Clàudia Livil·la
Clàudia Lívia Júlia (llatí clàssic: LIVIA•IVLIA[1]), coneguda pel diminutiu familiar de Livil·la (13 aC - 31), fou l'única filla de Drus Major i d'Antònia Menor. Germana de Germànic i de l'emperador Claudi, neta de l'emperadriu Lívia —de qui duia el nom—, i tia de Calígula, d'Agripina la Jove i de Britànic.
  | |
| Nom original | (la) Claudia Livia (la) Livilla |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 13 aC Lió |
| Mort | 31 dC (42/43 anys) Roma |
| Causa de mort | Pena de mort (Inanició ) |
| Període | Alt Imperi Romà |
| Família | |
| Família | Dinastia julioclàudia i Claudii Nerones |
| Cònjuge | Gai Agripa Drus el Jove Luci Eli Sejà |
| Parella | Luci Eli Sejà |
| Fills | Júlia Drusa (  Drus el Jove)Tiberi Bessó ( Drus el Jove)Germanicus Gemellus (en)  ( Drus el Jove) |
| Pares | Drus el Vell i Antònia Menor |
| Germans | Claudi i Germànic Juli Cèsar |
Bibliografia modifica
No en sabem pas gaire sobre les seves relacions amb els seus familiars; segons Suetoni, Livil·la menyspreava el seu germà petit Claudi i, així, havent sentit el vaticini que un dia seria emperador, va plànyer públicament Roma per aquest destí.[2] Per altra banda, devia sentir molta enveja de la seva cunyada Agripina la Gran, muller de Germànic, perquè la hi comparaven desfavorablement;[3] de fet, Agripina se'n va sortir millor en la tasca de proporcionar hereus a la família imperial i, a més, era molt més popular. Igual com les altres dones de la família júlio-clàudia, Livil·la deuria ser molt ambiciosa, sobretot per a col·locar els seus fills barons.
L'any 2, Livil·la fou casada amb Gai Cèsar, fill d'Agripa i de Júlia la Gran, net doncs per via materna d'August, i possible hereu del tron, ja que l'emperador l'havia adoptat com a fill; així, va quedar situada per sobre de les mateixes netes d'August Agripina la Gran i Júlia la Jove. Tanmateix, l'any 4, Gai Cèsar va morir. Poc després, contra la seva voluntat, Livil·la es va casar amb el seu cosí Drus el Jove o Drus Menor, fill de Tiberi, emperador (14-37); d'aquest matrimoni, va néixer al cap de poc Júlia Drusa i, l'any 19 dos bessons: Tiberi Gemel i Germànic Gemel, dels quals, aquest darrer va morir sent una criatura.
Livil·la fou seduïda per Sejà, amb qui compartia l'odi a Drus, mort l'any 23; Drus constituïa un obstacle en les ambicions successòries de Sejà i, segurament per això, els historiadors Tàcit, Suetoni i Dió Cassi atribueixen la seva mort a un enverinament ordenat per Livil·la; el cas, però, és que, en el seu moment, es va considerar que el decés de Drus s'havia esdevingut per causes naturals. L'any 25, Sejà va demanar poder casar-se amb Livil·la, però Tiberi no autoritzà aquest matrimoni.
L'any 31, però, l'emperador va permetre que Sejà i Livil·la es prometessin; tanmateix, pocs mesos després, va rebre de la seva cunyada Antònia un avís de les conspiracions de Sejà per a apoderar-se del tron. Llavors, Tiberi feu denunciar-lo al senat, cosa que va dur a l'arrest i execució de Sejà, així també com una purga sagnant del seu entorn en què, fins i tot, van ser assassinats els fills de Sejà, malgrat ser criatures.
En saber-ho, Apicata, l'exesposa de Sejà, va suïcidar-se però, abans, va adreçar una carta a Tiberi denunciant-hi la complicitat de Livil·la en la mort de Drus, deguda, tal com ella va explicar-ho, a un enverinament; sotmesos a tortura, el majordom de Drus i Eudem, el metge de Livil·la, van confessar.
Livil·la va morir en l'ambient de purga que va seguir la caiguda de Sejà, no se sap, però, si executada o per suïcidi. Segons Dió Cassi, Tiberi va lliurar-la a la seva mare Antònia qui, com a càstig pels seus crims, la va fer morir de gana tancant-la en una habitació.[4]
Tal com ho explica Tàcit, a principis de l'any 32, el senat va condemnar la memòria de Livil·la,[5] cosa que va dur a ordenar la destrucció de les estàtues que la representessin; a més, va haver-hi posteriors acusacions d'adulteri, amb el seu metge Eudem[6] i amb el senador Mamerc Escaur.[7][8]
Llegat i caràcter modifica
.JPG)
La identificació iconogràfica de Livil·la resulta problemàtica, a conseqüència, precisament, de la damnatio memoriae a la qual va ser condemnada pel senat. Per això s'han formulat diferents hipòtesis, però cap no ha assolit una acceptació general.
Tanmateix, un retrat del qual se'n conserven tres rèpliques i que es coneix com a Model d'Alèsia pot ser que representi Livil·la.[9] Tal com es veu a la il·lustració de damunt, mostra una dona en la seva joventut, amb un pentinat que segueix clarament la moda del temps de Tiberi. La fesomia s'assembla, però no resulta pas idèntica, a la d'Antònia Menor, la mare de Livil·la, i algunes de les rèpliques tenen senyals d'haver patit intents de destrucció, cosa que encaixaria amb la damnatio memoriae. Per tot això, aquest retrat podria representar Livil·la.
Per altra banda, també s'ha proposat identificar amb Livil·la una imatge del Gran Camafeu de França, en què surt una dona acompanyada de les siluetes de dues criatures.[10] Malgrat que resulti possible que la dona asseguda a la part dreta del Gran Camafeu sigui Livil·la, sembla més probable que la figura femenina asseguda a l'esquerra, que sosté un rotlle, representi Livil·la com a vídua de Drus, que es veu just damunt seu com una de les tres celestials criatures imperials masculines.[11]
Aparicions cinematogràfiques modifica
El personatge de Livil·la aparegué a la sèrie televisiva britànica The Caesars interpretat per Suzan Farmer. A la sèrie de la BBC rodada el 1976, Jo, Claudi, basada en la novel·la homònima de Robert Graves, Livil·la fou encarnada per Patricia Quinn. Finalment, a la minisèrie del 1985 A.D. Anno Domini, que narra els orígens del cristianisme i la seva lluita contra l'Imperi Romà, va ser Susan Sarandon qui hi feu de Livil·la.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clàudia Livil·la |
- ↑ E. Groag, A. Stein, L. Petersen - e.a. (edd.), Prosopographia Imperii Romani saeculi I, II et III (PIR), Berlin, 1933 - L 303
- ↑ Suetoni, Vita Claudii, 2.2
- ↑ Tàcit, Annals, 2.43
- ↑ Dió Cassi, 58.11.7
- ↑ Tàcit, Annals 6.2
- ↑ Plini NH 29.20
- ↑ Tàcit, Annals 6.29
- ↑ Dió Cassi 58.24.5
- ↑ Queyrel, F. «Une princesse Julio-claudienne à Alésia». Revue archéologique de l'Est et du Centre Est, 44, 1993, pàg. 411-428.
- ↑ Burns, Jasper. «Vipsania on Roman Coins?» (en anglès), maig 2004. Arxivat de l'original el 2020-01-21. [Consulta: 14 gener 2021].
- ↑ L. Giuliani, Leggere un'immagine. Il Grand Camée de France e la successione di Tiberio, storicamente.org (2004-2007)..