Claudio Sánchez-Albornoz

historiador, polític espanyol
(S'ha redirigit des de: Claudio Sánchez Albornoz)

Claudio Sánchez-Albornoz y Menduiña (Madrid, 7 d'abril de 1893Àvila, 8 de juliol de 1984) fou un historiador i polític espanyol, arribant a ser ministre durant la Segona República i president del seu govern en l'exili després de la Guerra Civil espanyola entre 1962 i 1971.

Plantilla:Infotaula personaClaudio Sánchez-Albornoz

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Claudio Sánchez-Albornoz y Menduiña Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 abril 1893 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort8 juliol 1984 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Àvila (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral d'Àvila Modifica el valor a Wikidata
  Ministre d'Estat
12 de setembre de 1933 – 16 de desembre de 1933
  President del Consell de Ministres de la República en l'exili
maig de 1962 – març de 1971
  Ambaixador de la República espanyola a Portugal Portugal[1]
1936 – 1936
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Central
Universitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióHistoriador
OcupadorUniversitat Central
Universitat de Valladolid
Universitat de Barcelona
Universitat de València
Facultad de Humanidades y Ciencias de la Educación (Universidad de la República) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PartitAcció Republicana
Izquierda Republicana
Membre de
AlumnesAngel Montenegro Duque Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralLuis García de Valdeavellano, Ángel Ferrari Núñez, Reyna Pastor de Togneri i Felipa Niño Mas Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsNicolás Sánchez-Albornoz y Aboín Modifica el valor a Wikidata
PareNicolás Sánchez-Albornoz Hurtado Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Llicenciat en Filosofia i Lletres el 1913, amb premi extraordinari. Doctor el 1914 per la Universitat de Madrid, amb la seva tesi «La Monarquía en Asturias, León y Castilla durante los siglos VIII al XIII. La Potestad Real y los Señoríos». Fou número u en les oposicions al Cos Facultatiu d'Arxius, Biblioteques i Museus, catedràtic numerari d'Història d'Espanya a les universitats de Barcelona, València, Valladolid i Madrid.

El 1926 entra en la Reial Acadèmia de la Història, i és Rector de la Universitat Central el 1932-34. Diputat per Àvila entre 1931 i 1936,[2] Ministre d'Estat el 1933, Vicepresident de les Corts el 1936, Conseller d'Instrucció Pública entre 1931 i 1933, i Ambaixador d'Espanya a Lisboa.

Al debat de totalitat de la Constitució de 1931 va ser el portaveu del seu grup Acció Republicana. Durant la seva intervenció després d'elogiar al seu cap de files Azaña, per la seva "labor revolucionària en l'Exèrcit que tots poden aplaudir", va donar suport al projecte presentat per la Comissió de Constitució, acceptant tant la seva "tendència socialitzant" ("sentim la justícia de les reivindicacions socialistes, de la política socialista") com la seva "tendència autonomista", perquè respon al fet que "Espanya ha estat sempre una i múltiple". "No puc inspirar sospites, com he dit, per ser castellà, i no obstant això afirmo la necessitat d'acceptar el doble fet de la varietat i de la unitat espanyoles". Cap al final del seu discurs va afirmar:[3]

« La República espanyola ha vingut per transformar radicalment Espanya, no només en l'ordre polític, sinó en tot, per impedir que segueixi corrent a la deriva, ensopint, com ha vingut ensopint secularment a través de la història »

Va ser ministre d'Estat en el fallit govern que Lerroux va presidir al setembre de 1933, i va ocupar el mateix càrrec en el següent govern presidit per Diego Martínez Barrio fins a mitjan desembre.

En esclatar la Guerra Civil espanyola marxa cap a l'exili a l'Argentina, sent professor d'història a les universitats de Mendoza i Buenos Aires, i va fundar a Argentina l'Instituto de Historia de España i la revista «Cuadernos de Historia de España». Va ser molt divulgada la seva polèmica amb Américo Castro dins de l'anomenat debat sobre el Ser d'Espanya. A més, entre 1946 i 1951 va dictar cursos en la recentment creada Facultat d'Humanitats i Ciències de Montevideo. Des de març de 1962 fins a febrer de 1971 va ser president del Govern de la República espanyola en l'exili.

El 1976, ja mort Franco, va tornar a Espanya per dos mesos, assentant-se en Àvila definitivament el 1983, on va morir a mitjan any següent. El 1984 li fou concedit el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats, un premi però que no arribà a recollir per la seva mort el juliol d'aquell any. Va ser enterrat en el claustre de la Catedral d'Àvila. Una Fundació porta el seu nom.

Premis i distincions

modifica

Publicacions

modifica
  • Estampas de la vida en León hace mil años, Madrid, 1926.
  • En torno a los orígenes del feudalismo. Fideles y Gardingos en la monarquía visigoda. Mendoza, 1942.
  • Ruina y extinción del Municipio romano en España e instituciones que lo reemplazan. Buenos Aires, 1943.
  • El Ajbar Maymu'a. Problemas historiográficos que suscita. Buenos Aires, 1944.
  • El Aula Regia y las asambleas políticas de los godos. Cuadernos de Historia de España, V, Buenos Aires, 1946
  • El "Stipendium" hispano-godo y los orígenes del beneficio prefeudal. Buenos Aires, 1947.
  • España, un enigma histórico. Buenos Aires, 1957.
  • Españoles ante la historia. Buenos Aires, 1958.
  • De ayer y de hoy. Madrid, 1958.
  • Estudios sobre las instituciones medievales españolas. México, 1965.
  • Despoblación y repoblación en el Valle del Duero. Buenos Aires, 1966.
  • Investigaciones sobre historiografía hispana medieval (siglos VIII al XIII). Buenos Aires, 1967.
  • Investigaciones y documentos sobre las instituciones hispanas. Santiago de Chile, 1970.
  • Miscelánea de estudios históricos. León, 1970.
  • Orígenes de la nación española. Estudios críticos sobre la Historia del reino de Asturias. Oviedo, t. I: 1972, t. II: 1974, t. III: 1975.
  • Del ayer de España. Trípticos históricos. Madrid, 1973.
  • Ensayos sobre Historia de España. Madrid, 1973.
  • Vascos y navarros en su temprana historia. Madrid, 1974.
  • El Islam de España y el Occidente. Madrid, 1974.
  • Mi testamento histórico político. Barcelona, 1975.
  • Viejos y nuevos estudios sobre las instituciones medievales españolas. Madrid, 1976.
  • El régimen de la tierra en el reino asturleonés hace mil años. Buenos Aires, 1978.
  • El reino asturleonés (722-1037). Sociedad, Economía, Gobierno, Cultura y Vida. Historia de España Menéndez Pidal, t. VII, vol. 1, Madrid, 1980.
  • Estudios sobre Galicia en la temprana Edad Media. La Coruña, 1981.
  • Orígenes del Reino de Pamplona. Su vinculación con el Valle del Ebro. Pamplona, 1981.
  • La Edad Media española y la empresa de América. Madrid, 1983.
  • Santiago, hechura de España. Estudios Jacobeos. Prólogo de José-Luis Martín. Ávila, 1993.

Enllaços externs

modifica

Referències

modifica
  1. Ambaixadors espanyols a Portugal Arxivat 2015-02-25 a Wayback Machine. 1917-2012
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
  3. Juliá, Santos. La Constitución de 1931. Madrid: Iustel, 2009, p. 221-230. ISBN 978-84-9890-083-5. 


Càrrecs públics
Precedit per:
León Cardenal Pujals
 
Rector de la
Universitat Complutense de Madrid

1932-1934
Succeït per:
José Giral Pereira
Precedit per:
Fernando de los Ríos Urruti
Ministre de l'Estat
 

1933
Succeït per:
Leandro Pita Romero
Precedit per:
José Juncal Verdulla
Ambaixador de la República espanyola
a   Portugal
 

1933-1936
Succeït per:
Nicolás Franco Bahamonde
Precedit per:
Emilio Herrera Linares
President de govern de la República a l'exili
 

1962 - 1971
Succeït per:
Fernando Valera Aparicio
Premis i fites
Precedit per:
Adolfo de Herrera y Chiesanova
Amando Melón y Ruiz de Gordejuela
 
Reial Acadèmia de la Història
Medalla 10

1925 - 1941
1975 - 1984
Succeït per:
Miguel Lasso de la Vega y López de Tejada
José Antonio Rubio Sacristán
Precedit per:
El País
 
4t Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats

1984
Succeït per:
Josep Ferrater i Mora