Clairette du Languedoc

El clairette du Llenguadoc és un vi blanc francès amb appellation d'origine contrôlée reconegut el 1948,[1] produït en els pujols situats al nord de Pézenas, a l'Erau, i el vinyer s'estén sobre les comunes d'Adissan, Aspiran, Le Bosc, Cabrières, Ceyras, Fontès, Lieuran-Cabrières, Nizas, Paulhan, Péret y Saint-André-de-Sangonis.[2] La seva història és tan antiga com la dels vinyers del Llenguadoc.[1] El clairette poder va ser un cep introduït pels grecs durant les seves incursions a les vinyes de la Gàl·lia meridional,[1] ja que a la zona, expedicions arqueològiques han trobat àmfores amb el segell GEN F (Genelis Fecit).[1]

Infotaula regió vinícolaClairette du Languedoc
Cabrieres chateau.JPG
Tipusvi blanc Modifica el valor a Wikidata
Certificat de producteAppellation d'origine contrôlée Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
Vista de Lieuran-Cabrières i els seus vinyers reconeguts AOC Clairette du languedoc

HistoriaModifica

Durant les invasions bàrbares, els vinyers, van ser pràcticament abandonats i la producció de vi depenia de vinyes plantades a jardins o patis.[3] A partir de l'any 900, els cartularis dels capítols catedralicis i de les abadies van marcar la diferència entre vinyes baixes i vinyes elevades.[4] El vinyer de plana va perdurar fins al començaments del XIV quan, la necessitat de sembrar terres propícies a l'augment de producció, el va desplaçar cap a vessants més infravalorades però més qualitatives.[5] El 1471-1472, el sommelier de Lluis XI va comprar el clairette «picquardentz», un vi blanc sec, i el «claretz», vi blanc dolç.[6] La clairette es vinificava dolça, sota la denominació de «Clairette» o seca sota el nom de «Pîcardan».[1] Al segle XVIII, la clairette va esdevenir un raïm «de moda», molt valorizada als mercats.[1]

CaracterístiquesModifica

El vinyer està situat sobre el vessant oest de la vall de l'Erau, a cavall entre dos afluents, el Boyne i el Lergue. Es conrea a terrasses construïdes a terrenys sedimentaris del Període Quaternari.[1] El clima d'aquesta zona vinícola és típicament mediterrani. Es caracteritza per hiverns suaus, estius calorosos i secs i fins i tot àrids, i amb escasses precipitacions que es donen sobretot a la tardor. El vent predominant a la zona és la tramontana.[7] La temperatura anual mitjana és de 14,2 °C, superior a la mitjana nacional francesa de 12,2 °C.[8]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Laborieux, Alain. Muscats, des vins, des terroirs, une histoire. Montpellier: Sud Espace, 1997. ISBN 2-906334-55-3. 

Enllaços externsModifica