Obre el menú principal

Claudio Lluán (Rosario, Argentina, 10 de desembre de 1957) és un compositor i contrabaix argentí. Estudià en l'Escola de Música de la Universidad Nacional de Rosario (UNR) amb Norberto Nofri, Virtú Maragno i Marta Varela. Es perfeccionà en composició amb Dante Grela i Francisco Kröpfl. És membre del Taller de Música Electroacústica de Rosario Tadmer i vicepresident de l'Associació Santafesina de Compositores. La seva producció està orientada vers la recerca d'una identitat argentina i americana, en la línia de Rodolfo Kusch, i s'adhereix al neodiscursivisme, derivació del post-serialisme integral, així com a la plàstica sonora, la música espectral, el treball tímbric i la música electroacústica. Actualment és professor de composició en l'Escola de Música de la UNR on, a més, desenvolupa om a sots director de l'Estudi de Música Electroacústica i director d'investigació vinculat a la música electroacústica en temps real, radicat en la Secretaria de Ciència i Tecnologia de la UNR.

Infotaula de personaClaudio Lluán
Biografia
Naixement 10 desembre 1957 (61 anys)
Modifica les dades a Wikidata

ObresModifica

Conjunt instrumental
Música argentina (1975); Paso de Socompa, (1976); Escape o evasión (1977); Recopilación (1978); Cinco naditas (1979); Tres piezas breves argentinas (1979); Indeterminaciones para dos instrumentos (1980); Música para guitarra solista y tres grupos instrumentales (1980); Silenciemos el alma (1982); Música para contrabajo y piano (1984).
Obres solistes
Vidala de los tiempos muertos (1980); Seis polisemias geográficas para guitarra amplificada (1981); Tres estudios (1986).
Música electroacústica
“Fragmento urbano” (1982), música concreta “Ejercicio III-b” (1983), per a sons electrònics. “Estudio IV” (1985), per a sons electrònics. “Estudio cinético I” (1987) “Vestigios” (1991) música electroacústica “Memoria de la Piedra” (2007), electroacústica

Mitjans mixtos:

  • “Antiguas preguntas” (1992), para voz femenina, vuit grups instrumentals i sons electrònics.
  • “Sísifo” (1994- 1997), monodrama per a baríton, flauta, clarinet, violoncello, grup de teatre-dansa i sons electrònics, composta juntament amb Stella Perales i Eduardo Piantino.
  • “…esas piedras…”, música concreta (paráfrasis de Sísifo), (2001), composta junt amb Stella Perales i Eduardo Piantino en el Tadmer.
  • “Desiertos de viento” (2004), per a flauta i electrònica en viu
  • “Lindes innombrables”(2006) piano, percussió i electrònica
  • “MadreTierraPadreTiempo” (2008), per a veu solista, electrònica i orquestra
  • “Música Nocturna”(2010) per a clarinet i electrònica

BibliografiaModifica

  • Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana Volum. Nº. 6, pàg. 968-69 ISBN 84-8048-303-2