Commissão portugueza. Typographia da Academia real das sciencias, 1892, p. 6–. 
  10. Julien David LE ROY. Les Navires des Anciens, considérés par rapport à leurs voiles et l'usage qu'on en pourroit faire dans notre marine. Ouvrage servant de suite à celui qui a pour titre, Le Marine des anciens peuples. Chez Nyon, 1783, p. 205–. 
  11. The American Neptune .... Peabody Museum of Salem, 1959. 
  12. «The Borobudur Temple Ship: Bringing a Memory Back to Life». National Geographic, 25-09-2015. [Consulta: 3 novembre 2015].
  13. Frédéric Mistral. Lou tresor dou Felibrige ou Dictionnaire provencal-francais embrassant les divers dialects de la langue d'oc moderne .... Veuve Remondet-Aubin, 1878, p. 563–. 
  14. Joan Coromines; José Antonio Pascual Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico. Editorial Gredos, 1980, p. 8–. ISBN 978-84-249-1362-5. 
  15. Encyclopédie du modélisme naval ISBN 2-7070-0006-X
  16. thefreedictionary.com - Civada
  17. Archéologie navale par A. Jal. A. Bertrand, 1840, p. 194–. 
  18. E. T. Dankwa. «The Development of Square-Rigged Ships», 1999. [Consulta: 14 gener 2011].
  19. Pâris; De Bonnefoux. Dictionnaire de la marine à voiles (en francès), 1999, p. 176. 
  20. Antonio de Capmany y de Montpalau. Memorias historicas sobre la marina: comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona. Publicadas por disposicion y a expensas de la Real junta y consulado de comercio de la misma ciudad. A. de Sancha, 1779, p. 412–. 
  21. Martin Malcolm Elbl. The Portuguese Caravel and European Shipbuilding: Phases of Development and Diversity. UC Biblioteca Geral 1, 1985, p. 571–. GGKEY:PBC3SCAZ2NF. 
  22. Martín Fernández de Navarrete. Viajes de Colón, almirantazgo de Castilla. Imprenta Nacional, 1858, p. 190–. 
  23. Thome CANO. Arte para fabricar, fortificar, y apareiar naos de guerra y merchante; con las reglas de archearlas, etc. L. Estupiñan, 1611, p. 28–. 
  24. Cesáreo Fernández Duro. Disquisiciones nauticas. Aribau y c.a (sucesores de Rivadeneyra, 1876, p. 113–. 
  25. Bartolomeo Crescentio. Nautica Mediterranea. Bartolomeo Bonfadino, 1607, p. 1–. 
  26. Cesáreo Fernández Duro. Disquisiciones nauticas. Aribau y c.a (sucesores de Rivadeneyra, 1880, p. 107–. 
  27. Nicolas (rev) Aubin. Dictionnaire de Marine. Pierre Brunel, 1702, p. 212–. 
  28. Guillaume Joseph Gabriel de La-Landelle. Le langage des marins, recherches historiques et critiques sur le vocabulaire maritime (etc.). Dentu, 1859, p. 58–. 
  29. Germain Sarrut. Le Plutarque de 1847: biographie des hommes du jour. Revue de Savoie, 1847, p. 176–. 
  30. Ignacio da Costa Quintella. Annaes Da Marinha Portugueza. Na Typographia da Academia Real das Sciencias, 1839, p. 1–. 
  31. Antonio Gabriel Fernández. Practica de maniobras de los navios: en que se enseña el modo de darles todos los movimientos, de que son capaces, mediante el timon, y las velas impelidas del viento. en la imprenta de Don Thomás de Santander, 1777, p. 37–. 
  32. Antonio de Ulloa. Conversaciones de Ulloa con sus tres hijos en servicio de la marina instructivas y curiosas: sobre las navegaciones y modo de hacerlas, el pilotage y la maniobra : noticia de vientos, mares, corrientes, páxaros, pescados y anfibios, y de los fenómenos que se observan en los mares en la redondez del globo. En la Imprenta de Sancha, 1795, p. 128–. 
  33. Miguel Roldán. Cartilla de construccion y manejo de los buques para instruccion de los guardias marinas. Imprenta de la Revista Médica, 1864, p. 178–. 
  34. Sir William Laird Clowes. The Royal Navy. A History from the Earliest Time to the Present. S. Low, Marston, Company, 1897. 

BibliografiaModifica

  • Michel Vergé-Franceschi. Éditions Robert Laffont. Dictionnaire d'Histoire maritime (en francès), 2002 (Bouquins). 
  • Parïs Bonnefoux. Editions du Layeur. Dictionnaire de marine à voiles (en francès), 1999. 
  • Editions Maritimes et d'Outres-Mer (París). Manuel de matelotage et de voilerie à l'usage des marins professionnels et des plaisanciers (en francès), 1971. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Civadera