Viquipèdia

Claudia Sheinbaum

política, científica i escriptora mexicana

Claudia Sheinbaum Pardo (Ciutat de Mèxic, 24 de juny de 1962) és una política, científica, activista i escriptora mexicana. És Cap de Govern de la Ciutat de Mèxic des del 5 de desembre de 2018.[1][2]

Infotaula de personaClaudia Sheinbaum

(2022) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 juny 1962 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Cap de govern de Ciutat de Mèxic
5 desembre 2018 – 16 juny 2023
← José Ramón Amieva Gálvez – Martí Batres Guadarrama →
Jefe Delegacional (es) Tradueix
1r octubre 2015 – 6 desembre 2017
← Héctor Hugo Hernández Rodríguez – Fernando Hernández Palacios →
Dades personals
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióLaboratori nacional de Lawrence Berkeley - doctorat (1995–1999)
Universitat Nacional Autònoma de Mèxic - enginyeria ambiental (1993–1995)
Universitat Nacional Autònoma de Mèxic - enginyeria de l'energia (1990–1992)
Universitat Nacional Autònoma de Mèxic - física (1984–1989) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiManuel Martínez Fernández Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsMarró Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellsCabells marrons Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófísica, política, ambientalista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Nacional Autònoma de Mèxic
Govern de la Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
PartitMoviment de Regeneració Nacional (2014–)
Partit de la Revolució Democràtica (–2014) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeCarlos Imaz Gispert (1987–2016)
Jesús Maria Tarriba (en) Tradueix (2023–) Modifica el valor a Wikidata
ParesCarlos Sheinbaum Yoselevitz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Annie Pardo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3016760 Twitter (X): Claudiashein Modifica el valor a Wikidata

Ha exercit com a Secretària de Medi Ambient del Districte Federal de 2000 a 2006, durant l'administració encapçalada per Andrés Manuel López Obrador[3] i va ser cap delegacional a Tlalpan de 2015 a 2017. El 2007 el grup científic sobre el canvi climàtic del qual és membre, el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic, va obtenir el Premi Nobel de la Pau per la seva contribució en el Quart Informe d'Avaluació de l'IPCC per a la ONU al costat d'Al Gore.[4][5]

El 6 de setembre de 2023, es va anunciar que havia assolit guanyar el procés intern del partit Morena, esdevenint així la candidata del partit de cara a les eleccions presidencials de Mèxic de 2024.

Biografia modifica

Claudia Sheinbaum Pardo va néixer el 24 de juny de 1962 a la Ciutat de Mèxic. És la segona filla del matrimoni del químic[6] Carlos Sheinbaum Yoselevitz, i la biòloga Annie Pardo Cemo.[7]

Vida acadèmica modifica

Va cursar els estudis universitaris a la Facultat de Ciències de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), on va obtenir el 1989 la llicenciatura en Física amb la seva tesi «Estudio termodinámico de una estufa doméstica de leña para uso rural».[8] Posteriorment, el 1994, va obtenir el grau de Mestratge en Enginyeria Energètica amb la tesi «Economía del uso eficiente de la energía eléctrica en la iluminación».[9] El 1995 va obtenir el grau de doctor en Enginyeria Ambiental amb la tesi «Tendencias y perspectivas de la energía residencial en México».[10]

En aquest any va viatjar a Califòrnia per a realitzar el treball de recerca per al seu doctorat al Lawrence Berkeley Laboratory durant 4 anys, becada per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. És diplomada del Programa d'Estudis Avançats en Desenvolupament Sostenible i Medi Ambient (LEAD-Mèxic) del Centro de Estudios Demográficos, Urbanos y Ambientales i és diplomada del Programa d'Estudis Avançats en Desenvolupamenet Sostenible del Colegio de México; també és membre del Sistema Nacional de Investigadores i de l'Acadèmia Mexicana de Ciències.[11]

Va ser assessora de la Comissió Nacional per a l'Estalvi d'Energia i de la Gerència d'Estudis Econòmics de la Comissió Federal d'Electricitat (CFE).[11]

És investigadora titular de l'Institut d'Enginyeria de la UNAM. L'any 2007 es va incorporar al Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic de l'ONU en el tema d'energia i indústria, com a autora per contribució per al tema "Mitigació del canvi climàtic" del Quart Informe d'Avaluació.[12] Aquest grup va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el mateix any. El 2013 va participar, juntament amb uns altres 11 experts com a autors líders, del tema indústria del Cinquè Informe d'Avaluació de l'IPCC.[4]

Sheinbaum va participar en el jurat de la Trobada Hispanoamericana del Mil·lenni de Vídeo Documental Independent celebrat al Districte Federal del 25 al 30 de juny de 2000.[13]

Carrera política modifica

Durant la seva formació universitària va ser integrant del CEU de la UNAM,[6] grup d'estudiants que posteriorment es convertiria en el braç juvenil fundador del Partit de la Revolució Democràtica.[14]

El 20 de novembre de 2000 va ser presentada la seva inclusió en el gabinet del Cap del DF Andrés Manuel López Obrador,[15] assumint el 5 de desembre de 2000 la Secretaria de Medi Ambient del Districte Federal. Durant la seva gestió va ser responsable de la construcció del segon pis del Perifèric, de la primera línia del Metrobús i d'una central de còmput per a controlar els verificentres del Districte Federal.[16] Va renunciar al seu càrrec al maig de 2006, per a integrar-se a l'equip de campanya d'Andrés Manuel López Obrador com la seva portaveu per a les eleccions presidencials de 2006, posteriorment va ser encarregada de la Secretaria de Defensa del Patrimoni Nacional de l'anomenat "Govern Legítim", encapçalat per López Obrador.

A l'abril de 2008, juntament amb altres dirigents, va coordinar el Moviment en Defensa del Petroli, formant brigades de dones a les quals se'n va dir «Adelitas», en clara referència a les dones que van participar en la Revolució mexicana, que van realitzar intenses mobilitzacions de resistència civil pacífica a l'exterior del Senat de la República, en protesta pel curt temps plantejat per a legislar i debatre la reforma energètica i en contra del presumpte intent de privatització de PEMEX.[17]

 
Fotografiada en octubre de 2018 junt a Manuela Carmena.

Andrés Manuel López Obrador, com a candidat a la presidència mexicana en les eleccions de 2012, la va incloure en la seva proposta de gabinet per a ocupar el lloc de secretària de Medi Ambient.[18] Des de finals de 2015 fou nomenada Cap Delegacional a Tlalpan, deixant el seu càrrec de delegada el 6 de desembre de 2017 després de guanyar la consulta interna per a la precandidatura de la Prefectura de Govern de la Ciutat de Mèxic per la coalició «Juntos Haremos Historia» conformada por el partido Moviment Regeneració Nacional (MORENA), el Partit del Treball (PT) i el Partido Encuentro Social (PES).[19]

El juliol de 2018 es va convertir en la primera dona escollida cap de govern de la Ciutat de Mèxic. El càrrec va ser exercit de manera interina per Rosario Robles de 1999 a 2000, després que Cuauhtémoc Cárdenas renunciés per a postular-se com a president.[7]

Drets de les dones i drets socials modifica

Durant la seva campanya electoral ha considerat la violència contra les dones a Mèxic com una prioritat i va llançar la proposta de protocol d'alerta de gènere per a la capital, davant el fenomen del feminicidi, així com accions en la fiscalia local per a evitar que es criminalitzi a les víctimes. També va proposar enfortir la igualtat del treball en la llar.[20]

Entre altres accions per a acabar reclama també que es faci visible el treball de les dones en la ciència, la tecnologia, la política, cultura, espectacle, entre altres àmbits. Les dones en llocs de decisió, diu, han de reivindicar el treball d'altres dones:

« “Però no és suficient, per a mi una política pública, quan està a càrrec d'una dona, no és suficient amb que sigui una dona la que està en el rol. La dona que arriba a un lloc d'elecció ha de reivindicar a les dones. Si no es converteix en una reproductora d'una cultura masclista”.[21] »

També es va comprometre a posar fi a l'abús laboral, a impulsar campanyes educatives per a prevenir l'embaràs adolescent[22] i a defensar els drets de diversitat sexual.[23]

El juliol de 2018 va rebre la constància de la majoria que l'acredita com a Cap de Govern electa de la Ciutat de Mèxic per al període 2018-2024.[24]

Vida personal modifica

El 1986 va conèixer Carlos Imaz Gispert amb qui es va casar el 1987[25] i del que es va separar el 2016.[6][26]

 
Després de prendre possessió com a cap de govern, Claudia Sheinbaum va anar al Teatre de la Ciutat de Mèxic per presentar el seu gabinet i programa de govern.

Publicacions acadèmiques modifica

És autora de més de cent publicacions especialitzades i de dos llibres en els temes d'energia, medi ambient i desenvolupament sustentable, entre altres:[27]

  • Problemática ambiental de la Ciudad de México, Sheinbaum C. Limusa-Instituto d'Ingeniería, UNAM. 2008. ISBN 978-607-5-00049-7
  • Solís Ávila, Juan Carlos «Consumo de energía y emisiones de CO 2 del autotransporte en México y escenarios de mitigación». . Revista internacional de contaminación ambiental, 32, 1, 2016, p. 147–149. ISSN: 0188-4999.
  • Huesca Pérez, María Elena. Social implications of siting wind energy in a disadvantaged region – The case of the Isthmus of Tehuantepec, Mexico. 58. Renewable and Sustainable Energy Reviews, 2016, p. 952-965. DOI 10.1016/j.rser.2015.12.310. 
  • Sheinbaum Pardo, Claudia. Decomposition analysis from demand services to material production: The case of CO2 emissions from steel produced for automobiles in Mexico. 174. Applied Energy, 2016, p. 245-255. DOI 10.1016/j.apenergy.2016.04.107. 
  • Martínez Montejo, Samuel A. The impact of energy efficiency standards on residential electricity consumption in Mexico. 32. Energy for Sustainable Development, 2016, p. 50-61. DOI 10.1016/j.esd.2016.02.010. 
  • Imaz, Mariana. Science and technology in the framework of the sustainable development goals. 14. World Journal of Science, 2016, p. 50-61. DOI 10.1108/WJSTSD-04-2016-0030. 
  • Chatellier-Lorentzen, Diego. Assessing the Impacts of Final Demand on CO₂-eq Emissions in the Mexican Economy: An Input-Output Analysis. 9. Energy and Power Engineering, 2017, p. 40-54. DOI 10.4236/epe.2017.91004. 
  • Rojas-Cardenas, JC. Energy efficiency in the Mexican iron and steel industry from an international perspective. 158. Journal of Cleaner Production, 2017, p. 335-348. DOI 10.1016/j.jclepro.2017.04.092. 
  • Rosas, J. The structure of household energy consumption and related CO2 emissions by income group in Mexico. 14. Energy for Sustainable Development, 2010, p. 127-133. DOI 10.1016/j.esd.2010.04.002. 
  • Ruíz Mendoza, B.J.. Electricity sector reforms in four Latin-American countries and their impact on carbon dioxide emissions and renewable energy. 38. Energy Policy, 2010, p. 6755-6766. DOI 10.1016/j.enpol.2010.06.046. 
  • Ruíz, B.J.. Energy consumption and related CO2 emissions in five Latin American countries: Changes from 1990 to 2006 and perspectives. 36. Energy, 2011, p. 3629-3638. DOI 10.1016/j.energy.2010.07.023. 
  • Masera, O. Mitigating Carbon Emissions while Advancing National DevelopmentPriorities: The Case of Mexico. 47. Climatic Change, 2000, p. 259-282. DOI 10.1023/A:1005610923555. 
  • Ozawa, L. Energy use and CO2 emissions for Mexico's cement industry. 23. Energy, 1998, p. 725-732. DOI 10.1016/S0360-5442(98)00022-X. 
  • Ozawa, L. Energy use and CO2 emissions in Mexico's iron and steel industry industry. 27. Energy, 2002, p. 225-239. DOI 10.1016/S0360-5442(01)00082-2. 
  • Ozawa, L. New trends in industrial energy efficiency in the Mexico iron and steel industry. 27. OSTI, 1999, p. 225-239. 
  • Friedmann, R. Mexican electric end-use efficiency: Experiences to date. 23. Annual Review of Energy and the Environment, 2003, p. 225-252. DOI 10.1146/annurev.energy.23.1.225. 
  • Meyers, S. Transportation energy use in Mexico. 23. U.S. Department of Energy OSTI, 1994, p. 225-252. DOI 10.2172/10180670. 

Referències modifica

  1. ↑ Conferencia Nacional de Gobernadores. «Dra. Claudia Sheinbaum Pardo», 05-12-2018. [Consulta: 5 desembre 2018].
  2. ↑ Silva, Paulina. «Claudia Sheinbaum, una mujer de ciencia» (en castellà). Excelsior, 02-07-2018. [Consulta: 1r maig 2020].
  3. ↑ José Luis Flores «Presenta AMLO su gabinete». El Universal, 21-11-2000 [Consulta: 10 agost 2017].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Industry». IPCC. Arxivat de l'original el 2018-06-14. [Consulta: 5 gener 2018].
  5. ↑ «Nobel Prizes 2007». [Consulta: 8 juny 2018].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Belsasso, Bibiana. «“Me separé de Carlos Ímaz de común acuerdo hace un año”». La Razón de México, 08-05-2017. Arxivat de l'original el 2018-01-05. [Consulta: 4 gener 2018].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Claudia Sheinbaum is first woman elected Mexico City mayor» (en anglès). [Consulta: 7 juliol 2018].
  8. ↑ «Estudio termodinamico de una estufa domestica de lena para uso rural, tesis que para obtener el título de Fisico, presenta Claudia Sheinbaum Pardo». Dirección General de Bibliotecas, UNAM, 1988. Arxivat de l'original el 2018-12-06. [Consulta: 5 desembre 2018].
  9. ↑ «Economia del uso eficiente de la energia electrica en la iluminacion, tesis que para obtener el grado de Maestro en Ingeniería (Energetica), presenta Claudia Sheinbaum Pardo». Dirección General de Bibliotecas, UNAM, 1990. Arxivat de l'original el 2018-12-06. [Consulta: 5 desembre 2018].
  10. ↑ Sheinbaum Pardo, Claudia. Programa Universitario de Energía. Coordinación de la Investigación Científica. Universidad Nacional Autónoma de México. Tendencias y Perspectivas de la energía residencial en México, análisis comparativo con las experiencias de conservación y eficiencia de los países de la OCDE, 1996. ISBN 9683654452, 9789683654458. 
  11. ↑ 11,0 11,1 «Claudia Sheinbaum, la científica que gobernará CDMX». [Consulta: 22 setembre 2018].
  12. ↑ «Climate Change 2007 - Mitigation of Climate Change: Working Group III». IPCC. [Consulta: 5 gener 2018].[Enllaç no actiu]
  13. ↑ Hérnandez, Edgar Alejandro «Buscan videoastas un foro de expresión documental». [México, D.F.], 19-06-2000 [Consulta: 6 gener 2018].
  14. ↑ Robles de la Sierra, Leticia. «CEU: semillero de políticos; el movimiento estudiantil del 86». Excelsior, 12-09-2016. [Consulta: 4 gener 2018].
  15. ↑ Flores, Jose Luis «Presenta AMLO su gabinete». [México, D.F.], 21-11-2000 [Consulta: 6 gener 2018].
  16. ↑ Cardoso, Laura «Crearán central de verificentros». [México, D.F.], 27-12-2000 [Consulta: 6 gener 2018].
  17. ↑ «PressReader.com - Connecting People Through News». [Consulta: 22 setembre 2018].
  18. ↑ «Propuesta de gabinete de Andrés Manuel López Obrador». Arxivat de l'original el 31 de gener de 2012. [Consulta: 4 febrer 2012].
  19. ↑ «Estos son los candidatos de coalición 'Juntos Haremos Historia' en CDMX». , 29-03-2018 [Consulta: 7 juny 2018].
  20. ↑ «Sheinbaum lanza propuesta de protocolo de alerta de género». [Consulta: 7 juliol 2018].
  21. ↑ «Claudia Sheinbaum: "La alerta de género no es suficiente"». , 09-03-2018 [Consulta: 7 juliol 2018]. Arxivat 2018-08-26 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-08-26. [Consulta: 5 gener 2019].
  22. ↑ «Protocolos de alerta de género en CDMX, el 5 de desembre: Sheinbaum». , 01-06-2018 [Consulta: 7 juliol 2018].
  23. ↑ «Sheinbaum promete defender derechos de diversidad sexual». , 18-05-2018 [Consulta: 7 juliol 2018].
  24. ↑ «Sheinbaum recibe constancia de Jefa de Gobierno electa de la CDMX». [Consulta: 22 setembre 2018].
  25. ↑ Sanchez, Raymundo. «'Yo le creo a Carlos', afirma seis veces Sheinbaum en una conferencia; la esposa de Imaz admite que sabía del apoyo de Ahumada al PRD». La Crónica, 19-03-2004. Arxivat de l'original el 2019-01-05. [Consulta: 4 gener 2018].
  26. ↑ «Niega Delegada de Tlalpan relación con Carlos Imaz». El Occidental, 04-08-2017. Arxivat de l'original el 4 de gener de 2018. [Consulta: 4 gener 2018].
  27. ↑ «¿Quién es Claudia Sheinbaum? Rumbo a la jefatura de Gobierno de la CDMX | Martha Debayle». , 14-05-2018 [Consulta: 8 juny 2018].

Enllaços externs modifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Héctor Hugo Hernández Rodríguez 		 
Jefa Delegacional de Tlalpan
2015-2017 		Succeït per:
Fernando Hernández Palacios
Precedit per:
Alejandro Encinas Rodríguez 		 
Secretària del Medi Ambient del Districte Federal
2000-2006 		Succeït per:
Eduardo Vega López
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Claudia_Sheinbaum&oldid=32788920»