Claudia Cardinale

actriu italiana

Claudia Cardinale, nascuda Claude Joséphine Rose Cardin a Tunis (Tunísia) el 15 d'abril de 1938, és una actriu italiana.

Infotaula de personaClaudia Cardinale
Claudia Cardinale 1960.jpg
(1960) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Claude Joséphine Rose Cardinale Modifica el valor a Wikidata
15 abril 1938 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
La Goleta Modifica el valor a Wikidata
Ambaixadora de Bona Voluntat de l'UNESCO
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCentre Experimental de Cinematografia Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsMarró Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellCabell marró Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActriu i actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1957 Modifica el valor a Wikidata –
GènereWestern Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeFranco Cristaldi (1966–1975) Modifica el valor a Wikidata
ParellaMarcello Mastroianni
Pasquale Squitieri (dècada del 1970–2017) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webofficial-claudiacardinale.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0001012 Allocine: 1161 Rottentomatoes: celebrity/claudia_cardinale Allmovie: p10829 TCM: 28647 Metacritic: person/claudia-cardinale TV.com: people/claudia-cardinale
Musicbrainz: fd11fc26-6276-4b11-8065-e40407fc732a Discogs: 476842 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Claudia Cardinale és filla d'un enginyer italià instal·lat a Tunis. El francès és la seva llengua materna, i encara que sempre ha tingut la nacionalitat italiana, no ha dominat veritablement l'italià fins que ha estat adulta. Els seus primers contactes amb el cinema tenen lloc el 1955 a Venècia, durant el Festival Internacional de Cinema de Venècia, en el transcurs d'un viatge que li van oferir després de guanyar, als disset anys, el títol de «la més bonica italiana de Tunis». Tanmateix, desitjant ser mestra, declina totes les proposicions que li fan i no fa més que una breu aparició en un curtmetratge, Anneaux d'or de René Vautier.

Té dos germans i una germana.

El seu primer llargmetratge serà el 1958 a Goha de Jacques Baratier i sobretot Le Pigeon de Mario Monicelli, sota l'ègida del productor Franco Cristaldi amb qui es casarà el 1966.

En els anys 1960, es troba al cartell de nombrosos èxits de crítica i públic. Cèlebres directors es «discutiran» la seva presència davant les seves càmeres. Són Mauro Bolognini, Abel Gance, Luchino Visconti, Henri Verneuil, Philippe de Broca, Luigi Comencini, Federico Fellini, Blake Edwards, Henry Hathaway, o Sergio Leone.

A causa del seu accent francès quan parlava italià, l'actriu va ser sistemàticament doblada a les seves pel·lícules fins a Vuit i mig. En la versió italiana original de la pel·lícula Il gattopardo, és doblada per Solveyg D'Assunta. En el rodatge Cardinale parlava francès en les escenes amb Delon, anglès amb Lancaster i italià per tot arreu.

La seva presència al costat d'Alain Delon a Rocco e i suoi fratelli i a Il Gattopardo de Visconti, i al costat de Jean-Paul Belmondo a Cartouche la fan conèixer al públic francès, mentre que l'èxit als Estats Units i el renom internacional li arriben el 1963 amb Vuit i mig de Federico Fellini i La Pantera Rosa de Blake Edwards; després, el 1964, per la pel·lícula El fabulós món del circ de Henry Hathaway, i el 1968 per Fins que li va arribar l'hora de Sergio Leone

Els anys 1970 i 1980 alterna els papers:

A partir de finals dels anys 1990, actua menys, consagrant-se més al teatre o a escriure.

El 1993, és membre del jurat per a la selecció oficial dels llargmetratges al Festival de Cannes.

En els anys 2000, puja a l'escena a París, interpretant, l'any 2000, La Veneciana (anònim del segle xvi i Doux oiseaux de jeunesse de Tennessee Williams el 2005.

Sempre ha adoptat posicions polítiques marcades per idees liberals i d'esquerra. S'ha barallat sovint per causes en relació amb els drets de les dones i dels homosexuals. Ha aportat la seva contribució a moltes causes humanitàries.

Segons Franz Olivier Giesbert al seu llibre La tragédie du Président, pàg. 273, hauria tingut una relació amb Jacques Chirac.

El 1999, la UNESCO l'ha designat Ambaixadora de bona voluntat .

« «He estat una estrella, molt jove. No tinc mèrit, el destí ho ha decidit així. Una estrella sempre m'ha vigilat» »

Aquesta frase és extreta del seu llibre autobiogràfic, aparegut el 20 de gener de 2005, Mes étoiles, a l'editorial Michel Lafon.

FilmografiaModifica

CinemaModifica

 
Claudia Cardinale a Lost Command 2

TelevisióModifica

 
Al 2008

Premis i nominacionsModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claudia Cardinale