Classificació dels esprints intermedis al Tour de França

Classificació dels esprints intermedis
Classificació dels esprints intermedis al Tour de França
Història
Primera edició 1966
Nombre d'edicions 23
Darrera edició 1989
Categoria Classificació dels esprints intermedis
Cursa Tour de França
Palmarès
Primer guanyador  Guido Neri (ITA)
Més victòries  Seán Kelly (IRL) (3)
Últim Guanyador  Seán Kelly (IRL)

La Classificació dels esprints intermedis al Tour de França va ser una classificació secundària del Tour de França.

Creada el 1966, amb el nom de Classificació dels punts calents, va adoptar el nom definitiu el 1971. Aquesta classificació premiava els ciclistes amb millor puntuació al pas de les metes volants i a partir de 1984 era premiada amb un mallot vermell. Va desaparèixer el 1989 en unir-se amb la Classificació per punts. El ciclista que ha obtingut més victòries ha estat Seán Kelly amb tres.[1]

Palmarès modifica

Any Ciclista Equip Altres mallots
1966   Guido Neri Molteni -
1968   Georges Vandenberghe Bèlgica -
1969   Eric Leman Flandria-De Clerck -
1970   Cyrille Guimard Fagor-Mercier -
1971   Pieter Nassen Mars-Flandria -
1972   Willy Teirlinck Sonolor -
1973   Marc Demeyer Carpenter-Shimano-Flandria -
1974   Barry Hoban Gan-Mercier -
1975   Marc Demeyer Carpenter-Confortluxe-Flandria -
1976   Robert Mintkiewicz Gitane-Campagnolo -
1977   Pierre-Raymond Villemiane Gitane-Campagnolo -
1978   Jacques Bossis Renault-Gitane -
1979   Willy Teirlinck KAS-Campagnolo -
1980   Rudy Pevenage Ijsboerke-Warncke Eis   Punts
1981   Freddy Maertens Boule d'Or-Sunair   Punts
1982   Sean Kelly Sem-France Loire   Punts
1983   Sean Kelly Sem-Reydel-Mavic   Punts
1984   Jacques Hanegraaf Kwantum Hallen-Yoko -
1985   Jozef Lieckens Lotto-Merckx -
1986   Gerrit Solleveld Superconfex-Yoko -
1987   Gilbert Duclos-Lassalle Z-Peugeot -
1988   Frans Maassen Superconfex-Yoko -
1989   Sean Kelly PDM-Ultima-Concorde   Punts

Referències modifica

Enllaços externs modifica