Claudi Rius Garrich
Claudi Rius Garrich (Barcelona, 1892-1970) va ser un escultor i tallista català, especialista en imatgeria religiosa,[1][2] que va tenir una important activitat durant els anys de la postguerra, treballant per a diversos centres de culte de Catalunya i d'altres indrets.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1892  Barcelona |
| Mort | juliol 1970 (77/78 anys) Barcelona |
| Sepultura | Barbastre |
| Dades personals | |
| Formació | Escola de Belles Arts de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor |
| Professors | Josep Llimona i Bruguera |
Va néixer en el si d'una família d'escultors i imatgers.[3] Era fill de Josep Rius, que havia fundat el 1886 amb el seu sogre, l'escultor Claudi Garrich, l'empresa Casa Rius, dedicada a la imatgeria religiosa i pessebrista.[4] Va estudiar dibuix a l'Acadèmia de Belles Arts i al Cercle Artístic de Sant Lluc.[3] Des d'aleshores s'especialitzà en imatgeria religiosa,[2] seguint l'exemple familiar. Va començar a modelar al taller del seu pare i, després, al d'Antoni Parera. A més, va ser deixeble i va ser influenciat notablement per l'escultor modernista Josep Llimona.[3]
Al llarg de la seva vida va participar i va ser premiat a diversos certàmens i exposicions a Espanya i Itàlia.[3] Fundador de la raó social Claudio Rius, dedicat a l'art religiós,[5] va tenir al seu taller era als baixos del carrer de Rosselló, 195, de Barcelona.[3] La seva activitat va destacar sobretot durant la postguerra, en molts casos realitzant obres religioses, tants altors, passos processionals, entre d'altres, en substitució de les que havien desaparegut durant la guerra civil espanyola,[3] i en alguna ocasió realitzant reproduccions fidedignes de l'obra desapareguda.[6] Va treballar sobretot a la ciutat de Barcelona, la seva rodalia, fent obres a diverses esglésies, convents i monestirs com la basílica de la Mercè, el convent de Pompeia,[3] l'església de Santa Maria de Badalona[7] o el monestir de Montserrat,[8] i també a altres llocs d'Espanya,[3] com Sevilla o Ciudad Real,[9] però també a Santiago de Xile, on va realitzar set altars a la catedral de la ciutat. L'estil de Rius transmet expressivitat i emotivitat religiosa a la seva imatgeria, inspirant-se en els escultors clàssics espanyols del segle XVI i XVII.[3]
En l'àmbit personal, va casar-se amb Prudència Albàs Loscertales, i eventualment va enviudar-ne. La parella va tenir dos fills, Víctor i Josep. Claudi Rius va morir el mes de juliol de 1970, als 77 anys. Va ser enterrat al panteó que la família tenia a Barbastre.[5]
Referències modifica
- ↑ Serra de Manresa, Valentí. La província de framenors caputxins de Catalunya: de la restauració provincial a l'esclat de la guerra civil (1900-1936). Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya, 2000, p. 277.
- ↑ 2,0 2,1 Diccionari biogràfic. vol. 4. Barcelona: Albertí, 1970, p. 94.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 «Sagrat Cor - Teià». Patrimoni Cultural - Diputació de Barcelona. [Consulta: 18 setembre 2022].
- ↑ «La Cruz a Cuestas - José Rius» (en castellà). Hermandad de la Pasión de Pamplona. [Consulta: 18 setembre 2022].
- ↑ 5,0 5,1 «Don Claudio Rius Garrich». La Vanguardia, 15-07-1970.
- ↑ Saludes, Isidre. Santuaris marians de l'arquebisbat de Barcelona. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005, p. 54.
- ↑ Serra de Argila, Pere. Santa Maria de Badalona. El pas dels anys 1936 - 1966. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005, p. 67.
- ↑ Molas Rifà, Jordi. Guía oficial de Montserrat (en castellà). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998, p. 24.
- ↑ «Restauración de una escultura de angelote, procedente del "Paso del Santo Entierro" de Claudio Rius, de la Hermandad del Santo Entierro, en Ciudad Real» (en castellà). Instituto del Patrimonio Cultural de España - Archivo. [Consulta: 18 setembre 2022].