Clòdia
Lesbia
 Clòdia al Promptuarii Iconum Insigniorum  | |
| Nom original | (la) Clodia |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 95 aC antiga Roma |
| Mort | 45 aC (49/50 anys) valor desconegut |
| Període | República Romana tardana |
| Família | |
| Cònjuge | Quint Cecili Metel Cèler |
| Parella | Juli Cèsar Gai Valeri Catul |
| Fills | Cecília (esposa de Publi Lèntul Espinter el jove) (  Quint Cecili Metel Cèler) |
| Pares | Api Claudi Pulcre i Cecília Metel·la |
| Germans | Publi Clodi Pulcre, Clòdia, Clàudia Pulcra Tèrcia, Api Claudi Pulcre i Gai Claudi Pulcre |
Clòdia Pulcra o Lesbia (nascuda amb el nom patrici Clàudia Pulcra -Clavdia Pvlchra-, circa 95 o 94 aC),[1] de malnom Quadrantaria, i ocasionalment referida com Clodia Metelli "Clòdia, l'esposa de Metel -Metellus-")[a] va ser una de les tres filles conegudes del patrici romà Appi Claudi Pulcre i tal volta Cecília Metel·la Baleàrica, o la seua cosina Cecília Metel·la (filla de Luci Cecili Metel Diademat).[2]
De les tres filles d'Appi, no està clar si Clòdia era la germana major o la del mig. Tan sols se sap que no era la menuda.
Clòdia no s'ha de confondre amb la seva neboda, Clòdia Pulcra (Clodia Pulchra), que va estar casada breument amb Octavi. Tampoc s'ha de confondre amb l'esposa de Marc Pupiè Màxim (pare de Marc Clodi Pupiè Màxim) dita Clòdia Pulcra, que era filla d'un cònsol del segle II dit Appi Claudi Pulcre -Appius Claudius Pulcher- (n. el 120 dC) i l'esposa d'aquest Sèxtia (filla de Tit Sexti Africà).
VidaModifica
Fou possiblement la segona de les tres germanes de Publi Clodi Pulcre, l'enemic de Ciceró, i va estar casada amb Quint Cecili Metel Celer, del que fou sospitosa d'haver enverinat. El matrimoni va ser desgraciat.
Va incitar el seu germà Publi Clodi en contra de Ciceró per una revenja personal. Va tenir nombrosos amants i entre ells Marc Celi, que la va abandonar al cap d'un temps, i en venjança va fer que Atratí acusés a Celi d'haver pagat als assassins de Dió d'Alexandria, el cap de l'ambaixada enviada per Ptolemeu XII Auletes, i d'haver intentat enverinar a Clòdia mateixa. Cras i Ciceró van defensar a Celi que fou absolt.[3]
Ciceró la va acusar d'incest amb el seu germà Publi. Una Clòdia encara vivia el 44 aC però no se sap si era ella o la seva germana.
Identificació amb LesbiaModifica
A Claudia Metelli se la sol identificar amb un personatge anomenat Lesbia, al qui el poeta Catul va dedicar diverses composicions,[4] però aquesta identificació no és del tot segura.
Referències literàriesModifica
Marcel Schwob li dedicà un capítol (Clòdia, matrona impúdica) a les seves Vides imaginàries (1896).
Vegeu tambéModifica
BibliografiaModifica
- Suzanne Dixon, Reading Roman Women (Londre: Duckworth, 2001) p. 133-156
- L. Fezzi, Il tribuno Clodio: Romae: Laterza, 2008
- Anne Leen, "Clodia Oppugnatrix: The Domus Motif en Cicero's "Pro Caelio"" al Classical Journal vol. 96 (2000/2001) p. 141-162
- William C. McDermott, "The Sisters of P. Clodius" in Phoenix vol. 24 (1970) p. 39-47
- Marilyn B. Skinner, "Clodia Metelli" en Transactions of the American Philological Association vol. 113 (1983) p. 273-287
- W. J. Tatum, The Patrician Tribune. Publius Clodius Pulcher. Chapel Hill: University of North Carolina Press, 1999 Paginae selectae a Google Books
- T. P. Wiseman, Catullus and His World: A Reappraisal. Cantabridgiae et Novi Eboraci: Cambridge University Press, 1985. ISBN 0521319684
- John W. Zarker, "Lesbia's Charms" in Classical Journal vol. 68 (1972/1973) p. 107-115
ReferènciesModifica
AnotacióModifica
- ↑ Com filles d'Appius Claudius Pulcher, Clòdia i les seues germanes serien esmentades normalment com Claudia o Claudia Pulchra; sent usat malnoms afegits quan fóra necessari distingir entre les tres. Clòdia li va agafar afecte a l'escriptura "plebea" del seu nom, la qual el seu germà, Publi Clodi Pulcre, havia adoptat després d'arreglar la seua adopció en una família plebea, perquè així poguera ser triat per un tribú del poble. Quasi tots els estudiosos es refereixen a ella simplement com Clodia. De tant en tant se l'esmenta com Clodia Metelli, significant "Clòdia, (l'esposa) de Metel"; però aquesta estilització és potencialment enganyosa, puix Metelli mai no va ser part del seu nom; les dones romanes no canviaven els seus noms o adquirien nous cognoms quan es casaven.
FontsModifica
- ↑ Schwabe, Ludwig. Quaestiones Catullianae (Gissae, 1862), 59.
- ↑ T. P. Wiseman, Celer and Nepos, The Classical Quarterly, New Series, Vol. 21, No. 1 (maig de 1971), p. 180-182
- ↑ «[https://web.archive.org/web/20160222012343/http://www.albedo.net/~antonia/CiceroProCaelio.pdf Cicero on Clodia. Rome 56 B.C.(Cicero, Pro Caelio 13 ‐ 16. L)]» (en anglés). traducció a l'anglés gràcies a la web Diotima, només permesa la distribució per a usos educacionals. Arxivat de l'original el 2016-02-22. [Consulta: 11 febrer 2017].
- ↑ Apuleius, Apologia 10; fortasse autem non haec sed soror erat "Lesbia," secundum Wiseman
Enllaços externsModifica
- Bibliografia de Publii Clodii Pulchri
- "Claudia (8)" a Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). Boston: Little, Brown and Co., 1867 (Vol. I, Vol. II i Vol. III). vol. 1 p. 762 (anglès)