Clarmont d'Alvèrnia

ciutat de França

Clarmont d'Alvèrnia[1] (en occità, Clarmont e Montferrand; en francès, Clermont-Ferrand) és una ciutat de França, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, capital del departament del Puèi Domat. L'any 2011 tenia 140.957 habitants.

Plantilla:Infotaula geografia políticaClarmont d'Alvèrnia
Clermont-Ferrand
Imatge
Tipuscomuna de França i gran ciutat Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 45° 46′ 47″ N, 3° 05′ 13″ E / 45.7797°N,3.0869°E / 45.7797; 3.0869
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióAlvèrnia-Roine-Alps
DepartamentPuèi Domat Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població147.327 (2021) Modifica el valor a Wikidata (3.452,71 hab./km²)
Idioma oficialfrancès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadísticaàrea de concentració metropolitana de Clarmont d'Alvèrnia
unitat urbana de Clarmont d'Alvèrnia Modifica el valor a Wikidata
Superfície42,67 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud358 m-321 m-602 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Esdeveniment clau
Identificador descriptiu
Codi postal63000 i 63100 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres
Agermanament amb
Salford (1966–)
Ratisbona (1969–)
Hòmiel (1977–)
Aberdeen (1983–)
Oviedo (1988–)
Norman (1994–)
Marràqueix (1998–)
Bizerta (1998–)
Braga (1999–)
Oyem (oc) Tradueix (2006–)
Anshan (2006–)
Sivas (2010–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webclermont-ferrand.fr Modifica el valor a Wikidata

Facebook: villedeclermontferrand X: ClermontFd Instagram: villedeclermontfd LinkedIn: ville-de-clermont-ferrand Youtube: UCDHYLk7Ou2OkHSNsO6Cy3JA Modifica el valor a Wikidata

Demografia

modifica
Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
30.000 30.000 30.982 30.010 28.257 32.427 35.152 34.083 33.516
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
38.160 37.275 37.461 37.357 41.772 43.033 46.718 50.119 50.870
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
52.933 58.363 65.386 82.577 111.711 103.143 101.128 108.090 113.391
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2016
127.547 148.759 156.763 147.224 136.181 137.154 138.992 140.957 -
2019 - - - - - - - -
- - - - - - - - -


Història

modifica

Clarmont fou antigament una ciutat romana que apareix documentada al segle i aC amb el nom d'Augustonèmetum i era la capital dels arverns. A l'època imperial va tenir fins a trenta mil habitants, però la població va minvar del segle iv al mateix temps que agafava el nom d'Arvernis o Arvenos. A mitjan segle v el bisbe Sant Namaci va construir a la vila una nova església que serà seu del bisbat, allà on més tard hi va haver l'abadia de Saint-Alyre. El 461 els visigots la van ocupar, però la van perdre el 507 davant els francs. El 535 s'hi va celebrar un concili eclesiàstic que va condemnar la simonia. El segle viii se l'anomena Clarus Mons (del que ve Clarmont). Seu del bisbat, fou també des del segle ix la seu dels vescomtes d'Alvèrnia que actuaven com a representants dels comtes absents. Els vescomtes d'Alvèrnia foren així coneguts com a vescomtes de Clarmont i van esdevenir al segle x comtes d'Alvèrnia o de Clarmont. Passen a ser els delfins de Clarmont fins al 1302 en què foren reconeguts delfins del Delfinat d'Alvèrnia.

El 1095 s'hi va celbrar el concili que va proclamar la primera croada. El 1209, el poder temporal a la ciutat va passar als bisbes que van tenir el títol de comtes de Clarmont. Els comtes havien fundat no gaire lluny la ciutat de Montferrand (que cal no confondre amb la vila -avui llogaret deshabitat- que fou seu d'un comtat al departament del Losera) i es va unir el 1730 amb la ciutat de Clarmont, formant-se Clarmont-Ferrand. El domini del bisbes va acabar a la meitat del segle xvi a l'època en què fou comtessa Caterina de Mèdici (1524-1589) que va entaular un procés al Parlament com a hereva dels antics comtes contra el bisbe Guillem du Prat (1528-1560) i va esdevenir senyora de Clarmont deixant al bisbe reduït al seu paper eclesiàstic. Catalina va augmentar les llibertats municipals i va donar a la ciutat una senescalia primer senyorial i després reial, rival de l'anterior senescalia establerta a Riom; va fundar també una jurisdicció consular.

Administració

modifica
Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
1935-1944 Paul Pochet-Lagaye radical-socialista
1944-1973 Gabriel Montpied SFIO
1973-1997 Roger Quilliot PS
1997-2014 Serge Godard PS
2014- Olivier Bianchi PS

Llocs d'interès

modifica

Agermanaments

modifica

Personatges il·lustres

modifica

Referències

modifica