Cleofonte Campanini

Cleofonte Campanini (Parma, Itàlia, 1 de setembre, 1860Chicago, Estats Units, 19 de desembre de 1919) fou un director d'orquestra italià.

Infotaula de personaCleofonte Campanini
Cleofonte Campanini.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r setembre 1860 Modifica el valor a Wikidata
Parma (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 desembre 1919 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
St. Luke's Hospital (Illinois) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Pneumònia Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentVilletta Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector d'orquestra Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansItalo Campanini Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 0fae298e-80a1-470f-8224-f92356bd4b99 Modifica els identificadors a Wikidata

Des de la seva infància es dedicà a la música arribant a ésser un distingit violinista, i a vint-i-quatre anys ja era popular a Itàlia com a director d'orquestra, alternant amb Jaccio, Luigi Mancinelli i altres mestres il·lustres. Estava casat amb la cèlebre tiple Eva Tetrazzini i era germà del tenor Italo Campanini i va ser molt conegut a Espanya per haver dirigit en diferents temporades als teatres Real, de Madrid, i al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, en el que donà a conèixer integra Die Walküre, de la que fins llavors només s'executava la part orquestral, donant a conèixer també a Madrid importants fragments de Das Rheingold. En 1910 participà en la fundació de la Chicago Opera Association (precedent de l'actual Òpera Lírica de Chicago), de la que fou director musical fins a la seva mort, en que fou succeït per Gino Marinuzzi. És recordat especialment en Amèrica per l'estrena local de nombroses obres de repertori francès (Thaïs, Hérodiade, Louise o Pelléas et Mélisande).[1]

Passà els últims anys de la seva vida als Chicago, on era molt apreciat.

BibliografiaModifica

  1. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 787. (ISBN 84-7291-226-4)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cleofonte Campanini