Cleòbul de Lindos

Cleòbul de Lindos en grec antic Κλεόβουλος, fou un poeta grec del segle VI aC, considerat un dels set savis de Grècia, fill d'Evagòres.

Infotaula de personaCleòbul de Lindos
Cleovoulos.jpg
modifica
Nom original(grc) Κλεόβουλος Εὐαγόρου Λίνδιος modifica
Biografia
Naixementvalor desconegut modifica
Lindos (Grècia) modifica
Mortvalor desconegut modifica
Dades personals
ReligióReligió a l'antiga Grècia modifica
Activitat
OcupacióFilòsof, poeta i tirà modifica
Activitat(Floruit: segle VI aC modifica)
MovimentSet savis de Grècia modifica
Família
FillsCleobulina de Lindos modifica
PareEvagoras modifica

Segons Plutarc i Climent d'Alexandria va néixer a Lindos a Rodes,[1][2] però probablement era d'origen cari. Fou contemporani de Soló i va viure vers el 560 aC. Segons Diògenes Laerci, Lindos estava llavors sota govern democràtic, però Plutarc diu que Cleòbul fou tirà de Lindos; i Climent d'Alexandria el qualifica de rei.

Va escriure poemes lírics i poemes en vers, i endevinalles, en una obra que en conjunt tenia uns tres mil versos. Va viure uns 60 anys. Una dita seva (δεῖν συνοικίζειν τὰς Δυγατέρας, παρθένους μέν τὴν ἡλικίαν, τῷ δὲ φρονεῖν γυναῖκας) es va conservar especialment. Va tenir una filla, Cleobulina de Lindos, que va escriure poesies i endevinalles en versos hexàmetres, i dels que ven va deixar constància Cratí d'Atenes en una obra que va titular Κλεοβουλῖναι (Cleobulines).

Diògenes Laerci dóna algunes mostres del seu pensament. Segon ell, les filles s'han de casar donzelles a l'adolescència, però amb coneixements de dona, indicant que també s'ha d'instruir a les joves. Deia que s'han de fer favors als amics perquè siguin més amics, i als enemics per tornar-los amics, per evitar que els amics se n'oblidin de ser-ho i els enemics et provoquin. S'ha d'exercitar el cos, s'ha d'escoltar més que parlar, més desitjós d'aprendre que inculte, parlar amb dignitat, aconsellar allò que és millor per la ciutat, no fer res amb violència, prendre una esposa d'acord amb el nivell de cadascú. Un no s'ha de burlar dels que pateixen, no ha de tenir supèrbia si té fortuna, i si s'és desventurat, no arronsar-se mai.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Diògenes Laerci. περὶ βίων, δογμάτων καὶ ἀποφθεγμάτων τῶν ἐν φιλοσοφία εὐδοκιμησάντων (Sobre les vides, les opinions i les sentències dels filòsofs il·lustres) I, 89
  2. Plutarc. La E de Delfos 3
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cleòbul de Lindos