Clavicipitàcies
Clavicipitaceae és una família de fongs de l'ordre dels Hypocreales.
Clavicipitaceae  | |
|---|---|
 banya del sègol | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Sordariomycetes |
| Ordre | Hypocreales |
| Família | Clavicipitaceae |
| Pezizomycotina | |
Particularitats modifica
El tàxon, Clavicipitaceae, és parafilètic, que consisteix en tres clades ben definits, un dels quals inclou membres que també pertanyen a una altra família de fongs (Hypocreaceae).[1]
Aquest grup de fongs és molt heterogeni i inclou fongs que viuen en simbiosi amb plantes, així com paràsits de plantes, insectes i altres fongs.[2]
Molts produeixen alcaloides tòxics per als animals i els humans. Una de les espècies més infames és la banya del sègol (Claviceps purpurea), causant de l'ergotisme, una intoxicació produïda pel consum de gramínies infestades per aquest fong, que provoca una contracció permanent de les fibres musculars.
El fong de les erugues (Cordyceps sinensis) és molt apreciat en la gastronomia i en la medicina tradicional xinesa.
Gèneres modifica
Aquesta família inclou 43 gèneres, amb 321 espècies.[3]
Gèneres Teleomòrfics (amb cicle sexual conegut)
Aciculosporium — Ascopolyporus—Atkinsonella—Atricordyceps—Balansia — Berkelella — Cavimalum — Cepsiclava — Claviceps — Cordycepioideus — Cordyceps — Dussiella — Epichloë — Epicrea — Helminthascus — Heteroepichloë — Hyperdermium — Hypocrella — Konradia — Loculistroma — Metacordyceps — Moelleriella — Mycomalmus — Myriogenospora — Neobarya — Neoclaviceps — Neocordyceps — Parepichloë — Phytocordyceps — Podocrella — Regiocrella — Romanoa — Shimizuomyces — Sphaerocordyceps — Stereocrea — Torrubiella — Wakefieldiomyces
Gèneres anamòrfics (sense cicle sexual conegut):
Akanthomyces — Aschersonia — Beauveria — Chaunopycnis — Corallocytostroma — Culicinomyces — Drechmeria — Ephelis — Gibellula — Haptocillium — Harposporium — Hirsutella — Hymenostilbe — Isaria — Lecanicillium — Mariannaea — Metarhizium — Microhilum — Neomunkia — Neotyphodium — Nomuraea — Paecilomyces — Pochonia — Polycephalomyces — Pseudogibellula — Simplicillium — Sorosporella — Tolypocladium — Ustilaginoidea
Referències modifica
- ↑ Sung GH, Sung JM, Hywel-Jones NL, Spatafora JW «A multi-gene phylogeny of Clavicipitaceae (Ascomycota, Fungi): identification of localized incongruence using a combinational bootstrap approach». Mol. Phylogenet. Evol., 44, 3, setembre 2007, pàg. 1204–23. DOI: 10.1016/j.ympev.2007.03.011. PMID: 17555990.
- ↑ Spatafora JW, Sung GH, Sung JM, Hywel-Jones NL, White JF Jr. «Phylogenetic evidence for an animal pathogen origin of ergot and the grass endophytes». Mol. Ecol., 16, 2007, pàg. 1701–1711. DOI: 10.1111/j.1365-294X.2007.03225.x. PMID: 17402984.
- ↑ Kirk PM, Cannon PF, Minter DW, Stalpers JA.. Dictionary of the Fungi. 10th ed. Wallingford: CABI, 2008, p. 150. ISBN 0-85199-826-7.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clavicipitàcies |
- C.J. Alexopolous, Charles W. Mims, M. Blackwell et al., Introductory Mycology, 4th ed. (John Wiley and Sons, Hoboken NJ, 2004) ISBN 978-0-471-52229-4