Classificació per punts al Tour de França

edició recent Tour de França de 2024
Mallot verd
Mallot verd
Història
Primera edició 1953
Nombre d'edicions 72 (fins al 2024)
Categoria Classificació per punts
Cursa Tour de França
Palmarès
Primer guanyador  Fritz Schär (SUI)
Més victòries  Peter Sagan (SVK) (7)
Últim Guanyador  Biniam Girmay (ERI)

La classificació per punts al Tour de França fou instaurada el 1953, sent una de les classificacions secundàries del Tour de França. És una classificació que no té en compte el temps, sinó el lloc d'arribada a meta.

Història

modifica

Després dels escàndols succeïts durant el Tour de França de 1904, les normes pel 1905 canviaren: el vencedor final no es determinava en funció del temps, sinó per un sistema de punts. Els ciclistes rebien punts en funció de la seva classificació en l'etapa, i el que n'aconseguia menys era el líder de la cursa. El 1912 es tornà al sistema de comptar el temps, encara vigent en l'actualitat.

El 1953, coincidint amb el cinquantenari del Tour de França, la classificació per punts es tornà a introduir, però aquesta vegada com una classificació secundària. El líder d'aquesta classificació rebia un mallot distintiu, de la mateixa manera com passa amb el líder de la general, en aquesta ocasió, un mallot verd. S'escollí el color verd perquè el patrocinador era una marca de tallagespa.

El 1968 el mallot distintiu fou excepcionalment vermell per complaure els patrocinadors.[1]

En l'actualitat la classificació per punts es calcula sumant els punts obtinguts en l'etapa i restant punts de penalització. Els punts són atorgats als ciclistes en funció del lloc en què creuen la línia de meta o la línia de l'esprint intermedi, així com als ciclistes amb el millor temps en el pròleg o contrarellotge individual.

Barem actual

modifica

Aquest barem es fa servir des del 2015 per afavorir encara més els guanyadors d'etapa.

1r 2n 3r 4t 10è 11è 12è 13è 14è 15è
  etapa plana 50 30 20 18 16 14 12 10 8 7 6 5 4 3 2
  etapa de mitja muntanya 30 25 22 19 17 15 13 11 9 7 6 5 4 3 2
  etapa d'alta muntanya 20 17 15 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1
  pròleg/contrarellotge 20 17 15 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1
esprint intermedi 20 17 15 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Un ciclista que arriba fora de control en etapa, però que és repescat pels comissaris, rep una penalització equivalent al nombre de punts atorgats al guanyador de l'etapa. Aquesta penalització és automàtica i pot comportar un saldo negatiu de punts.

Abans de començar el Tour de França l'organització declara les etapes com a planes, de mitja muntanya i alta muntanya. Quan no es pot determinar l'ordre en què els ciclistes creuen la línia o quan els ciclistes aconsegueixen exactament el mateix temps en una contrarellotge individual o pròleg, els ciclistes reben els punts que els pertoca, dividits pel nombre de competidors en qüestió (arrodonit al punt mig més proper). Un ciclista que no completa una etapa és eliminat de la classificació per punts. Després de cada etapa el líder de la classificació per punts rep un mallot verd. En cas d'empat a la classificació, el ciclista amb més victòries d'etapa és el líder. Si encara hi ha un empat, és el nombre de victòries en els esprints intermedis i la classificació individual individual per temps la que decideixen la classificació. En acabar el Tour de França, el ciclista líder a la classificació per punts és el guanyador del mallot verd.

L'escala afavoreix voluntàriament els ciclistes que ocupin els primers llocs en les etapes planes destinades als velocistes de carretera. En conseqüència, és pràcticament impossible que un no velocista guanyi aquesta classificació (Bernard Hinault, el 1979 és l'últim "no velocista" en guanyar aquesta classificació.

Antics barems

modifica

Fins al 2010 els punts eren atorgats segons aquest esquema:[2]

1r 2n 3r 4t 10è 11è 12è 13è 14è 15è 16è 17è 18è 19è 20è 21è 22è 23è 24è 25è
  etapa plana 35 30 26 24 22 20 19 18 17 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1
  etapa de mitja muntanya 25 22 20 18 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1
  etapa d'alta muntanya 20 17 15 13 12 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1
  pròleg/contrarellotge 15 12 10 8 6 5 4 3 2 1
esprint intermedi 6 4 2

Entre el 2011 i el 2014, l'esquema que es va utilitzar la següent:[3]

1r 2n 3r 4t 10è 11è 12è 13è 14è 15è
  etapa plana 45 35 30 26 22 20 18 16 14 12 10 8 6 4 2
  etapa de mitja muntanya 30 25 22 19 17 15 13 11 9 7 6 5 4 3 2
  etapa d'alta muntanya 20 17 15 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1
  pròleg/contrarellotge 20 17 15 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1
esprint intermedi 20 17 15 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Palmarès

modifica
Any Ciclista Equip Punts Altres mallots
1953   Fritz Schär (SUI) Suïssa 271 -
1954   Ferdi Kübler (SUI) Suïssa 215.5 -
1955   Stan Ockers (BEL) Bèlgica 322 -
1956   Stan Ockers (BEL) Bèlgica 280 -
1957   Jean Forestier (FRA) França 301 -
1958   Jean Graczyk (FRA) França 347 -
1959   André Darrigade (FRA) França 613 -
1960   Jean Graczyk (FRA) França 74 Combativitat
1961   André Darrigade (FRA) França 174 -
1962   Rudi Altig (RFA) Saint Raphaël-Hutchinson 173 -
1963   Rik Van Looy (BEL) G.B.C-Libertas 275 Combativitat
1964   Jan Janssen (NED) Pelforth-Sauvage 208 -
1965   Jan Janssen (NED) Pelforth-Sauvage 144 -
1966   Willy Planckaert (BEL) Roméo-Smith's 211 -
1967   Jan Janssen (NED) Països Baixos 154 -
1968   Franco Bitossi (ITA) Itàlia 241   Combinada
1969   Eddy Merckx (BEL) Faema 244   General
  Muntanya
Combativitat
  Combinada
1970   Walter Godefroot (BEL) Salvarani 212 -
1971   Eddy Merckx (BEL) Molteni 202   General
  Combinada
1972   Eddy Merckx (BEL) Molteni 196   General
  Combinada
1973   Herman Van Springel (BEL) Rokado-De Gribaldy 187 -
1974   Patrick Sercu (BEL) Brooklyn 283 -
1975   Rik Van Linden (BEL) Bianchi-Campagnolo 342 -
1976   Freddy Maertens (BEL) Velda-Flandria 293 -
1977   Jacques Esclassan (FRA) Peugeot-Esso-Michelin 236 -
1978   Freddy Maertens (BEL) Velda-Lano-Flandria 242 -
1979   Bernard Hinault (FRA) Renault-Gitane 253   General
1980   Rudy Pevenage (BEL) Ijsboerke-Warncke 194 Esprints intermedis
1981   Freddy Maertens (BEL) Sunair-Sport 428 Esprints intermedis
1982   Sean Kelly (IRL) Sem-França de Loire 429 Esprints intermedis
1983   Sean Kelly (IRL) Sem-França de Loire 360 Esprints intermedis
1984   Frank Hoste (BEL) Europ Decor-Boule d'Or-Eddy Merckx 322 -
1985   Sean Kelly (IRL) Skil-Sem 434 -
1986   Eric Vanderaerden (BEL) Panasonic 277 -
1987   Jean-Paul van Poppel (NED) Superconfex-Yoko 263 -
1988   Eddy Planckaert (BEL) A.D.R.-Mini Flat-IOC 278 -
1989   Sean Kelly (IRL) PDM 277   Esprints intermedis
1990   Olaf Ludwig (GER) Panasonic 256 -
1991   Djamolidine Abdoujaparov (URS) Carrera Jeans 316 -
1992   Laurent Jalabert (FRA) ONCE 293 -
1993   Djamolidine Abdoujaparov (UZB) Lampre-Polti 298 -
1994   Djamolidine Abdoujaparov (UZB) Team Polti 322 -
1995   Laurent Jalabert (FRA) ONCE 333 -
1996   Erik Zabel (GER) Deutsche Telekom 335 -
1997   Erik Zabel (GER) Deutsche Telekom 350 -
1998   Erik Zabel (GER) Deutsche Telekom 327 -
1999   Erik Zabel (GER) Deutsche Telekom 323 -
2000   Erik Zabel (GER) Deutsche Telekom 321 -
2001   Erik Zabel (GER) Deutsche Telekom 252 -
2002   Robbie McEwen (AUS) Lotto-Adecco 280 -
2003   Baden Cooke (AUS) Française des Jeux 216 -
2004   Robbie McEwen (AUS) Lotto-Domo 272 -
2005   Thor Hushovd (NOR) Crédit Agricole 194 -
2006   Robbie McEwen (AUS) Davitamon-Lotto 288 -
2007   Tom Boonen (BEL) Quick Step-Innergetic 256 -
2008   Óscar Freire (ESP) Rabobank 270 -
2009   Thor Hushovd (NOR) Cervélo TestTeam 255 -
2010   Alessandro Petacchi (ITA) Lampre-Farnese Vini 243 -
2011   Mark Cavendish (GBR) HTC-Highroad 334 -
2012   Peter Sagan (SVK) Liquigas-Cannondale 421 -
2013   Peter Sagan (SVK) Cannondale 409 -
2014   Peter Sagan (SVK) Cannondale 431 -
2015   Peter Sagan (SVK) Team Tinkoff-Saxo 432 -
2016   Peter Sagan (SVK) Team Tinkoff 470   Supercombatiu
2017   Michael Matthews (AUS) Team Sunweb 370
2018   Peter Sagan (SVK) Bora-Hansgrohe 477
2019   Peter Sagan (SVK) Bora-Hansgrohe 323
2020   Sam Bennett (IRL) Deceuninck-Quick Step 380
2021   Mark Cavendish (GBR) Deceuninck-Quick Step 334 -
2022   Wout van Aert (BEL) Team Jumbo-Visma 480   Combativitat
2023   Jasper Philipsen (BEL) Alpecin-Deceuninck 377 -
2024   Biniam Girmay (ERI) Intermarché-Wanty 387 -

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «Tour Xtra: Green Jersey». Arxivat de l'original el 2007-09-21. [Consulta: 28 juliol 2012].
  2. «Classement général individuel par points» (pdf) (en francès) p. 14. Letour.fr.
  3. «Classement général individuel par points» (pdf) (en francès) p. 15. Letour.fr. [Consulta: 14 desembre 2010].

Enllaços externs

modifica