Claudia Muzio

Claudia Muzio (Pavia, 7 de febrer 1889 - Roma, 24 de maig 1936) fou una soprano lírica italiana. Les seves recordades interpretacions de La traviata de Verdi, Norma de Bellini i Tosca de Puccini l'assenyalen com una de les màximes dives de la seva època. Va ser anomenada La Divina Claudia. De timbre rodó i capaç de grans subtileses va ser criticada pel seu excessiu ús de dinàmiques com l'ús del pianissimo, que va dominar exquisidament.

Infotaula de personaClaudia Muzio
Claudia Muzio.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 febrer 1889 Modifica el valor a Wikidata
Pavia (Regne d'Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 maig 1936 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Roma (Regne d'Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantant i cantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius

Musicbrainz: eb266661-0127-4a2d-a187-46bcf0393acf Find a Grave: 33153016 Modifica el valor a Wikidata

Filla d'un mànager teatral, es va criar a Londres raó per la qual dominava l'idioma anglès. Va debutar el 1910 com Manon de Massenet a Arezzo conquistant popularitat ràpidament. El debut a La Scala de Milà va ser el 1913 com a Desdemona a Otello de Verdi. Al Covent Garden de Londres va debutar el 1914 cantant amb Enrico Caruso a La bohème i Tosca, paper que va servir per al debut al Metropolitan Opera de Nova York on va cantar per sis anys consecutius al costat de Caruso, Beniamino Gigli, Tito Schipa, Giovanni Martinelli, entre altres. El 1918 va crear el rol de Giorgetta a Il tabarro de Giacomo Puccini per a la seva estrena mundial en el MET el 1920 va ser la primera Tatyana de l'òpera Eugeni Oneguin en l'estrena americana.

El 1919 va debutar amb Loreley de Catalani sota la direcció del mestre Tullio Serafin al Teatre Colón de Buenos Aires seguida per Mimi, Tosca, Manon Lescaut, Margarida, Aïda i Madame Sans-Gene on es va convertir en favorita del públic (sovint al costat a Beniamino Gigli) cantant fins al 1934 en 23 òperes i en rols tan diferents com Violetta Valery, Elsa de Lohengrin, Monna Vanna, Louise, Leonora, Alice Ford, Asteria, Fiora, Nedda, La Wally, Maddalena, Santuzza, Norma i Turandot. Va ser molt celebrada a Chicago i a San Francisco on va inaugurar el War Memorial Opera House, seu de l'Òpera de San Francisco, el 1932 com a Tosca.

El seu últim gran paper va ser Cecilia de Licinio Refice (1883-1954) composta per a ella el 1934.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claudia Muzio